El derecho de vivir en paz
(Víctor Jara)
El derecho de vivir
poeta Ho Chi Minh,
que golpea de Vietnam
a toda la humanidad.
Ningún cañón borrará
el surco de tu arrozal.
El derecho de vivir en paz.
Indochina es el lugar
más allá del ancho mar,
donde revientan la flor
con genocidio y napalm.
La luna es una explosión
que funde todo el clamor.
El derecho de vivir en paz.
Tío Ho, nuestra canción
es fuego de puro amor,
es palomo en palomar
olivo del olivar.
Es el canto universal
cadena que hará triunfar,
el derecho de vivir en paz.
(1970)
Jo, com en Joan, també vaig veure ahir el programa 30 minuts de TV3 i, certament, les imatges d'aquells manifestants cercant la justicia segrestada per la "conveniència"; de la filla d'en Víctor Jara reconeixement com de dificil és oblidar i perdonar; i les veus cridant el nom d'aquest poeta i cantant una de les seves canços més emblemàtiques, van sacsejar els meus sentiments i em van transportar a aquells dies fatidics en que varem saber que havien assassinat al Víctor Jara, que l'havien torturat, l'hi havien destroçat les mans amb les que havia escrit tants poemes esperançadors i amb les que ens feia arribar un somni amb les notes de la seva guitarra. Va ser molt dur. Per aixó, ahir en veure aquelles imatges i sentir aquella cançó, em van venir ganes d'ésser allà amb aquella gent per cantar amb ells i ajudar-los a trobar la veritat. Tant de bó haguessim estat capaços de fer-ho aqui, però havien passat molts més anys i la majoria dels protagonistes volien oblidar. I ho respecto, no soc ningú jo per obligar a ningú a recordar, però la memoria col.lectiva sí que s'ha de salvaguardar, no ja pel tòpic que diu que el poble que oblida està condemnat a repetir la seva historia, sinó perque és una gran injusticia oblidar. Que poc saben molts joves quantes coses en comú varem tenir el poble espanyol i el poble de Xile. Per aixó no m'agrada veure el personatge de Franco resultant divertit en el programa Polònia. Estic molt d'acord amb la sàtira política, crec que és molt saludable, però en Franco no va ser divertit. Va ser igual que el Pinochet, igual que aquells que van matar al Víctor Jara, com aqui van matar al Federico García Lorca.
6 comentarios:
No crec que sigui cosa de edats fer el que faig i dir el que dic. Sigui com sigui, també seràs benvinguda al meu blog, opinant del que sigui i de manera que desitgis. Un plaer.
Jo també l'he vist, i he sentit enveja. I vergonya, fins i tot, de pertànyer a un poble tan cobard com el català.
Efrem, no siguis tan dur amb tu mateix. Les persones no hem nascut per a la guerra sinó per viure en pau. Que el poble català no sigui belicista no diu res en la seva contra i si molt al seu favor. Un altre cosa és que hi hagi encara gent que confon l'ésser bona persona amb ser idiota, però tot i així, segueix sent un cretí el que confon, no el que és bona persona.
D'altre banda, no sé que t'han explicat del poble català durant la guerra civil espanyola i sobre tot durant la postguerra, però et ben asseguro que mai ha demostrat el poble català ser ni més valent ni més cobard que qualsevol altre.
Com vas poder veure al reportatge del que parlem, també allà es mou una minoria, com passava aqui en temps de Franco i com passa arreu.
Intentaré ver los blogs pero me piro que sale el tren en 60 minutillos cuidaros, si puedes recuerdame una cosa de Chile que he podido vivir. Saludos y hasta pronto.
Luis, no sé a dónde vas ni de dónde vienes, pero que tengas muy buen viaje. No te preocupes que no dejaré de recordártelo hasta que me lo cuentes.
Veure que altres persones senten el mateix que un i tenen una sensibilitat semblant, reconforta i et fa adonar de que no estem sols. Estic convençut de que el programa de TV3 va arribar a molta gent que va sentir el mateix que nosaltres.
Publicar un comentario