27/2/11

Mi visita a Lanzarote

Lanzarote es una isla con encanto. Sé que no descubro nada nuevo pero es tanto el encanto que tiene, que vale la pena mencionarlo por mucho y muchas veces que se diga. A su gran belleza natural se suma la labor llevada a cabo por el ingenio del gran artista César Manrique. Ambos han formado una simbiosis que no es fácil encontrar en otros lugares.


Lástima que no hayan caído en la cuenta de que hay pequeños detalles que pueden deslucir un viaje a la isla. Pequeños detalles que, de ser resueltos harían de la visita a la isla un viaje al paraíso. Por ejemplo el café. ¡Oh, Dios, que café tan malo hacen! Y además lo saben los puñeteros. Es por el agua, dicen, es porque utilizan agua desalada del mar. Joder, pues que lo hagan con agua mineral aunque tengan que cobrar un poquito más ¿no? Pues no, no hay donde tomarse un café en condiciones.

Luego está la crisis, que ha hecho que algunos hoteles hayan cambiado de dueños y están hechos una ruina. No se os ocurra por nada del mundo, cuando vayáis a Lanzarote, porque os aseguro que es un viaje que hay que hacer al menos una vez en la vida, ir a dar con vuestros huesos en el Timanfaya Golf Hotel. Sería lamentable porque os podría amargar la visita, a no ser que os guste la decadencia de ver cómo el yeso del techo y las paredes cae sobre vuestras cabezas, las manchas de humedad decoran el baño y en la puerta de la terraza anidan una especie de avispas gigantes, aunque todo hay que decirlo, van a lo suyo y no se meten con nadie. Y eso sí, el personal de servicio encantador, aunque se despisten y te encuentres a tu llegada con que no tienes habitación y te ves envuelto en una especie de peregrinaje entre hoteles hasta que logran arreglar el desaguisado y te colocan en unas habitaciones que en cuanto las ves te dices , jo, pues hubiera sido mejor seguir peregrinando. Y luego está el servicio de la limpieza. Vienen a limpiar, limpian poquito, pero limpian. Y se van, y pasa un día y otro día y no vuelven hasta que te acercas al mostrador de recepción y dices carraspeando un poquito y sin levantar la voz, no vaya a ser que se mosqueen y empeore la cosa. Perdone, ¿cómo funciona aquí el servicio de limpieza, por no decir directamente ¿Hay servicio de limpieza? Te miran con extrañeza, Ah, ¿es que no han ido a limpiar? No, contestas con suma amabilidad, y el recepcionista, que es un encanto, todo hay que decirlo, y no porque se llame Jordi y sea catalán, porque el del otro turno es brasileiro y també es encantador, aunque más despistado que el inspector Gadget, te dice algo azorado, No se preocupe, tomo nota. Ese día, al volver de una maravillosa excursión, te encuentras la cama hecha y las toallas cambiadas, Ah, qué gusto, parece que ya funciona. Pues no, ya no vuelve a pasar. Tres veces en diez días, eso sí que es reducir costes. Tres veces en diez días pasó el servicio de limpieza, de puntillas, por la habitación. Así que, hacedme caso, si no queréis enfadaros, no vayás al Timanfaya Golf, un hotel que conoció días mejores. Ah, y me olvidaba del comedor. Pensión completa se nos oucrrió contratar. Craso error. Auténtico rancho de los peores tiempos de la mili. Eso sí, también el personal encantador, lo único bueno del comedor.


Las excursiones maravillosas. Una experiencia que nadie debiera perderse, no porque se maten mucho, que con lo caras que son también podrían esmerarse un poco más en las comidas, sino porque por malo que pueda ser el servicio, los lugares que visitas son tan extraordinarios que nada puede estropearte las magníficas sensaciones que vives al contemplar tanta belleza. Los paisajes preciosos y los caprichos de la naturaleza que te encuentras en cualquier rincón, auténticas joyas. Verdaderamente y a pesar de los inconvenientes, vale la pena ir a Lanzarote. Eso sí a tu aire. Por poco que pueda pienso volver a Lanzarote, pero no pienso contratar ninguna excursión ni caer en la trampa de las pensiones completas. Senderismo, bicicleta y bocadillos. Esa sí tiene que ser una manera maravillosa de visitar esa perla que es Lanzarote.


Nosotros claro, como fuimos a acompañar a mis padres que están ya mayores, pues no podíamos llegar mucho más allá de donde llega el coche de alquiler o la huahua de las excursiones, aunque un par de paseos sí dimos por la Punta Papagayo saltando entre las piedras como cabras en el monte, aprovechando una tarde de reposo que les vino bien a los abuelos para descansar de tanto ajetreo. Y no solo pudimos disfrutar del placer de aquellos vientos y peñascos, sino que incluso pudimos contemplar una mágica puesta de sol.


 Y puestos a ser románticos, como vimos que hay costumbre de hacer corazones con las piedras poniendo las iniciales de los enamorados en el centro, pues también hice el nuestro y dejé allá la huella de nuestro amor sólido como las piedras.


Volveremos a Lanzarote, no sé si para quedarnos, pero volveremos a Lanzarote.
.
.
.
.

10/2/11

Barcelona, la història sempre oberta

Acabo d'arribar d'un nou acte del nostre candidat a les primaries, Jordi Hereu. Últimament sortim a acte diari (demà un altre), això va bé, alguna cosa es mou.

Cada vegada que el sento parlar em convenço més de que, encara que em garantissin que perdrem aquestes primàries, cosa que ningú no està en condicions de fer, jo seguiria pensant que en Jordi Hereu és la millor opció per Barcelona. I ho segueixo pensant perquè cada dia tinc més clar que compartim l'actitud en front d'allò que és més important en aquesta vida, fer política des de la defensa d'uns valors per damunt de qualsevol altre càlcul de possibilitats, quelcom comparatiu a la diferència entre un matrimoni per amor o un matrimoni de conveniència.

M'ha agradat, com sempre, la seva manera directa de dir les coses mirant als ulls de les persones, les prioritats que defensa per a la ciutat de Barcelona, des del coneixement minuciós de la seva ciutat, districte a districte, barri a barri carrer a carrer, de vegades fins i tot persona a persona. Allà a on va sap perfectament de què parla, de les coses bones que s'han fet, dels errors que s'hagin pogut cometre i de les coses que encara queden per fer, utilitzant com ha fet avui, les paraules del gran poeta Martí i Pols "tot està per fer i tot és possible".

Avui a més, el company Jordi Hereu m'ha fet pensar en Barcelona més enllà, molt més enllà del que ara tenim a tocar, la Barcelona d'una historia mil.lenaria i d'un futur imprevisible, en la que els socialistes hem tingut, tenim i tindrem un gran paper a l'hora de defensar-la i fer-la més justa, però que ja era una gran lluitadora molt abans de la nostra era. La Barcelona, en les seves paraules, de la història sempre oberta.

Aquesta és la Barcelona que tant ens estimem els socialistes, que tant s'estima en Jordi Hereu, i per la que paga la pena afrontar tots els reptes. Una Barcelona formada no tant sols per gent de rancis llinatges, sinó per gent vinguda de tot arreu. Com diria un altre gran poeta, venim del nord, venim del sud, de terra endins de mar enllà. Aquesta Barcelona mestissa de la ciutat més cosmopolita i els barris més populars. Aquesta Barcelona formada per totes les castes i totes les condicions humanes i que els socialistes, amb en Jordi Hereu com a alcalde, ens obstinem en dignificar fent pujar al tren del progrés a tots els barris amb tots els seus habitants.

Avui ha estat un acte emotiu i esperançador, no només perquè el nostre candidat Jordi Hereu ha estat brillant com sempre, sinó perquè a més hem pogut sentir a la nostra companya Cristina Gómez fent un discurs que, en boca de una militant tant jove com ella, és tot un crit d'esperança de que tenim futur, de que el socialisme no és una filosofia de vida a punt de caducar com diuen alguns i altres voldrien, sinó que és una opció política dotada d'intel.ligència i ànima que té molt futur per endavant i molta feina encara per fer.

I tot això és el que em fa decidir-me per la candidatura del company Jordi Hereu, que, al igual que el socialisme, té intel.ligència i ànima, té futur, ha fet molt per Barcelona però sap que encara queda molt per fer i li apassiona el repte. La Barcelona d’en Jordi Hereu és la Barcelona que lluita per el progrès sense oblidar a les persones, que sap que una societat és més civilitzada quan més capacitat té de tenir cura de la seva gent. Que sap que tenir cura de la seva gent és portar la igualtat d’oportunitats en salut, educació i tot tipus de serveis a tots als barris, apostant al mateix temps per defensar el fet de que Barcelona sigui una de les ciutats més admirades al món i que els honors d’aquesta admiració no es quedi només en el centre de la ciutat, sinó que esclati en una pluja de llum, color i esperança que arribi a tots als barris i a cadascún dels recons d’aquesta gran ciutat.

Sense cap mena de dubte, en Jordi Hereu és el meu candicat i confio en que ho serà també de molts altres companys i moltes altres companyes amb qui comparteixo desitjos, confiança i esperança. Guanyarem les primàries i guanyarem les municipals. Barcelona s'ho mereix, Barcelona és socialista.
.
.

6/2/11

Sobre les enquestes

Acabo de llegir l'article del company Enric Llorens i li he volgut escriure una resposta però el sistema, com tot o quasi tot el que fan aquests sistemes de fastfoodfastdrinkfastdo, no em dona espai suficient. En qualsevol cas, la resposta, Enric, era aquesta:

Chapeau Enric!!! Acabes d'escriure l'article més intel.ligent que he llegit fins ara sobre aquest tema. Estic totalment d'acord amb tu, les enquestes son tècniques de manipulació de persones, com aquelles imatges que es projectaven anys enrrere als cinemas que, intercalades entre les imatges de la pel.licula, el públic no les arribava a veure però entraven en el seu cervell "drink Coca-Cola, drink Coca-Cola" i els espectadors, sense ser conscients de la manipulació de la que havien estat objectes, així que sortien del cinema corrien al bar a demanar una Coca-Cola. Hi han persones lluitadores que voten per convicció política peti qui peti, però les majories sempre voten a "caballo ganador", i és per això que sempre he desconfiat de la inocència de les enquestes, perque crec que només serveixen perque molta gent voti a qui diuen les enquestes que guanyaran. Però estic totalment d'acord amb tu, encara hi ha partit i encara podem guanyar, però passi el que passi, el que no podem fer de cap manera es perdre els nostres principis i la nostra raó de ser, perque si ho fem, encara que guanyem per majoria absoluta, haurem perdut i tota la humanitat haurà perdut, com perdem cada dia una mica més quan veiem com molts partits socialistes europeus es perden en mig d'una batalla estèril per intentar ocupar una centralitat cada dia més sospitosa a Europa. O s'està aquí o s'està allà, o com deia la meva àvia: Teta y sopas no caben en la boca.

I cercant a la xarxa, que això si que ho té la xarxa, és molt útil quan no la utilitzes com a fastinform sino com a font d'informació, he trobat aquest article que vull compartir amb vosaltres perque, no sé a vosaltres, però a mi m'ha resultat molt formador, no perque digui coses que jo no hagués intuït abans, sinó perque les diu amb una coherència i un rigor que realment et fa pensar i arribar a la conclusió de que les enquestes són una autèntica manipulació dels poders neoliberals per teledirigir el vot de la ciutadania. Per cert, així que tingui temps aniré a comprar aquest llibre.

Herbert Schiller
No es una novela de ciencia ficción, no. Tras un título de tintes paranoicos como “Los manipuladores de cerebros” se encuentra un increíble estudio sobre la manipulación de la información, la red que la sustenta, sus mitos y sus responsables últimos.

Herbert Schiller se basa en una sólida documentación para mostrarnos la realidad, tanto la que nos rodea, como la que se encargan de crear los directivos de los medios de comunicación. Partiendo de la concepción de estos medios como el instrumento con el que las élites dominantes tratan de hacer que las masas se amolden a sus objetivos, el autor nos descubre a esos manipuladores de mentes. Manipuladores que vuelcan el apoyo popular en favor de un orden social que no sirve a los intereses reales de la mayoría.

En este estudio, Schiller analiza la formación de los conglomerados que explotan el conjunto de las industrias culturales como inductoras de conocimiento y fuentes de persuasión envolventes y globalizantes,  que acompañan al individuo a lo largo de su vida. Estos conglomerados (formados por los dueños del capital), se encargan de explicar, justificar e incluso embellecer las condiciones existentes. Comprendemos de inmediato que el objetivo final que busca la manipulación de mentes es la pasividad.

A medida que se desarrollan los temas, vamos descubriendo las múltiples formas y medios empleados en este control mental, el cual empieza a ejercer su influencia desde la tierna infancia. Cabe destacar el apartado en que Schiller revela el mensaje introducido en los productos culturales creados por la factoría Disney, cuyos ambientes bucólico-infantiles esconden una clara influencia ideológica conservadora.

En definitiva, se trata de un libro que nos ayudará a entender mejor el funcionamiento de los métodos de persuasión y los mensajes subliminales, los cuales recibimos una y otra vez aunque no lo deseemos.

Xac0be Villar Fernández

A mitad de los años setenta, Herbert Schiller escribía The Mind Managers, una obra que se adelantaba a su tiempo al analizar los mecanismos utilizados por los medios de comunicación para manipular a la opinión pública. El análisis del escritor estadounidense no puede estar más de actualidad. Más de treinta años después, los procesos de concentración y transnacionalización han convertido a la comunicación y la información en negocios seguros, por sus beneficios y por su capacidad de influir sobre la población mundial. También las encuestas de opinión forman parte de esas técnicas.
.
..
.

5/2/11

Perquè en Jordi Hereu



Fa un parell de dies vaig dir que sense cap mena de dubte considero que en Jordi Hereu és la millor opció per Barcelona i que, com que no tenia temps, us diria més endavant perquè.

Fa uns anys, quan en Jordi Hereu era encara regidor de l'Ajuntament de Barcelona, vaig anar a un plenari i el vaig sentir parlar. Em va resultar gratificant sentir a un home jove i socialista amb la facilitat de paraula i la claredat de idees que ell va demostrar en la seva exposició. En sortir li vaig comentar al company Paco González, que també va venir al plenari: "Aquest noi seria un bon alcalde per a Barcelona." Ell hi va estar d'acord. Em va sorprendre agradablement saber que quan en Joan Clos va haver de deixar l'alcaldia, en Jordi Hereu passava a ocupar el seu lloc, tot i que crec que en aquest tipus de circumstàncies fora millor que es fessin eleccions anticipades, però això són figues d'un altre paner.

Veient tot el que s'ha fet a Barcelona durant el temps en que en Jordi Hereu porta com a alcalde, segueixo creient, i ara amb evidències, que és la millor opció per aquesta ciutat. Crec que és del tot injusta la campanya de destrucció massiva que oposició, medis de comunicació i altres elements han dut a terme contra el nostre alcalde, utilitzant la ciutat de Barcelona sense escrúpols com a "arma arrojadiza". Sense anar més lluny, l'altre dia em deien uns companys de fora de Barcelona que la imatge que es té de la nostra ciutat és que és una ciutat bruta, insegura... encara els dura la impressió en veure les fotos de varies prostitutes en plena feina a les rodalies de la Boqueria i els terroritza la imatge que tenen d'inseguretat, com si a Barcelona es violessin quaranta dones cada nit, es matessin vint iaios cada dia i robessin la cartera a tots els turistes que ens visiten. I tot degut a la campanya de desqualificacions contra la nostra ciutat que duen a terme alguns medis de comunicació.

I és clar que a Barcelona, malauradament, passen coses, a quina ciutat gran no passen coses? I és clar que s'ha de lluitar i es lluita contra tots aquests problemes i molts altres que té la nostra ciutat, que tenen els nostres barris, però siguem realistes, perquè no es parla també de lo be que funcionen les noves guarderies? o dels avis i avies que ara poden sortir a passejar al carrer perquè se'ls han instal.lat ascensors a les seves cases i fins i tot als seus carrers? perquè no es diu que Barcelona és un model a seguir per moltes ciutats en desenvolupament arreu del món perquè és una ciutat amable, bonica i la més accessible que hi ha per a les persones amb problemes de mobilitat? Les putes a la ciutat? Si, i als pobles, i a les carreteres, o és que no hi han putes a cada cantonada de les carreteres a tot arreu? El problema de la prostitució no és un problema produït a Barcelona i menys creat pel seu alcalde, és un problema de la globalització de les misèries humanes i el trobarem a tot arreu mentre hi hagi tanta injustícia i desigualtat al món. Evidentment que les autoritats tenen la obligació d'evitar aquests problemes, però qui els pot evitar al 100%? perquè no es diu que al mateix temps que aquelles dones exercien la prostitució als carrerons amagats de la Boqueria, a Les Rambles hi passejaven un munt de ciutadans amb tota tranquil.litat i amb tota normalitat, gaudint d’una de les més boniques ciutats del món?

No puc entendre que tant els elements de la oposició que volen fer sang perquè volen guanyar ells les eleccions (que ja veurem que faran amb tots aquests problemes si les guanyen), com els elements dels medis de comunicació que volen aparèixer en societat com a grans revolucionaris alguns i com a fidels seguidors de la oposició alguns altres, no tinguin escrúpols a la hora de desqualificar, degradar, insultar i menysprear la ciutat de Barcelona, una ciutat que és icone de modernitat, apertura, hospitalitat i encant arreu del món, i tot per voler fer mal a un home que no ha fet altre cosa que treballar durament per millorar aquesta ciutat. No, no ho puc entendre i no ho entenc. I el que encara entenc menys és que no surtin tots els membres del nostre partit a dir que totes les acusacions que es fan contra en Jordi Hereu són totalment falses. Tampoc ho puc entendre i no ho entenc.

I repeteixo, com vaig dir ahir, que no tinc res en contra de la Montserrat Tura, avui per exemple m'he la he trobat a la Plaça Eivissa d'Horta i he anat a saludar-la i fer-li dos petons. Al cap i a la fi, ella també és companya del nostre partit, i de les bones, però crec que en Jordi Hereu té un projecte molt clar, ja iniciat, per a la ciutat de Barcelona i que hauria de poder tenir la oportunitat de poder demostrar que és el projecte que Barcelona necessita. Només demano a tothom que es passegin pels barris de Barcelona, que comparin com eren i com són, que es passegin per les noves àrees de creació de Barcelona, que comparin com eren i com són, que cerquin informació sobre la imatge que Barcelona projecte a l'exterior, que comparin com era i com és.

En definitiva, creure que en Jordi Hereu pugui tenir una mala imatge a Barcelona, és creure en difamacions i especulacions interessades que no hauríem de tenir en compte els socialistes i progressistes de la nostra ciutat. Crec molt sincerament que en Jordi Hereu segueix sent la millor opció per a Barcelona. Avui en sentir-lo parlar a l’acte que s’ha fet a la sala Ivanow, he tornat a sentir aquell xicot que un dia em va despertar la confiança en les noves generacions per governar la nostra ciutat. En Jordi Hereu no necessita que ningú li escrigui els discursos. Ell no llegeix el que ha de dir. Ell ho diu tot des del cor i mirant als ulls de les persones. Ell sap el que diu i diu el que pensa. I a mi m’agrada sentir les seves paraules plenes d’energia i d’esperances, la confiança que demostra tenir en la seva ciutat i la passió amb que la defensa. Crec que en Jordi Hereu es mereix Barcelona i Barcelona es mereix al Jordi Hereu.
.
.

4/2/11

Carta oberta als companys del PSC de Barcelona

Benvolguts i benvolgudes companys i companyes,

L'arribada d'aquestes primàries no ha estat tot lo desitjada que podria haver estat. En primer lloc perquè han arribat en un moment de preocupació, de nervis, de desencantament i de frustració desprès d'haver perdut les eleccions a la Generalitat com mai ho havíem fet. En segon lloc perquè el nostre partit ha governat, i ho ha fet molt bé, a la ciutat de Barcelona des del principi de la democràcia, i això crema i molt, en tercer lloc perquè quan hi ha una crisi econòmica que fa que molts ciutadans i ciutadanes perdin la seva feina, es culpabilitza als governants, des del més proper fins al més llunyà. Si a més resulta que tots aquests governants pertanyen a les mateixes sigles, és ben segur que els errors i mancances d'uns les pagaran també els altres. Per posar un exemple, si la tan "cacareada metedura de pata" de la Diagonal s'haguès produït en un moment d'eufòria econòmica i alegria col•lectiva, la campanya hauria estat un èxit rotund, però quan la mateixa setmana en que s'han de fer les votacions de la consulta, el govern central anuncia meravelles com la congelació de les pensions, els votants s'enfaden i diuen que voti ta tia Rita. No cal dir que en circumstàncies com aquestes, la oposició fa el seu agost i crea totes les llegendes urbanes possibles per fer créixer l'emprenyamenta del personal, el desencantament, la desconfiança i la desesperança. No voldria fer comparacions odioses però no podem oblidar que ha estat en ocasions de crisis terribles quan personatges sinistres com en Hitler han arribat al poder a través de les urnes.

Però tornant a les primàries, és evident que amb tot aquest mal rotllo que ens envolta, era difícil pensar que els militants es prendrien aquestes primaries com el que hauria de ser, una festa democràtica dins del partit. Però es clar, quan es té a la militància acostumada a ignorar aquestes pràctiques i tot d'un plegat apareixen en el pitjor dels escenaris, creen, malauradament, més desconfiança que esperança. Semble ser que el motiu pel qual es produeixen aquestes primàries és perquè les enquestes a les que estem subordinats tots, polítics, ciutadans, periodistes, etc.... i que ningú sap qui les fa i com, deien molt clarament que el nostre alcalde no es podia presentar a la renovació del càrrec perquè la gent no el volia ni en pintura. Potser és cert, qui soc jo pobre de mi per contradir a les santes enquestes, però que fa pensar que un altre candidat o candidata del nostre partit pot treure millor resultats? Amb quins raonaments? Al cap i a la fi, en Jordi Hereu com a alcalde de Barcelona ha fet una tasca impressionant, malgrat el parell d'errors que l'han induït a cometre. Ara be, si el propi partit, en lloc de defensar al seu alcalde i futur candidat, posa en dubte la seva credibilitat i li busca substitucions més... mediàtiques? carismàtiques? experimentades? .......?

De qualsevol de les maneres, crec que hem de ser més responsables, honestos i sincers quan afrontem aquestes primaries. Les primaries estan convocades i no son dolentes. Tot el contrari, és el que s'hauria de fer sempre a la hora de presentar candidats, com també s'hauria de fomentar molt més i molt més seriosament la formació de militants perquè en qualsevol moment es pugui comptar amb persones ben preparades per a qualsevol càrrec intern o de govern, de forma que les renovacions siguin veritables renovacions. I, ni m'agrada la crispació que veig en alguns militants, ni m'agrada la subliminitat amb que actuen altres i el que menys m'agrada és la postura "neutral" en la que alguns altres es declaren. No tinc absolutament res en contra de la companya Montserrat Tura, fins i tot havent-hi rebut el seu sms de matinada com diu en Jose. Voto Jordi Hereu perquè des del dia que vaig dir que el recolzaria, no he sabut de cap motiu en el seu comportament que em porti a canviar la meva opinió. Continua sent el mateix home honrat i apassionat per Barcelona que era quan, suposadament, comptava amb el recolzament de tota la cúpula del partit.

I quant als companys que volen mantenir la seva neutralitat els hi haig de dir que crec que aquesta postura no té cap sentit, doncs jo voto per en Jordi Hereu i sento el mateix respecte per tots dos candidats, però en aquesta vida s'ha de prendre sempre partit, el contrari és negar la legitimitat de les primàries. A més, manifestar aquesta neutralitat pot donar la falsa impressió de que es fa per no assumir un compromís o per intentar acontentar a totes dues bandes per por a perdre jo que sé el que. Lo lògic és prendre un compromís sòlid, cap a una banda o l'altre (totes dues són nostres), assumint les conseqüències que es puguin o no produir.

I dit tot això, torno al principi, malgrat la dolorosa situació en que es produeixen aquestes primàries, no podem perdre el nord i viure-les com si fossin quelcom nociu. Tot el contrari, les primàries son la pràctica de la democràcia interna amb la que hauríem de viure sempre. Jo manifesto el meu més sincer respecte cap a la companya Montserrat Tura i declaro que el meu candidat és el company Jordi Hereu. Per tres motius:

1) Perque la seva gestió, malgrat algún error i la falta de recolzament per part dels qui van manifestar no fa gaire temps que el recolzarien sempre, ha estat totalment correcte i m’atreviria a dir que a vegades fins i tot brillant, tenint en compte les enormes dificultats amb que s’ha trobat des de fora i des de dins.

2) Perque sóc una persona de paraula i quan vaig manifestar que recolzaba al nostre alcalde Jordi Hereu, deia el que sentia.

3) Perque l’alcalde Jordi Hereu no ha fet res que hagi pogut fer canviar la meva opinió sobre ell i la meva posició respecte a la seva candidatura.


.
"NO SOLO HACEN ADEPTOS LOS PARTIDOS CON SUS DOCTRINAS, SI NO CON LOS BUENOS EJEMPLOS Y LA RECTA CONDUCTA DE SUS HOMBRES"
Pablo Iglesias

También vale para las mujeres, claro (esto es mío).
.
.