Encarem el futur amb valentia

Companys, companyes (em costa aquest formulisme perquè soc d'una generació anterior i crec que només amb formulismes no solucionem res, que és molt més importat la intenció que les formes. Però el dono per vàlid  i l'utilitzo no fos cas que m'acusessin de masclista). Dit això, vaig al gra: Ha arribat la hora de la veritat. La dreta ens ho està posant tant fàcil que si no som capaços de reaccionar amb contundència és que no estem fets per allò que diem que som, militants socialistes.

La dreta governa a tota Espanya, a excepció de la llunyana i esperançadora llum que veiem al final del túnel, per allà per on cau Andalusia. A Catalunya ens queden restes testimonials, molt meritoris, això si, però del tot insuficients per combatre la injustícia des de les institucions. Aixi que només ens queda una sortida: tornar a militar, tornar a ser activistes polítics, tornar en definitiva a fer servir el partit socialista com a arma contra la injustícia social, que és ni més ni menys el motiu pel que va ser creat.

Estem d'acord que corren temps difícils i que hem d'acceptar la necessitat d'aplicar polítiques d'austeritat per intentar salvar la economia, que ens afecta a tots. Estem disposats, a més, a acceptar la modificació d'alguns aspectes de l'estat del benestar que han estat més populistes que socialistes, doncs socialisme és que pagui més qui més té per ajudar a qui té menys i no el "café para todos" que hem establert com a forma de guanyar vots. Estem d'acord en que no tot ho hem fet bé, algunes coses fins i tot les hem fet prou malament com per arribar a perdre la nostra identitat. Però el que no podem acceptar de cap de les maneres és que el govern del PP, per més legitimat que es consideri per volum de vots (m'agradaria saber quants vots hauria obtingut si hagués dit  el que pensava fer abans de les eleccions) es dediqui impunement a imposar el programa polític de la FAES, a traïció i sense cap consideració ni escrúpols, ni tant sols cap als seus votants.

Sigui com sigui, el cert és que aquesta barbàrie que ens imposa la dreta no pot durar. I aquells que ens considerem socialistes, que tenim una certa edat per la qual cosa hem hagut de superar molts obstacles al llarg de les nostres vides, tenim la obligació de deixar a banda el desanim, el desinterès i reconèixer que alguna cosa hem fet malament quan hem actuat com si aquell estat del benestar, que tants sacrificis ens va costar assolir, pugues continuar sense que mantinguéssim a ratlla als voltors que sempre ens han rondat i que han aprofitat la nostra relaxació per dur a terme el més potent i terrible cop d'estat de la història: el cop d'estat de les grans financeres que han arrasat amb tots els bens de tots els països i desprès han usurpat descaradament el bastó de comandament per deixar molt clar que els nostres destins estan a les seves mans. Nosaltres, els veterans, tenim la obligació de mirar enrere,  recordar d'on venim i fer saber als nostres fills i nets que la justícia social no s'hereta ni es regala, que cal ser valent i lluitar per aconseguir-la i continuar sent valent i lluitant per conservar-la.

I ara ve el més difícil: que cal fer? Perquè que les coses no van be ho sabem tots, però... quan preguntes que cal fer, ens encongim d'espatlles i mirem al nostre voltant esperant que sigui un altre qui ens doni les respostes. No. No podem viure tota la vida esperant  que ens la solucionin tercers, ni que els votem ni que no els votem. Això només ho poden fer els nens i nenes, les persones grans que no es poden valdre per si mateixes, els discapacitats mentals i els que pateixen alguna malaltia greu. La resta tenim la obligació d'aixecar-nos i fer que les coses canviïn. I no vull dir que tornin a ser com abans, si no que canviïn de debò. Perquè aquesta milonga de que el que teniem era perfecte, ha quedat demostrat que no ho era. No necessitem polítics beatífics que siguin del tot incorruptibles, necessitem sistemes que facin que sigui impossible la prevaricació i la corrupció. Sistemes en els que el que més tingui més pagui, no com s'ha fet fins ara que qui més ha tingut menys ha pagat i més ha robat. I si s'ha de canviar la Constitució, es canvia. I si s'ha de canviar el codi penal, es canvia. La Constitució està feta per a protegir la justicia social i la igualtat d'oportunitats. El codi penal està fet per castigar els delinqüents i protegir els innocents. És evident que ni l'una ni l'altre han complert amb les raons per les que van ser creats. Ergo, s'han de canviar.

Sentint a la Birgitta Jónsdóttir, una de les ànimes de la revolució  d'Islàndia, m'he adonat que potser sigui certa la profecia de les dones lluitadores que al llarg de la història s'han revelat contra el patriarcat i la injustícia social,  que deia  que només quan les dones poguessin governar el món, s'aconseguiria la justícia i la pau globals. Segurament és per això que totes les forces del mal, poderosos de tot pelatge, governants, reis, capellans, cacics, senyors de la guerra, grans financers, etc., etc..., ens han combatut fins a la tortura i la mort per mantenir-nos sota les seves botes impedint que tinguéssim la formació que ens permetis tenir criteri propi. Encara hi han Berlusconis, Roucos Varelas, feudals musulmans i altres alimanyes que ens volen reduir al esclavatge.

D'altre banda, i això és encara més important, les paraules d'aquesta dona i els seus actes han corroborat moltes coses que sempre he pensat i en les que he cregut des que tinc us de raó, des dels dotze o tretze ans potser. M'explicaré.

Paraules de la Birgitta Jónsdóttir que comparteixo i vull compartir amb tots i totes vosaltres:

1) Nosaltres som el 99%, ells només són l'1%. Es el nostre moment. Tenim de fer quelcom i fer-ho ràpid. Es la nostra responsabilitat.

2) Hem donat el poder a altres. Si volem reclamar, hem d'assumir responsabilitats a les nostres societats, tots junts i apostant per la sostenibilitat del planeta. Totes les nacions haurien de reescriure les seves constitucions. És quelcom important perquè en el fons tots tenim els mateixos somnis i valors humans.

3) A l'octubre del 2008, tot just 15 dies desprès de la caiguda de Lehman Brothers, el Regne Unit va detectar  que els bancs islandesos traspassaven diners dels comptes britànics a Reikiavik i va congelar tots els seus fons aplicant la llei antiterrorista. Els bancs estaven sobre-endeutats i això, unit a la crisi global, els va portar a la fallida. L'estat no els va rescatar, els va deixar caure i posteriorment els va nacionalitzar, els hi va injectar diners i els va permetre continuar operant però només a Islàndia. Londres i Amsterdam van pagar el valor dels dipòsits i des de llavors reclamen 4.000 milions de deute, un terci del PIB d'Islàndia. Per resoldre la situació es va plantejar que cada família pagués de la seva butxaca 50.000 euros però el poble va dir que no en un primer referèndum. La següent oferta política era reduir l'interès del deute a un 3,3%, però els ciutadans es van tornar a negar a pagar per quelcom que ells no havien provocat. Ara s'haurà d'esperar que diuen els tribunals.

Potser si a Grècia s'hagués fet així aquell jubilat no s'hauria d'haver suïcidat?

4) La revolució a Islàndia està ben encaminada amb els canvis polítics i els judicis als culpables. Això és un bon principi però el que s'ha assolit fins ara no servirà de res si no posem les eines necessàries per a impedir que torni a passar el mateix. De que servirà fer fora als polítics i als banquers si les pautes per les que es regeix el sistema segueixen sent les mateixes? Hi ha que donar poder als ciutadans, que tinguin les armes necessàries perquè el seu govern no faci coses que la gent no vol. Aquesta és una idea de la nova Constitució que estem reescrivint entre tots. De les persones per a les persones. Aquesta és la única forma d'impedir que una altre crisi ens torni a copejar.

5) El sistema no es pot desconnectar de cop i volta, és cert, però si es pot fer per etapes. Hi ha que crear la base per a desmuntar-lo i crear un nou sistema per a la gent, un model més petit, accessible i no tant centralitzat. No es pot pretendre que la gent, de la nit al dia, segui a les places públiques  a votar per canviar les lleis, s'ha de fer en varies fases i ara estem a la primera. Nosaltres varem començar amb tres demandes concretes: fora el govern, fora els bancs corruptes i reescriure la Constitució. Aquestes ja estan pràcticament aconseguides. Crec que és fonamental anar assolint resultats per a evolucionar.

6) Soc una activista al Parlament. Mai m'hagués imaginat ser-hi aquí però desprès de tants anys de lluita m'he adonat de que és necessari ser al ventre de la bestia per canviar les coses. Només cridar als carrers no serveix, hi ha que conèixer les regles del joc i treballar des de dins.

7) Les tendes de campanya que un dia es van aixecar en senyal de protesta davant del Parlament segueixen aquí perquè la gent vol que els parlamentaris no oblidem que estem aquí perquè ells existeixen. Els ciutadans ens han votat i ells ens vigilen. La societat està aprenent a prendre part.

No sé vosaltres, però jo us asseguro que em sento molt esperançada sentint aquestes paraules d'una dona jove com aquesta, una dona que és poeta, activista, portaveu de varis grups com Wikileaks i parlamentaria. Si, ja sé que allò és Islàndia però, de debò no serem capaços els catalans i les catalanes de lluitar per la nostra gent com fa aquesta dona per la seva?

P.D: Si cap potència extrangera intenta invair Islàndia am la excusa de "democratitzar-la i civilitzar-la" com sovint fan a altres països, le economia d'aquest petit país creixerà al 2013 tres vegades més que la resta de la zona euro. No estaria de més que prenguessim nota.

.

.