Barcelona té sang

Barcelona té sang:

 

Sempre m'he sentit orgullosa de Barcelona. Malgrat tot lo negatiu que pugui tenir (si no en tingués no seria una gran ciutat), Barcelona és una ciutat cosmopolita i oberta, i qui la fan així són les persones que hi viuen, vinguin d'on vinguin. La meva estimació per Barcelona és a més especial. Jo vaig nèixer a Barcelona, tot i que no precisament a cap zona privilegiada, doncs fins que varaig marxar a l'exili de la emigració per poder tirar endavant, vaig viure a les barraques de La Perona. Tot i així, fos aqui a les meves barraques o fos molt lluny, més enllà de l'Atlàntic o el bell final de l'Àfrica, vaig crèixer estimant Barcelona. Per aixó quan vaig tornar, la varaig viure com un Ulises que aconsegueix tornar a casa. Em vaig patejar de tal manera tota la ciutat que encara ara em conéc quasi bé tots els carrers i els reconets que amaga. Però a més de lo bonica que és, de la seva riquesa cultural, de les seves joies arquitectòniques i de la seva forta personalitat, m'enamora el fet de veure transitar per aquesta ciutat hospitalaria gent de tots els indrets del món, de totes les condicions, de tant diferentes formes de vestir, caminar, parlar, riure, mirar, sospirar, plorar també de vegades. Sí, m'enamora aquesta ciutat. Per aixó, tot i que ara m'he anat a viure al costat del meu amant el mar, vaig molt sovint a perdre'm pels seus carrers, a estimar-la i deixar-me estimar. Ara bé, quan més orgullosa em sento de la meva estimada Barcelona, és quan es vesteix de festa per cridar als seus ciutadans i dir-los que hem de ser generosos i solidaris i hem d'anar a col.laborar amb campanyes que ajudin a qui ho necessiti. Com és el cas de les donacions de sang. Jo, malauradament ja no puc donar com acostumava a fer abans, doncs des que em vaig haver de sotmetre a un brutal tractament de quimioterapia ja no em consideren apta, però sé que molts i molts dels barcelonins i barcelonines que sí ho poden fer, ho fan. I aixó em compensa la tristesa de no poder-ho fer jo.

 

Barcelona té sang i el seu alcalde Jordi Hereu també:

 

CANVI LEGAL PER DECRET

Barcelona prohibeix el burca a tots els edificis municipals

El veto d'Hereu afecta, a més del vel integral, els cascos i els passamuntanyes

He dit que m'encanta veure passejar per Barcelona gent de tota mena i vestida de formes molt diverses. No em molesta en absolut que algú porti gorra, o barret, o vel, o "mantilla y peineta", el que no puc suportar és veure una dona humiliada amagada sota un troç de roba que és un simbol del seu esclavatge, diguin el que diguin qui ho digui. Una dona ha de tenir el dret i la obligació de donar la cara com qualsevol altre ésser humà. Una dona ha de poder vestir avui amb vel i demà no, una dona no pot ser exclosa de la societat fent que s'amagui en sortir al càrrer, una dona ha de poder viure amb la dignitat d'aixecar el cap ben alt, mostrar el rostre i poder somriure a qui li vingui en gana. El burka no té lloc a la nostra societat i no l'hauria de tenir en cap societat del món. Un burka no és senyal de fe religiosa ni de factor cultural. Un burka és el que és, un signe de submissió de la dona que hauria d'estar prohibit a tot el món. Malauradament no podem incidir en tot el món, però ho podem fer i tenim la obligació de fer-ho a la nostra societat. Una persona civilitzada no pot veure passar a una dona sotmesa a la humiliació del burka i quedar-se tan tranquila. Es com mirar cap una altre banda quan apallissen a una adolescent al tren, per exemple. Tampóc hauriem de mirar cap una altre banda.

I és per tot aixó que em sento molt agraïda a l'alcalde Jordi Hereu, perque malgrat els mil i un problemes que té en aquests moments i malgrat la incomprensible controversia que aquest tema està suscitant arreu, ha pres una decisió valenta que no admet fisures. Ha pres la decisió correcta respecte a aquest tema que ara semble residual però que és sumament important perque quan parlem de les dones maltractades, no diem que el problema sigui més o menys important depenent de les víctimes. En aquest cas ha de ser el mateix, no importa el nombre de dones que puguin haver a Barcelona sotmeses al maltractament del burka, es tracta de que és una pràctica ofensiva que no es pot admetre. Espero que el govern de la Generalitat es plantegi el tema el més aviat possible i prengui una determinació al respecte.

ÚLTIMA HORA:                                                                El secretario de Estado de Hacienda,
                                                                                                                                                                                             Carlos Ocaña

.Lo que Ocaña dejó claro que no aprobará el Ejecutivo mañana es una subida de impuestos ni la creación de una nueva tasa para ricos. "La prioridad es cumplir los objetivos de reducción de déficit y para conseguirlo hay que ajustar el gasto. Si en adición hace falta retocar algún impuesto se puede considerar, pero no es algo que estemos valorando en este momento", dijo Ocaña.

No nos deja usted nada tranquilos Sr. Ocaña. No, nada, para que lo sepa, no vaya a ser que nadie se lo haya dicho todavía...

                                                                                                                                                      .