Records de joventut

EL VOL

El meu cor solitari

com una gavina en vol

travessa el cel més profund

arribant en greu silenci

a la gran platja del món.

I envoltat en el misteri

de les nits vora la mar

escriu amb llàgrimes eternes

el teu nom, verb estimar.

Tardor/74

Avui, després de llegir la premsa i alguns dels blogs que s'han publicat, he decidit prendre'm un respir i mirar enrere buscant aquella inocència d'antany perque trobo que el personal està un xic agressiu i potser no hi ha per tant. No al menys en tots els casos. L'altre nit varaig veure un reportatge al programa Sense Ficció sobre la corrupció a l'Àfrica i, sincerament, crec que hem de ser reivindicatius i exigir tot alló que ens correspongui, però potser ens mirem massa el melic i, com a nens malcriats, pensem que som el centre de l'univers. I no dic que no hi hagi gent que tingui molta raó per estar enfadada, però potser molts, o al menys uns quants, aprofiten alló de a río revuelto... i fiquen en el mateix sac les justes reivindicacions amb les frustracions personals. I el pitjor de tot és que aquesta actitud no porta res de bo, doncs un pot lluitar contra molts monstres i fugir de mil perills, però mai es guanya quan es lluita contra un mateix i mai, per més que es corri, s'aconsegueix fugir d'un mateix.

Total, que avui he decidit publicar aquest petit poema que vaig escriure quan era joveneta i començava a fer els meus primers pinitos en català. Com que no he pogut fer una foto de la platja a la nit perque no tinc l'equip adequat, doncs he posat aquesta preciositat de la platja de Santa Susana, la resta us ho deixo a la vostra imaginació.

Apa doncs, a vivir que son dos días y uno y medio quizás sea puente.

.

.