Seguint amb aquest respir que m'he proposat aquest cap de setmana (demà serà un altre dia), avui m'he passejat pel paradís, que gloriosament tinc tan a prop. Primer ens hem adentrat per un bosc preciós que semble ser que és la porta del Montnegre. A més d'un paisatge meravellós, ens hem trobat amb una masia convertida en un ranxo amb cavalls. De tornada i després de passar al costat de preciosos prats, hem acabat a la nostra estimada platja que, tot i que el dia no ha estat molt il.luminat doncs el sol no s'ha acabat de decidir i ha acabat per no sortir, ens ha rebut amb la passió que sempre desperta el mar en la meva ánima.
Mentre em deixava conquerir per l'encant d'aquesta terra i aquest mar que m'envolten, pensava com soc de privilegiada. No tinc cap ni una propietat, però em considero molt afortunada de poder gaudir de tota aquesta bellesa i aquesta màgia, per aixó recordo alló de "I am the master of my fate; I am the captain of my soul" (soc l'amo del meu destí, soc el capità de la meva ànima).
De totes maneres, tot i que he decidit deixar tots els problemes per demà, no he pogut deixar d'assabentar-me i lamentar la tragèdia de Xile.
.
.
4 comentarios:
Hola Julia!
No hay nada mejor que la naturaleza para desconectar de todo y sentirse bien.
Saludos!
Esa frase es de la de invictus, copiota.
Hola Antonio, la naturaleza es una gozada y los videos musicales que publicas en tu maravilloso blog también.
Un abrazo.
Luis, ya sé que es de Invictus, la publiqué en mi blog hace unos días, pero cuando algo vale la pena, vale la pena ser una copiota y difundirlo.
Un beso
Gracias Julia por tus palabras.
No sé si opinarás lo mismo de mi otro blog
http://ajossecospican.blogspot.com/
Saludos!
Publicar un comentario