Me voy pero volveré...

Vaig publicar el que sentia l'altre dia respecte a les declaracions del conseller Castells. Desprès de cercar més informació al respecte vaig trobar l'article que van escriure la Carme Chacón i en Felipe González i vaig tornar a escriure sobre com m'havia fet canviar d'opinió el contingut de l'article. La reacció al primer escrit va ser de retreure'm que veiés les coses de forma excessivament catalanista, la reacció al segón escrit ha estat d'algú que, aprofitant la suposada mala maror, va deixar una nota enverinada que interpreto com que el motiu pel que vaig canviar d'opinió era que el partit m'havia llençat una consigna (suposo que vol dir una reprimenda o quelcom així?). I no, ningú m'ha dit absolutament res en nom del partit (no soc tan important), la primera reacció crec que em va arribar de molt bon rotllo, d'algú amb qui tinc una amistat que està per sobre del partit o qualsevol altre consideració. La segona en canvi, m'ha arribat envoltada en el desagradable misteri de l'anonimat. Però és igual. Ja tan és. He continuat cercant informació sobre el tema i cada vegada estic més despistada. Ja no sé qué pensar, o sigui que he decidit esborrar-ho tot i tornar a començar de zero.

D'una banda estic d'acord en que fer declaracions com les que va fer en Castells tot just abans de les eleccions, pot ser aprofitat per la oposició per desorientar encara més a l'electorat, sobre tot ara que semble que el famós tres per cent està cada vegada més clar. D'altre banda, si un parla i els altres callen, als ciutadans coneguts com a "gente corriente" ens queda una inquietut a l'interior gens adient pels temps que ens queda que afrontar. I com que ja no sé qué pensar i semble que cada vegada que expresso el que sento "la cago", doncs he pres la decisió de no pensar al menys durant tot el mes d'agost. Aixó sí, continuaré cercant informació i opinions de tot tipus a veure si, en arribar setembre, soc capaç d'expressar el que sento amb una certa coherència. Sí, ja sé que a ningú l'importa gaire, però m'importa a mi i és raó suficient.

Sort que he aprés a mantenir-me a l'aigua molta estona totalment relaxada i deixant-me portar per les ones. Aixó, si no s'em porta cap a Mallorca, m'ajudarà a meditar una mica.