12/5/10

Sí a la nova Diagonal

No acabo d'entendre tot l'enrenou que s'ha muntat al voltant de la consulta per a la transformació de la Diagonal. Respecto, obviament, les opinions de tothom, tant dels que estan en contra com dels que estan a favor, de fet d'aixó es tracta en democracia, de respectar la decisió de la majoria. Però el que no puc entendre és la batalla encarnissada que un parell de partits politics estàn fent en contra de tot plegat. Perque no ens enganyem, diuen que fan votar als seus seguidors la opció C perque no estan d'acord amb que ara es facin les reformes, perque tenen por de no saber que fer amb els cotxes que ara circulen per la Diagonal i no sé quantes altres tonteries, però en realitat la campanya tant apassionada que fan és essencialment en contra de que es faci la consulta. No els hi entra al cap que els ciutadans de Barcelona puguin tenir el dret a decidir sobre qüestions importants de la seva ciutat.

Al PP no li entra al cap perque sent com és un partit anticatalà, no veu amb bons ulls que els catalans puguem exercir la nostra llibertat, de fet ho tenen més que demostrat havent-hi portat el nostre Estatut als tribunals com si fos el producte d'uns delinqüents i no la decisió sobirana d'un poble. I a CiU el que li fa més ràbia és que sigui amb en Jordi Hereu com alcalde quan es produeix la primera consulta democràtica que dona el dret a decidir als ciutadans de Barcelona. I és per aixó que entre els uns i els altres, el que estan fent és intentar bombardejar la consulta en si mateixa per abocar-la al fracàs. Poc els hi importa que tot plegat acabi perjudicant als ciutadans i entorpint el progrés. Només els importa sortir-se amb la seva i culpabilitzar de tot plegat a l'alcalde Jordi Hereu, siguin quins siguin els danys col.laterals. Perque els arguments son tristement pobres i només poden calar entre la gent perque utilitzen un lenguatge ple de demagògia i populisme. On s'ha vist que pugui ser millor per a una ciutat inmobilitzar-se que progressar?

En definitiva, podran dir el que vulguin i podran convèncer a qui es deixi enganyar pels seus cants de sirena, però la Diagonal necessita ser reformada. I ho necessita perque les reformes que es plantegen son molt millors per als ciutadans que el que ara tenim.

Ho necessitem per desviar l'excès de trànsit per altres vies i evitar que aquella zona estigui tan contaminada per la polució i pel soroll.

Ho necessitem per crear espais a on totes les persones, incloent les que tenen dificultats de mobilitat, es puguin moure amb comoditat.

Ho necessitem perque els comerços i llocs de restauració puguin ser molt més accesibles per a tots els ciutadans.

Ho necessitem perque les moltes joies arquitectòniques que hi han a la Diagonal, es puguin apreciar amb la tranquilitat d'un passeig i no des de la velocitat del cotxe o des de la mala hostia del cotxe parat en un embús de trànsit.

Ho necessitem en definitiva perque mai ha estat Barcelona una ciutat que es tiri enrera a l'hora de millorar el seu aspecte i la seva qualitat com a ciutat.

Negar tot aixó és negar evidències i tenir por a canviar és propi d'inmobilistes, de ments retrògrades i arcaïques. Barcelona no es mereix tot aixó. Ja va haver de patir prou quan els alcaldes feixistes de la època franquista no van fer més que especular amb el sòl dels voltants de la ciutat creant autèntics desastres inmobiliaris que encara ara es treballa per intentar endreçar i fer que tots els habitants de Barcelona puguin viure en barris dignes.

Espero que al final els barcelonins reaccionin i s'adonin de la importància de no negar el progrés a la nostra estimada ciutat de Barcelona. Espero que tothom vagi a votar i que finalment s'imposi la opció de que la Diagonal pugui millorar pel bé de tothom i de generacions esdevenidores, però si finalment, malauradament, s'imposa la opció de no fer res, que ningú s'engany, no serà altre cosa que el triomf de politics que no dubten a posar els seus interessos personals i de partit per sobre dels interessos de Barcelona i dels seus ciutadans. No haurà perdut en Jordi Hereu, haurem perdut tots els barcelonins.
.
.

2 comentarios:

zel dijo...

Jejejeje, m'ho estalvio, Barcelona i jo estem gairebé renyides, sóc rural!!!! petons!

Julia dijo...

Doncs jo m'estimo molt Barcelona, però en canvi no estic renyida amb Girona ni amb la vida rural, ben al contrari, la respecto i admiro, tot i que, suposo que degut als meus origens, no puc evitar ser molt barcelonina.

Petons per a tu també!