El Solstici d'Estiu

Sempre he sentit una alegria especial les nits de Sant Joan. Potser sigui perque és una festa pagana, per molt que la esglèsia l'hagi volgut enmascarar posant-li el nom d'un sant, com va fer en Franco que en veure's obligat a celebrar el 1er de Maig, en lloc de dir-li Dia del Treballador com a tot arreu, el va batejar amb el nom de Sant José Obrero. Deia que segurament sigui la meva ànima pagana que celebra aquesta festa tan ancestral que és el solstici d'estiu, o potser sigui la meravellosa conjunció revetlla-estiu, o fins i tot el fet de que sigui un xic bruixota que dirien els meus detractors, tot i que no m'ofendrien pas doncs sempre he cregut que les bruixes eren dones sàvies a les que la esglèsia feia cremar a les fogueres perque no es deixaven dominar pels seus dogmes, perque eren ànimes lliures a les que els hi agradava viure i compartir generosament els seus coneixements amb qui ho desitgés o ho necessités.

Però tornant a la nit de Sant Joan o al Solstici d'Estiu, m'agrada aquesta festa per la música, els petards, els crits d'emoció i les rialles de la canalla i els joves, i per les fogueres. Les enormes fogueres de Sant Joan, una costum antiga i bellíssima que, malauradament, cada vegada és més problemàtica sobre tot a les ciutats. Ahir nit vaig tenir el privilegi de viure i veure una d'aquestes fogueres sense haver de patir perque pugués passar alguna desgracia, doncs aqui a Malgrat la foguera es fa a la platja, una gran i meravellosa platja que et permet ballar al voltant del foc sense cap mena de perill. Va ser una experiència bonica de debó i és per aixó que la vull compartir amb tothom publicant un parell de fotos.

Que no falti la música

Tot preparat per cremar

I aquí el foc en el seu màxim esplendor

 

Que injusta és la vida algunes vegades. Mentre estava entrant aquest post i encara amb el somriure a la boca recordant la festa, m'ha trucat el meu molt bon amic de Madrid, en Luis Llorente, preocupat per si estavem tots bé i ha estat aleshores quan m'he enterat de la tràgica noticia. Un grup de persones que anaven a gaudir de la vida celebrant la retvella de Sant Joan a la platja i perden la vida per atravessar les vies per on no ho havien d'haver fet. Poc importa ara entrar a considerar que van ser imprudents o que la culpa era d'aquest o de l'altre. El que importa és que aquestes persones només s'ho volien passar bé amb familiars i amics i van tenir la mala sort de perdre la vida. Una triste tragèdia que ha amargat la retvella als familiars i amics dels morts i dels ferits i a totes les persones que hi eren allà en el moment de l'accident. El meu més sincer condol a tots els familiars, amics i afectats en general per aquesta terrible tragèdia.

Ho sento molt

.

.