Bé, semble que ens anem posicionant. A mi m'ha sorprés tant com el resultat electoral, es a dir, gens. En front de la situació en la que està el país, qui es pensava que fariem una oposició combativa a l'estil de les grans batalles "de antaño"? Jo no. A més, no estic gaire segura de que es pugués fer altre cosa. El problema, crec, no és com ho podiem arreglar ara, sino perque no ho varem saber arreglar abans. I si, és cert que s'han fet coses molt importants, com també ho és que algunes de les coses que ha fet en Zapatero només seran apreciades amb el pas dels anys, com passa ara amb en Felipe González, que molts dels que l'adoren i el troben a faltar, el criticaven despiadadament quan va ser expulsat de la Moncloa per l'impresentable Aznar. Però el problema de tot plegat, crec, és que en una societat totalment dominada pels mercats, el politics prometen més del que poden oferir en realitat. Tenim uns barris i pobles més dignes, tenim més guarderies, és cert, tenim més metges, més policies, més de tot menys feina. I aqui està el mal, la gent no vol tenir de tot sense tenir feina o tenint feines que no ofereixen la més mínima garantia de continuïtat. I..., podien els governs solucionar aquest problema? No, no ho podien fer perque les grans empreses no es casen amb ningú, ni amb els ciutadans ni amb els politics. Les grans empreses, les financeres i les grans fortunes del país en general només es casen amb aquells que els hi garanteixin els seus privilegis i aixó és del tot incompatible amb la justicia social. Potser per aixó ha passat el que ha passat, perque en un sistema injust com el nostre, és del tot impossible contentar a tothom. Es pot governar per a tothom, aixó sí, però no contentar a tothom. Total, que ara estem a on estem i hi han molts companys que volen veure els seus liders girant la esquena als qui han guanyat les eleccions, i els puc entendre, els enténc perfectament, els principis són els principis, el que passa és que ara toca ser responsable i toca no posar pals a cap roda. El país està en una situació molt delicada i la societat civil no mostra gaires ganes d'organitzar-se i lluitar pels seus drets, aleshores, que hi podem fer, dedicar-nos a fer una "revolución de salón" que segurament no servirà més que per compensar-nos per l'orgull ferit, o potser és més responsable exercir una oposició que es mantingui alerta però al mateix temps tingui capacitat de cooperar en tot alló que pugui ser útil pel desenvolupament del país? No ho sé, la veritat és que estic feta un embolic, però no vull pecar de visceral i deixar-me portar per les passions. Esperaré pacientment a veure si, malgrat els acords ja assolits, som capaços de fer una oposició que ens retorni la confiança dels ciutadans.
.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario