19/7/11

Hola!

Hola a tothom. Hi ha algú? No, no he estat "abducida" pels extraterrestres... de moment..., el que passa és que he estat segrestada per la enorme feina i responsabilitat que significa posar en marxa un negoci (vaja negoci he fet jo, amb lo bé que estava sense treballar, jajajaja...). Be, diguem que paga la pena encetar un projecte i lluitar perque es faci possible, això és cert, però també és cert que és dur, doncs requereix molta feina, molta preocupació i una dedicació total i absoluta. Vaja, que no et deixa temps per res que no sigui estar pendent de la "criatura". Però no em queixo doncs la decisió ha estat meva i ho assumeixo amb totes les conseqüències. Confio a més, per això ens em embarcat si no no ho hauriem fet, òbviament, en que amb el temps no només s'anirà consolidant el negoci, sinó que a més ho portaré amb més facilitat i això em permetrà tenir més temps per dedicar-lo a altres temes.

I ara les bones noticies, jajajaja... Malgrat el munt de feina que se m'ha girat, segueixo apreciant l'amistat amb tots i totes vosaltres, les reals i les virtuals, i és per això que he volgut aprofitar aquest dia de festa (hem decidit molt seriosament fer festa un dia a la setmana) per, primer baixar a la platja i gaudir d'un mar mogut però preciós com sempre, i desprès entrar al meu blog i enviar-vos aquest missatge ple de carinyo i de nostàlgia.

Quant a tot el que està passant al món, a Espanya i a Catalunya... ja en parlarem en un altre moment, ara estic molt cansada per posar-me de mala llet, necessito les energies per altres coses. Estan passant moltes coses que no m'agraden gens i, com a tantes persones al nostre voltant, em sento molt, molt indignada, però avui vull dirigir-me a tots i totes vosaltres amb un somriure al llabis, doncs fa massa temps que no em dirigeixo a vosaltres i vull tornar de "bon rotllo". Quant tingui prou temps per posar-me al dia, ja expressaré les meves opinions (que segurament us imagineu la majoria de vosaltres).

Una abraçada molt forta i sincera per a tots i totes vosaltres. Encara que no entri tant sovint com abans, us asseguro que us continuo llegint i em segueix interessant molt tot el que publiqueu. Apa, fins sempre i que, malgrat tot, sigueu molt feliços, al menys tant com us sigui possible. Penseu que, passi el que passi, ser més o menys feliços depén molt més de vosaltres mateixos que de qualsevol altre circumstància (i ho dic per experiència pròpia).

Molts petons per a tothom.


.
.