Zearie Lijsail: Carta oberta als companys del PSC de Barcelona

Benvolguts i benvolgudes companys i companyes,

L'arribada d'aquestes primàries no ha estat tot lo desitjada que podria haver estat. En primer lloc perquè han arribat en un moment de preocupació, de nervis, de desencantament i de frustració desprès d'haver perdut les eleccions a la Generalitat com mai ho havíem fet. En segon lloc perquè el nostre partit ha governat, i ho ha fet molt bé, a la ciutat de Barcelona des del principi de la democràcia, i això crema i molt, en tercer lloc perquè quan hi ha una crisi econòmica que fa que molts ciutadans i ciutadanes perdin la seva feina, es culpabilitza als governants, des del més proper fins al més llunyà. Si a més resulta que tots aquests governants pertanyen a les mateixes sigles, és ben segur que els errors i mancances d'uns les pagaran també els altres. Per posar un exemple, si la tan "cacareada metedura de pata" de la Diagonal s'haguès produït en un moment d'eufòria econòmica i alegria col•lectiva, la campanya hauria estat un èxit rotund, però quan la mateixa setmana en que s'han de fer les votacions de la consulta, el govern central anuncia meravelles com la congelació de les pensions, els votants s'enfaden i diuen que voti ta tia Rita. No cal dir que en circumstàncies com aquestes, la oposició fa el seu agost i crea totes les llegendes urbanes possibles per fer créixer l'emprenyamenta del personal, el desencantament, la desconfiança i la desesperança. No voldria fer comparacions odioses però no podem oblidar que ha estat en ocasions de crisis terribles quan personatges sinistres com en Hitler han arribat al poder a través de les urnes.

Però tornant a les primàries, és evident que amb tot aquest mal rotllo que ens envolta, era difícil pensar que els militants es prendrien aquestes primaries com el que hauria de ser, una festa democràtica dins del partit. Però es clar, quan es té a la militància acostumada a ignorar aquestes pràctiques i tot d'un plegat apareixen en el pitjor dels escenaris, creen, malauradament, més desconfiança que esperança. Semble ser que el motiu pel qual es produeixen aquestes primàries és perquè les enquestes a les que estem subordinats tots, polítics, ciutadans, periodistes, etc.... i que ningú sap qui les fa i com, deien molt clarament que el nostre alcalde no es podia presentar a la renovació del càrrec perquè la gent no el volia ni en pintura. Potser és cert, qui soc jo pobre de mi per contradir a les santes enquestes, però que fa pensar que un altre candidat o candidata del nostre partit pot treure millor resultats? Amb quins raonaments? Al cap i a la fi, en Jordi Hereu com a alcalde de Barcelona ha fet una tasca impressionant, malgrat el parell d'errors que l'han induït a cometre. Ara be, si el propi partit, en lloc de defensar al seu alcalde i futur candidat, posa en dubte la seva credibilitat i li busca substitucions més... mediàtiques? carismàtiques? experimentades? .......?

De qualsevol de les maneres, crec que hem de ser més responsables, honestos i sincers quan afrontem aquestes primaries. Les primaries estan convocades i no son dolentes. Tot el contrari, és el que s'hauria de fer sempre a la hora de presentar candidats, com també s'hauria de fomentar molt més i molt més seriosament la formació de militants perquè en qualsevol moment es pugui comptar amb persones ben preparades per a qualsevol càrrec intern o de govern, de forma que les renovacions siguin veritables renovacions. I, ni m'agrada la crispació que veig en alguns militants, ni m'agrada la subliminitat amb que actuen altres i el que menys m'agrada és la postura "neutral" en la que alguns altres es declaren. No tinc absolutament res en contra de la companya Montserrat Tura, fins i tot havent-hi rebut el seu sms de matinada com diu en Jose. Voto Jordi Hereu perquè des del dia que vaig dir que el recolzaria, no he sabut de cap motiu en el seu comportament que em porti a canviar la meva opinió. Continua sent el mateix home honrat i apassionat per Barcelona que era quan, suposadament, comptava amb el recolzament de tota la cúpula del partit.

I quant als companys que volen mantenir la seva neutralitat els hi haig de dir que crec que aquesta postura no té cap sentit, doncs jo voto per en Jordi Hereu i sento el mateix respecte per tots dos candidats, però en aquesta vida s'ha de prendre sempre partit, el contrari és negar la legitimitat de les primàries. A més, manifestar aquesta neutralitat pot donar la falsa impressió de que es fa per no assumir un compromís o per intentar acontentar a totes dues bandes per por a perdre jo que sé el que. Lo lògic és prendre un compromís sòlid, cap a una banda o l'altre (totes dues són nostres), assumint les conseqüències que es puguin o no produir.

I dit tot això, torno al principi, malgrat la dolorosa situació en que es produeixen aquestes primàries, no podem perdre el nord i viure-les com si fossin quelcom nociu. Tot el contrari, les primàries son la pràctica de la democràcia interna amb la que hauríem de viure sempre. Jo manifesto el meu més sincer respecte cap a la companya Montserrat Tura i declaro que el meu candidat és el company Jordi Hereu. Per tres motius:

1) Perque la seva gestió, malgrat algún error i la falta de recolzament per part dels qui van manifestar no fa gaire temps que el recolzarien sempre, ha estat totalment correcte i m’atreviria a dir que a vegades fins i tot brillant, tenint en compte les enormes dificultats amb que s’ha trobat des de fora i des de dins.

2) Perque sóc una persona de paraula i quan vaig manifestar que recolzaba al nostre alcalde Jordi Hereu, deia el que sentia.

3) Perque l’alcalde Jordi Hereu no ha fet res que hagi pogut fer canviar la meva opinió sobre ell i la meva posició respecte a la seva candidatura.