El PSC demana la dimissió d'Antoni Vives, regidor de CiU

Carles Martí, primer secretari del Partit dels Socialistes de Barcelona, ha declarat...

.
El dia 6 d’octubre Xavier Trias va dir textualment que no tornaria el fons de la Fundació Trias Fargas de cap de les maneres. Que hi havia coses mal fetes per les quals s’havia de demanar perdó, però que aquest no era el cas.

.Avui, el senyor Artur Mas l'ha corregit dient que estava disposat a tornar els diners. Exigim que el Sr. Trias rectifiqui. Cal que reconegui que CiU va fer servir diners rebuts de l'Orfeó Català per a la precampanya electoral del 2007. Cal que cessi Antoni Vives perquè al mateix temps que era director general de la Fundació Trias Fargas, era director de la campanya electoral de Xavier Trias. Amb una mà rebia els diners del Palau de la Música, amb l'altra, se’ls gastava en la precampanya de Trias. En política, a més d’honest, cal ser coherent.

Sempre he procurat fugir del corporativisme en els meus spots, tot i que amb aixó no hi havia prou, doncs he rebut algunes critiques, molt respectables però molt enceses, segons les quals les meves opinions eren poc menys que venudes al poder. Doncs bé, davant dels acontèixements que s'estan produint a la nostra societat i de la postura, clarament escorada cap al règim que va imperar a Catalunya des de la transició fins fa molt poc, que es detecta als mitjans de comunicació, em ve molt de gust parlar clarament a favor del meu partit, el PSC que, tot i els errors que pugui fer, doncs només qui no fa res no s'equivoca mai, crec que segueix sent la opció més adient per continuar millorant la meva estimada ciutat de Barcelona.

.

I tot ha sorgit quan ahir a la nit, tot mirant el telenoticies de TV3 (la meva) m'assabento que als Srs. Millet i Montull els han deixat anar cap a casa seva perque puguin seguir tot el procés còmodament a les mansions que van millorar i enriquir amb els diners robats als ciutadans. Vaig començar per indignar-me però inmediatament em va envair una pesada tristesa que em va enfonsar a la butaca. Però qué és el que passa amb la justicia a casa nostra? Sí, ja sé que els estaments judicials han de ser lliures, sobirans i respectats, però inclou aixó que els hem de deixar fer quan insulten a tota una població d'aquesta manera? Ufff... no sé. Em costa tan acceptar aquestes incoherències. Però, no us ho perdeu, no només es van burlar de la justicia en la seva cara, a més, l'advocat del Sr. Millet va ser convidat al programa Agora (que se suposa que és un programa seriós i no un circ mediàtic com La Noria per exemple), on va poder esplaiar-se a gust oferint al públic la seva visió dels fets. És la tercera vegada que l'advocat defensor del Sr. Millet té aquest privilegi, dues vegades a TV3 i una a Catalunya Radio. Qué carai passa? com es que la defensa d'un lladre sense escrúpuls té a la seva disposició els mitjans de comunicació públics per dir el que li semble? perqué no conviden al fiscal perque expliqui l'altre versió?

.

No, nois no. No anem bé. I és per aixó que vull defensar públicament l'actitut de la Generalitat de Catalunya que ha protestat per la incoherent i incomprensible decisió del jutge Juli Solaz i jo afegeixo també la meva protesta perque es posin els mitjans de comunicació públics de Catalunya al servei de l'advocat Pau Molins que porta la defensa del Sr. Millet. També estic totalment d'acord amb que es faci el que faci falta per retirar-li totes les creus i tots els honors que se li han donat al llarg de tots aquests anys de lluna de mel entre el Sr. Millet i els prohoms de la "pàtria", doncs és un greu insult per aquells que la van rebre perque la van merèixer.

.

Ah, per cert. Aquells que vulguin utilitzar la estratègia del calamar per enfosquir-ho tot i enmerdar a tothom amb la esperança de que les seves taques passin desapercebudes, que parlin clar d'una punyetera vegada i denunciïn el que hàgin de denunciar als tribunals. El dia que em demostrin que altres partits han fet el mateix que CiU, jo seré la primera en reconèixer-ho, mentre tant, que es deixin de bofonades i assumeixin la seva responsabilitat. Perque si no, només podem pensar que l'ombra del xiprés és allargada i segueix amagant la llum tot i haver deixat de regnar en aquest nostre Jardí de les Delicies.

.

.