Soc una ciutadana normal i corren que quan em
van acomiadar de la multinacional a la que treballava, tenia dues opcions: 1) viure a costa de la Seguretat Social la
resta de la meva vida; 2) intentar
muntar un petit negoci que tiraríem endavant el meu marit i jo amb la esperança
de, si les coses anaven prou bé, poder
crear un o dos llocs de feina.
Quan vàrem muntar el negoci sabíem que estàvem
en crisi, però no ens feia por la idea doncs el meu marit amb 63 anys que tenia
i jo 60, havíem viscut altres crisis i totes s’acabaven superant. Vàrem sol.licitar
l’ajut que la Generalitat deia donar als emprenedors. 4.000 € en el cas del meu
marit i 5.000 € en el meu cas. No ens resolia la vida però ens ajudava una
mica.
Al cap d’uns mesos de cursar la petició, al
meu marit li van enviar un escrit dient que li denegaven perquè tenia temes
pendents amb Hisenda. Vàrem anar a Hisenda a veure de que , es tractava i,
desprès de cercar per tot arreu, ens van dir que no hi havia pendent res de
res. Ara, al cap d’un any de la sol.licitut, he rebut un insultant escrit en el
que se’m diu que a mi tampoc em donaran
res de res perquè segons venen a dir desprès de tres pàgines de parrafades (que
incloc aquí perquè veieu que no m’invento res) tots els diners que tenien
destinats a aquestes ajudes (més de 11 milions de euros) han estat exhaurits,
vaja que no els hi queda un duro. I jo em pregunto, a qui els hi han donat
aquest onze milions de euros? Perquè a ningú dels que jo conec que han demanat
aquest ajut els hi ha donat res. Ergo... només hi ha dues possibles
explicacions: 1) els han repartit entre els seus “amigotes”; 2) se’ls han quedat ells.
La trista conclusió és que tot el que diuen
que fan per la ciutadania ÉS MENTIDA. El que fan en realitat és el que han fet
tota la vida: ROBAR ALS POBRES PER DONAR-HO ALS RICS. Aquest és el govern que
ha votat la majoria en aquest país i, sí, ja sé que malauradament no està gaire
clar que els altres ho haguessin pogut fer millor, el que sí està clar és que
al final haurem de seguir l’exemple dels sindicalistes andalusos si no volem
que aquests explotadors que ens governen i aquests oportunistes que els hi fan
el joc ens acabin de fotre la vida.
Aquest mes tanco el negoci perquè amb la
arbitrària i injustificada negació d’ajuda per part de la Generalitat, més la
pujada d’impostos, més el preocupant increment de l’atur que fa que les famílies
s’ho hagin de pensar muy mucho abans d’anar a fer unes canyetes fora de casa,
la situació ha esdevingut insostenible. Aquesta no és una crisi qualsevol,
aquest és un estat de guerra. El capitalisme salvatge ens ha declarat una
guerra cruel a les classes treballadores i si no reaccionem a temps,
convertiran el nostre país en una cantera de treballadors desesperats disposats
a treballar per qualsevol merda i en qualsevol situació. Primer van destruir la
consciència de classe dels treballadors buidant els sindicats i els partit d’esquerra
de militància i contingut. Ara, amb una classe treballadora desnutrida d’idees,
confosa, desunida i sota la pressió del pànic en front dels ferotges atacs d’aquest
capitalisme depredador, cruel i insaciable, acabaran de destruir tot l’estat
del benestar que vàrem conquerir amb anys de lluita i esforç. Molts i moltes
van patir la més dura repressió, no ho oblidem, i ara ho estem deixant perdre
tot per no ser capaços d’adonar-nos que la nostra desunió és la seva força, la
nostra derrota és el seu triomf.