VISCA LA MUSICA

Si hi ha algún llenguatge que pugui presumir de ser universal, aquest és la música. Tothom, bé quasi tothom, que sempre hi ha lloc per la excepció, entén qué diu una música, si expressa melangia o alegria, si ens parla de la passió, de la tristesa o de la serenitat d'una tarda fresca de primavera. Un amor perdut, una il.lusió retrobada. Tot. Tot alló que ens fa vibrar i sentir es pot dir amb música i no té barreres d'idioma ni fronteres de punts de vista. Així és la música. Diu una dita de Mahoma que l'home que és capaç de fer riure als seus semblants es mereix el paradís (llàstima que no digués que també és important fer riure a les dones). Doncs bé, jo crec que els que mantenen viu el dó de les persones a fer i a interpretar música també es mereixen el paradís i a més tot el nostre respecte i agraïment.

Ahir va ser el Dia Internacional de la Música. Sí, ja sé que aixó dels dies internacionals sona una mica chungo. A mi per exemple em fot moltissim que es digui el Dia Internacional de la Dona si no és que posen "treballadora" a continuació, doncs no em considero una especie a la que s'hagi de protegir per evitar la seva extinció. Crec que tinc tanta capacitat com qualsevol home per defensar-me. Però bé, tornant als dies internacionals, hi han temes que sí es mereixen la celebració d'un dia internacional perque, malauradament, si no fos per aquestes celebracions, hi hauria molta gent que es perderia el privilegi de sentir un concert com cal, de vegades no tant per qüestions econòmiques sinó per manques culturals. Però deixant-se de rotllos, jo, que també tinc les meves manques culturals i, tot i que penso moltes vegades que ho hauria de fer més sovint, no vaig a concerts tant com hauria d'anar, em vaig sentir una privilegiada per haver assistit al concert que, amb motiu del Dia Internacional de la Música, va tenir lloc ahir al cap vespre a la Rambla del Carmel. Una autèntica "gozada" veure i sentir aquella canalla tan jove tocant tan bé. Hi havia la Escola de Música Pausa, que celebrava a més el seu 25 aniversari, i la Escola de Música del Guinardó. I per arrodonir la vetllada, La Vella Dixieland ens va deleitar amb un concert que, com a tots els que fan, va ser una autèntica maravella. Moltes gràcies Vella Dixieland, moltes gràcies a totes les escoles de música del món que fan possible que "no pare la música" i moltes gràcies a tot el públic, grans, joves, petits, gents de totes les edats, que van seguir amb entusiasme el concert.