P. S'ha dit: l'Església està dividida, els sacerdots no volen a Munilla, el nou bisbe donarà un gir de 180 graus al treball pastoral de Uriarte ... Què hi ha de cert en tot això?
R. Són tres afirmacions amb una notable dosi d'exageració. La situació és menys dramàtica del que s'està pintant. L'Església és una família, i en les famílies també hi sol haver paraules. De vegades, les veus les escolten els veïns, perquè les parets són molt fines. Però en aquesta família, la unitat està assegurada per l'Esperit Sant.
Extret d'un article d'El Periódico, 16-01-2010:
Davant l'enrenou suscitat, amb reprovacions de tots els sectors socials i polítics, Munilla va emetre ahir un comunicat en què va dir que les seves paraules havien estat «distorsionades», ja que es van efectuar "en un pla teològic» com a resposta a una pregunta de tipus teològic.
Extret del meu sorprés cap encara en estat de xoc:
Anem a veure Sr. Munilla, a veure si m'aclareixo jo, l'Esperit Sant uneix a la família dels capellans i abandona a la resta dels éssers humans condemnant-los a tragèdies de tota mena, com la catàstrofe d'Haití? Serà per això que menysprea vostè el patiment de tot el poble d'Haití amb els seus desgraciats comentaris? I una altra cosa, és per estar tan unida la família, unió assegurada per l'Esperit Sant, que Rouco Varela obliga a tots els prelats d'Euzkadi a acatar-lo a vostè pels seus sants co ...... quan ningú li vol?
I el que és ja intolerable es miri per on es miri, què vol dir amb que les seves paraules van ser distorsionades perquè es van efectuar en un pla teològic, que la doctrina de la seva església li permet menysprear olímpicament el sofriment de les persones al comparar-lo frívolament amb la seva preocupació perque la manca de fe pugui posar en perill el seu negoci?
No diuen res a favor seu les seves paraules Sr. Munilla. No m'estranya que molts bisbes sentin aversió cap a la seva persona. Amb nomenaments com el seu no caldrà que els contraris a l'església s'esforcin per convèncer els seus feligresos perquè apostatin, els convencerà vostè solet.
I per últim, personalment no em preocupa gaire perque no soc catòlica, però conéc persones que sí ho son i no es mereixen tenir un representant com vosté.
Que lluny hi sou les persones com vostè de les creències religioses amb que adoctrinen a les ànimes de bona fe. Però li diré una cosa Sr. Munilla, vagi en compte perque si és cert que hi ha Deu i que és tan misericordiós com vostès diuen, tard o d'hora li demanarà comptes per les seves paraules i per la seva mirada, que tampóc diu res de bo.
2 comentarios:
Altra vegada m'uneixo als teus pensaments, Júlia, i per cert que ha desilusionat molta gent...però què esperaven? N'hi ha que lluiten amb totes les armes...
Hola Julia, ante todo FELIZ AÑO 2010.
He estado perdida...jejejeje, pero ya llegué.
Esta declaracion de este "buen" me ha hecho saltar chispas, yo no quiero escribir tanto en contra de la Iglesia, pero no me dejan otro camino jajajaja.
Es una declaración intolerable, pero creo que en ella se refleja lo que la iglesia piensa del sufrimiento del pueblo, sufrimiento de cualquier índole, ya que siempre están al otro lado del que sufre.
Besitos Julia.
Publicar un comentario