3/11/08

Rodejats de tempestes


L'agua és bona. Es bo que plogui i força. Malgrat que els divos del futbol hagin d'embrutar-se els seus uniformes inmaculats, malgrat que algunes localitats com Salou hagin quedat desmanegades, malgrat que ens hagim hagut de quedar tancats a casa el cap de setmana... és bo que plogui. L'aigua és vida. Sense aigua tots morirem. Així doncs, hem de perdre els mals costums de dir quin mal temps que fa. To i que ara caldrà gastar un munt de diners perque obviament no podem deixar als ciutadans de les localitats afectades sense ajuda, faltaria més... Clar que, amb tot lo bo que és que plogui, on es posi un dia radiant de sol...

El que no és bo es que passin les coses que passen i que semble que es resisteixen a deixar de passar. Com ara la violació i assassinat de l'Asha a Somalia; l'assassinat d'una nena, també de 14 anys a Ripollet; la tragedia dels cents de milers de fugitius de les guerres del Congo; la fam creixent en el món degut a l'increment en el preu dels aliments; que els emigrats conituin intentant passar les tanques que separen la desesperació de la esperança, una esperança cada vegada més feble; la cadena de morts que no para a Mèxic a mans del narcotràfic; la prostitució infantil; el tràfic d'éssers humans, d'organs, de drogues, d'armes... Buuffff!!! Que terrible és llegir la premsa i adonar-se que passen tantes coses que no haurien de passar.

I no, no estic deprimida ni res d'aixó, és que a més, hem enterrat aquest cap de setmana a un company, en Lorenzo Albardias que, tot i entenen que tots hem de morir un dia, no ha estat just que hagi mort als 43 anys, quan encara li quedaba tanta bondat per donar i tanta saviesa per compartir. A més, també ha mort el pare d'una amiga, la Zel, que no per virtual és menys amiga. I em sap greu, em sap molt greu saber que els amics passen per un mal moment.

Ja veieu, així és la vida. Algunes coses passen perque son inevitables. Moltes altres passen perque els humans tenim encara tant per apendre... Uns més que altres, és cert, però tots una mica...

Però... si ens deixem vèncer per l'apatia, la tristesa i la ràbia en front dels cops de la vida i les injusticies flagrants d'alguns, perdrem el camí que ens pugui portar al nirvana. I no ens ho podem permetre. No sé perqué, doncs no sé que significa exactament el nirvana, però el que sí crec és que el que ens ajuda a superar els glops amargs que ens toca beure, és alló que deien les àvies, que de sofriment saben més que ningú, al mal tiempo buena cara.

P.D. He sentit moltes vegades parlar sobre els somnis i els diferents tipus d'ones cerebrals (alfa, gama, beta...) i acostumen també a parlar de quelcom que es diu nirvana, però ningú m'ha pogut definir el seu significat, tot i que semble que és el sumum de l'èxtasis místic. Algú em podria explicar de que va la vaina?

Y, aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid, aprofito per recordar-vos que demà passat tenim manifestació i estaria molt bé que omplissim els carrers per demostrar a la dreta europea que no volem que ens treguin el que tant d'esforç ens va costar assolir.

UGT i CCOO convoquen una gran manifestació en defensa de l'ocupació i la indústria, el 5 de novembre a Barcelona

UGT i CCOO de Catalunya hem decidit conjuntament convocar una gran mobilització el proper 5 de novembre a Barcelona sota el lema ''En defensa de l'ocupació i la indústria''.

Manifestació
"En defensa de l'ocupació i la indústria"
5 de Novembre - 18.00 hores
Passeig de Gràcia - Ronda Sant Pere

2 comentarios:

Luis Llorente dijo...

No he podido conocer a las personas que citas, le verdad, en frío, nunca he tenido miedo a la muerte, si lo he tenido, a no poder hacer 20.000 cosas que seguramente puedan parecer insignificantes pero con la vida que llevamos de un lado para otro y sin tiempo de lo importante, de lo quisieras hacer – ese es mi terror - , pero bueno no hablemos de estas cosas que el día esta gris y con un frío madrileño del copón, cada día tiene su afán (como decía un compa ya fallecido Alfonso Perales) y que le tenía en estima.

Julia dijo...

Gracias Luis. Siempre estás al otro lado de la pantalla y a fe que resulta reconfortante. Verás, estoy y no estoy de acuerdo contigo. Puede que no hagas cosas que te gustaría hacer, pero no creo que no hagas cosas importantes porque me consta que en todo pones tu afecto, tu honestidad y tu predisposición a ser bueno siempre. ¿Te parece poco importante?

Un beso y a reír que son dos días y uno lo tenemos ocupado con alguna reunión ¿a que sí?