Adéu 2010, benvingut 2011

Habemus rei...

... i cort, jajajaja!!!

Ha estat un any difícil, per alguns inclús molt difícil, per alguns altres ha estat més psicòtic que difícil, doncs aquells que encara tenen el seu lloc de feina, si no és perquè han sofert una tragèdia familiar, no tenen de que queixar-se, però ja sabem que el nostre tarannà és queixar-se sempre, contra qui sigui i del que sigui, llàstima que la majoria de vegades no ens queixem en el lloc adequat i les nostres queixes no serveixen per res. Ja ho deia en Paco Ibáñez "En España nos quejamos poco, hablamos mucho pero nos quejamos poco donde nos tenemos que quejar."

En qualsevol cas, val més no carregar massa les tintes en lo dolent que ha estat el 2010 perquè tot indica que el 2011 serà encara pitjor. Ja ha passat a la història allò de que els governants s'encaparressin a dir que anàvem viento en popa a toda vela quan el cert és que ens estàvem enfonsant. Ara diuen amb molta energia que la cosa tá mu mala i amb la boca molt petita que potser les coses milloraran.

Ahir vaig estar veient el resum que va fer TV3, "la nostra" (ara més que mai perquè ara ja hi son tots) i el cert és que fa pena veure tot el que ha passat. I com molt bé deia una espectadora que va participar a Banda Ampla, quan veus tot el que ha passat arreu, penses que el que t'ha passat a tu no és tant important. Deu de ser per això que mostren tantes misèries a la telebasura, perquè així la gent pensa que, mira, n'hi han que estan pitjor que jo.

El primer que va sortir, faltaria més, per això han tornat els "amos", va ser la gran victòria d'Artur Mas. Em semble a mí que, amb transició nacional de Catalunya o sense, la cosa pot derivar en un autèntic regnat.

Han promès, els nous consellers i conselleres, el seu càrrec amb lleialtat al president de la Generalitat, cap menció al jurament de fidelitat a la Constitució, l'Estatut i el Rei. A mi em semble bé, no recordo com ho van fer els consellers del company Montilla, però aquesta fórmula em semble bé.

Els traspassos han estat pulcres, nítids, civilitzats. Elegants, si, molt elegants. En Felip Puig (no sé si amb raó o no, el que menys m'agrada) elogia al Joan Saura pel desplegament dels mossos i li diu que es treu un pes de sobre, en Joan Saura diu que no, que no es treu cap pes de sobre. En Lluis Recoder diu que aprofitarà la feina ben feta i Joaquim Nadal elogia al nouvingut. En Castells i el seu successor es tracten amb amabilitat com si fossin col.legues. Na Marina Geli respirar aliviada en lliurar la pesada cartera. Na Montserrat Tura fa una serie d'advertències en traspassar la seva feixuga cartera de justícia. I Cultura ha estat una imatge en front d'un mirall, al 2006 en Ferran Mascarell va traspassar la Conselleria a en Joan Manuel Treserras i ara és aquest qui la traspassa a en Ferrán Mascarell. Perquè es va fer el primer traspàs? Potser és aquell primer traspàs el que ha marcat aquest segon?

Bé, sigui com sigui, ja tenim govern. Ja tenim govern i ja tenim campanya en contra d'aquest govern. Jo m'estimo més esperar a veure que faran. Ja sabem el que faran, diuen molts i potser tinguin raó. Tot i així jo esperaré. A mi m'agrada carregar-me allò que demostri a la pràctica que cal combatre, m'agrada criticar a aquells que no s'han comportat adequadament. Tot i sabent que CiU és un partit de dretes i que l'Artur Mas no ho té fàcil per acomplir amb els seus compromisos, donat que va prometre reduir l'atur a Catalunya a la meitat en quatre anys, m'esperaré a que la cagui abans de condemnar-lo. No m'agraden els linxaments preventius, siguin contra qui siguin.

Quant a Ferrán Mascarell, sempre m'ha semblat un home culte i prou capacitat per la feina que li han encarregat. No canviaré d'opinió si no em demostra que ha perdut les seves virtuts.

Altres temes del que van parlar al documental van ser el cas Palau, Horta de Sant Joan, Rubalcaba home fort d'en Zapatero, nevada del 8 de març i els seus talls de llum, les temperatures de 41 graus a l'agost, les determinants detencions d'etarres al llarg d'aquest any, sobre tot a França després de que es carreguessin a un gendarme francès, el terratrèmol d'Haití, el terratrèmol de Xile, la erupció del volcà a Islàndia i el caos aeri arreu per les cendres a l'atmosfera, els terribles incendis als boscos de Rússia, la explosió de la plataforma al Golf de Mèxic, l'abocament tòxic al Danubi a Hongria, el terrible accident la nit de Sant Joan a Castelldefels, la massacre al Love Parade, les inundacions al Pakistan, l'afer dels miners xilens (afortunadament amb final feliç), la benedicció de la Sagrada Família pel Papa, les manifestacions al carrer dels que deien "Jo no t'espero", els escàndols de la pederàstia a l'esglèsia catòlica arreu, la manifestació del 10 de juliol que va encapçalar en Montilla, malgrat el rebuj en contra seu de molts participants, l'aigua freda llençada pel Tribunal Constitucional amb les retallades contra l'Estatut i contra la immersió lingüística, la primera torre de vuit dels Castellers de Vilafranca, els Castells reconeguts com a patrimoni no material de la humanitat, un bon any (tot no havia de ser dolent) pel cinema català amb un munt de produccions amb projecció internacional, la vaga general del 29 de setembre, torna a obrir El Molino, aplicació de dures polítiques anticrisi, salta la María Teresa Fernández de la Vega, protestes generalitzades per les retallades de sous als funcionaris, es dispara l'atur arreu, cada dia tanquen empreses a Catalunya, les demandes d'ajuts a Càrites s'intensifiquen considerablement, els controladors aeris, com a niños de papá que son, provoquen un caos aeri però no fan una vaga donant la cara, sinó que es declaren en baixa mèdica, l'estat declara el Estado de Alarma per posar fi al conflicte, Lula, el millor president que ha tingut el Brasil i un dels millors polítics de la història contemporània, s'acomiada del seu poble al Sambódromo de Rio de Janeiro (està molt bé això de convertir-ho tot en samba), no s'acaba la guerra d'Irak ni la d'Afganistan, Obama aconsegueix una descafeïnada reforma sanitària, el Marroc desplega la seva brutal agressió contra el poble sahrauí, moren en Samaranch,en Miguel Delibes, en Jordi Estadella, en José Saramago, en Raimon Panikkar, en José Antonio Labordeta, en Toni Curtis, na Jean Simons, en Marcelino Camacho, en Luís García Berlanga, en Blake Edwuards, la María Canals i molts altres que jo no coneixia però que segur que pels seus éssers estimats eren tant o més importants que tots aquests. Ha arribat l'alta velocitat (per etapes) de Figueres a París, tenim el sincrotró a Cerdanyola i aeroport a Lleida, el fenomen del facebook arriba al cinema i la grossa arriba a Catalunya (a mi ni un duro). I amb tot aquesta amalgama de temes, ni una paraula sobre el Wikileaks. Si, ja sé que aquesta nit fan un especial també a TV3 sobre aquest tema, però en un resum del més important que ha passat al 2010, crec que s'hauria d'haver fet menció. A mi m'ha semblat un tema important i, tot i que encara està per veure si el fenomen és real o només un muntatge propagandístic, de moment crec que és un tema a tenir molt en compte.

En fin... un any força complet. Espero que, governi qui governi i ho faci qui ho faci, algú s'esforci en millorar una mica tot aquest desaguisado. Tot i que segueixo pensant, malgrat tot, que ens haurem d'esforçar tots plegats, doncs no serà fàcil no. Però s'ha de fer. Hem de continuar lluitant per millorar tot el que sigui possible, sigui governant o en la oposició. A tot arreu es pot ser útil si es té interès en col.laborar en la lluita per la justícia social, doncs aquesta causa, que és la causa que ennobleix a la humanitat, està per damunt d'interessos partidistes o de qualsevol altre mena.

Així doncs, adéu 2010, benvingut 2011!

Anim i endavant que no ha estat res!

Com deia en Theodor Roosevelt:

"És dur caure, però és pitjor no haver intentat mai pujar."

I hem de continuar amb més ganes que mai perque, com va dir en Sèneca:

"Un home sense passions està tan a prop de l'estupidesa que només li falta obrir la boca per caure en ella."

Lògicament, val per a les dones també...

Ah, i no oblidem que, encara que no es diguès res al documental i potser a alguns no interessa, el Barça va guanyar el clàssic i... no de qualsevol manera, no...

.

.