Els ajuts de la Generalitat

Soc una ciutadana normal i corren que quan em van acomiadar de la multinacional a la que treballava, tenia dues opcions:  1) viure a costa de la Seguretat Social la resta de la meva vida;  2) intentar muntar un petit negoci que tiraríem endavant el meu marit i jo amb la esperança  de, si les coses anaven prou bé, poder crear un o dos llocs de feina.

Quan vàrem muntar el negoci sabíem que estàvem en crisi, però no ens feia por la idea doncs el meu marit amb 63 anys que tenia i jo 60, havíem viscut altres crisis i totes s’acabaven superant. Vàrem sol.licitar l’ajut que la Generalitat deia donar als emprenedors. 4.000 € en el cas del meu marit i 5.000 € en el meu cas. No ens resolia la vida però ens ajudava una mica.

Al cap d’uns mesos de cursar la petició, al meu marit li van enviar un escrit dient que li denegaven perquè tenia temes pendents amb Hisenda. Vàrem anar a Hisenda a veure de que , es tractava i, desprès de cercar per tot arreu, ens van dir que no hi havia pendent res de res. Ara, al cap d’un any de la sol.licitut, he rebut un insultant escrit en el que se’m diu que a mi tampoc em  donaran res de res perquè segons venen a dir desprès de tres pàgines de parrafades (que incloc aquí perquè veieu que no m’invento res) tots els diners que tenien destinats a aquestes ajudes (més de 11 milions de euros) han estat exhaurits, vaja que no els hi queda un duro. I jo em pregunto, a qui els hi han donat aquest onze milions de euros? Perquè a ningú dels que jo conec que han demanat aquest ajut els hi ha donat res. Ergo... només hi ha dues possibles explicacions: 1) els han repartit entre els seus “amigotes”; 2) se’ls han  quedat ells.

La trista conclusió és que tot el que diuen que fan per la ciutadania ÉS MENTIDA. El que fan en realitat és el que han fet tota la vida: ROBAR ALS POBRES PER DONAR-HO ALS RICS. Aquest és el govern que ha votat la majoria en aquest país i, sí, ja sé que malauradament no està gaire clar que els altres ho haguessin pogut fer millor, el que sí està clar és que al final haurem de seguir l’exemple dels sindicalistes andalusos si no volem que aquests explotadors que ens governen i aquests oportunistes que els hi fan el joc ens acabin de fotre la vida.

Aquest mes tanco el negoci perquè amb la arbitrària i injustificada negació d’ajuda per part de la Generalitat, més la pujada d’impostos, més el preocupant increment de l’atur que fa que les famílies s’ho hagin de pensar muy mucho abans d’anar a fer unes canyetes fora de casa, la situació ha esdevingut insostenible. Aquesta no és una crisi qualsevol, aquest és un estat de guerra. El capitalisme salvatge ens ha declarat una guerra cruel a les classes treballadores i si no reaccionem a temps, convertiran el nostre país en una cantera de treballadors desesperats disposats a treballar per qualsevol merda i en qualsevol situació. Primer van destruir la consciència de classe dels treballadors buidant els sindicats i els partit d’esquerra de militància i contingut. Ara, amb una classe treballadora desnutrida d’idees, confosa, desunida i sota la pressió del pànic en front dels ferotges atacs d’aquest capitalisme depredador, cruel i insaciable, acabaran de destruir tot l’estat del benestar que vàrem conquerir amb anys de lluita i esforç. Molts i moltes van patir la més dura repressió, no ho oblidem, i ara ho estem deixant perdre tot per no ser capaços d’adonar-nos que la nostra desunió és la seva força, la nostra derrota és el seu triomf.