ELS POLITICS, AQUELLS ÉSSERS QÜESTIONATS

Avui vull trencar una llança en favor de la política i dels polítics. Sí, sí, ja ho dic bé, no d'alguns polítics, sino dels polítics perque alguns són els que s'aprofiten sense escrúpuls i molts són els que hi treballen abnegadament malgrat les destructores crítiques que reben un dia sí i l'altre també. I ho vull fer perquè sí, perquè em dona la real gana, perquè em ve de gust i perquè crec que hi han molts que s'ho mereixen.

La política, per més que cacaregin els visionaris apocaliptics del no a tot (a tot menys a treure'n profit del sistema contra el que diuen lluitar), forma part de tot a la vida. Una societat organitzada no pot subsistir sense política i per tant sense polítics. Si hi participes formes part i pots incidir en que les coses vagin d'una manera o d'una altre. Si no participes, ho faran els altres i no sempre coincidiran els seus interessos amb els teus. O sigui que, tu mateix...

Tots aquests que s'omplen la boca de negativisme i crítica destructiva cap a tot el que els polítics fan, sòn els primers a còrrer a cercar una subvenció o una prestació social. Aquells que neguen la utilitat dels sindicats, són els primers a assistir a una assamblea o dirigir-se al Comité d'Empresa quan van maldades (aixó ho sé per experiència pròpia). I aquells que es dediquen a desgarrar la pell de tots els polítics, tot fent un talladet a la cafeteria amb els amics, són els primers en disposar dels serveis públics al seu abast sense tenir ni tan sols la conciència de que existeixen. Molts diran, és que per aixó treballem i paguem impostos. Cert, per treballar i pagar impostos us mereixeu el millor dels serveis públics, però ni tots pagueu els impostos de bona gana sabent que d'ells dependrà la qualitat dels serveis, ni sempre hem tingut aquests serveis tot i que sempre hem pagat impostos. I aquest és un mal del que patim la major part de la societat, es disposa de tot, amb tot el dret del món lògicament, però sence la conciència clara de que tot el que tenim s'ha aconseguit amb la lluita i l'esforç dels treballadors de generacions anteriors, treballadors que es consideraven polítics amb orgull i tot el dret a ser-ho. Ara semble que vivim com si sempre hagués estat així i tenint molt clar quin són els nostres drets però molt poc clar quines són les nostres obligacions. Als joves que han tingut el privilegi de nèixer en democracia els hi falta informació de com era abans, i els que tenim edat per haver conegut el passat tenim molt poca memoria, ho vivim tot com si el sistema actual s'hagués produït per generació espontània.

Doncs no. Tot el que tenim a les nostres societats, tan lo bó com lo dolent, ho construeixen els ciutadans amb els polítics en el front, doncs fins i tot la capacitat i qualitat dels professionals que munten i desmunten el complicat entramat de les grans o petites ciutats, ho decideixen els polítics. Per aixó és tan important participar en la elecció d'aquests polítics i mantenir-se a l'aguait perquè actuïn amb diligència, amb honestetat, amb transparència, amb seny i sempre, sempre vetllant per l'interès de tothom, especialment dels més desfavorits, doncs només una societat que és capaç de tenir cura dels que més ho necessiten, es pot considerar una societat civilitzada. Hi haurà qui dirà, però cobren per fer-ho. Només faltaria, com si la resta de ciutadans estiguessim disposats a treballar gràtis...

Hi han òbviament molts tipus de polítics, més enllà inclús de les ideologíes o consignes de partit:

a) Els que s'apropen a la política amb la clara intenció de guanyar-se la vida. Que dius, home, seria preferible que ho fessin per ideologia. Sí, és cert, però si una vegada en el càrrec demostren honestetat i capacitat per fer una feina útil per la societat, què hi ha de dolent? Quan hi era al Comité d'Empresa, hi havia un company, en Jordi, el més capacitat i honest de tots, que sempre deia A mi no m'importa que qualsevol treballador vulgui apuntar-se al comité per salvar el cul, sempre que una vegada dins treballi com el que més per defensar els interessos de dels seus companys de feina.

b) Els polítics brillants i ambiciosos. Aquests són molt útils per a la societat perque sempre estaran disposats a anar més enllà i tindran la capacitat per fer-ho. El problema és quan són més avariciosos que intel.ligents, perque aleshores en lloc de posar la seva ambició al servei de la col.lectivitat, utilitzaran els bens de la col.lectivitat per alimentar als seus mesquins interessos.

c) I desprès estan els polítics discrets, senzills però amb una gran capacitat de treball i una gran intel.ligència afectiva, que treballen incessantment pel bé col.lectiu. Dins d'aquest grup, que és el que conéc de més a prop (i no m'estic referint únicament als meus companys de partit), podriem incloure a la Maravillas Rojo, molt a prop nostre tot i que no ha estat mai militant del partit.

Ahir vaig llegir, bé abans d'ahir perque ja són quasi les tres, la entrevista que li van fer a El Periódico i vaig sentir una emoció com qui veu a una germana als diaris. La Maravillas Rojo, la Mavi com la conèixem, ha estat molts anys lligada al districte d'Horta-Guinardó i ha deixat una forta emprenta per la seva serietat, empatia i qualitat humana. La hem vist treballar amb intensa dedicació fins que ens va deixar per anar a Madrid a col.laborar en l'equip del ministre Corbacho. No és plat de gust la feina que els hi ha tocat fer a aquests dos companys amb la greu situació econòmica que estem passant, però algú ho ha de fer i si voleu que us digui la veritat, val més que ho facin persones serioses i sensibles als problemes de la gent. Així és la Mavi.

No fa gaire varem tenir ocasió de xerrar una mica i ens deia confidencialment com es pateix fent una feina com la seva, des de la que es té una conciència tan clara de com pateixen els treballadors l'alt índex d'atur que tenim, però que tot i així estava disposada a afrontar el repte i a intentar donar tot el que bonament pugués per ajudar a pal.liar el problema. Però es clar, ella té feina i nosaltres no, segur que diran o pensaran més d'un aturat. I sí, és cert, ella té feina i nosaltres no, però d'ella espero esforços honestos per millorar les coses, mentre que dels inmobilistes no espero res i menys de la patronal i dels polítics que la donen suport.

Quant a les últimes noticies que ens arriben de Madrid, haig de dir que estic amb els sindicats.
.
.