Reflexions de precampanya

Seguint amb la campanya electoral, no paro de donar-li voltes al tema i de cercar motius per no desanimar-me, doncs la cosa está chunga i és normal que el personal es trobi desanimat, despistat i confús. Com els hi pots explicar als treballadors que el seu govern socialista, el que sempre els hi ha venut la idea de que existia per a protegir els seus drets, ara sigui qui aplica una política conservadora i gens favorable a la classe treballadora? Realment és difícil d'explicar. Però tot i això, i mentre no siguem capaços d'inventar noves formes d'organització política i social, hem de saber analitzar-ho en profunditat per no deixar-nos portar pels cants de sirena de la dreta conservadora que aprofita allò de a río revuelto... i ens vol convèncer de que ells son els salvadors de la pàtria. Sí, potser sí són els salvadors de la pàtria però de la seva pàtria, de la pàtria que consideren de la seva propietat, de la pàtria que no està disposada a que tots els ciutadans siguin de la mateixa categoria, sinó que ens volen dividir en ciutadans de primera i classe turista. I parlo de la dreta civilitzada perquè l'altre, la que encara defensa al imperio español, voldria fer com van fer els feixistes a Sud-àfrica, crear un apartheid en el que poder catalogar a les diferents classes d'éssers humans. Per exemple, vostè que és rumà?, passi a la fila número tres. Ah, que a més de ser rumà és gitano?, doncs passi a la fila vuit.

El sistema que tenim fa aigües. I fa aigües no només perquè uns senyors malvats i avariciosos s'han dedicat a arrencar troços de fusta del terra per fer-se grans palaus, sense tenir en compte que això repercutiria en la estabilitat del vaixell en el que viatgem tots, inclosos ells mateixos que no se salvaran quan arribi la catàstrofe, a no ser que aleshores ja hagin colonitzat altres planetes, això sí, ells moriran molt més satisfets perquè s'hauran menjat i begut tot el que la natura ens dona i que hauria de ser per a tothom. Deia per això que no només fa aigües pel paper que juguen aquests personatges dolents de la pel.lícula. També ho fa perquè hem perdut pel camí uns valors que són del tot imprescindibles perquè el sistema sigui just, o al menys el més just possible. I no m'estic referint als valors dels que tan parla la dreta, perquè els que ells defensen son els de la submissió a l'autoritat, el del conformisme de les majories en front dels privilegis de les minories (que casualment son ells), la cultura del castic i la culpa perquè mai puguem gaudir d'una autoestima i una llibertat personal que ens faci veure molt clar que no tenen dret a gaudir dels privilegis que gaudeixen. Ara bé, ser lliure i tenir autoestima no és ser un adolescent indefinit, un ciutadà que s'autorelega a la última part de la parrilla de sortida per no haver d'afrontar els vents huracanats que a vegades amenacen amb destruir tot allò que els nostres pares i avis van haver de construir amb tant esforç. Aquests son els valors que hem anat deixant pel camí, els valors de l'esforç, la confiança que ens donava sentir-nos part d'una classe treballadora que lluitava amb orgull i lleialtat pels seus drets, el sentiment de pertinença a un col.lectiu disposat a defensar-se i defensar als seus. Les ganes d'assolir coneixements que ens havien estat vetats i que ara que els tenim a l'abast, moltes vegades els menyspreem. Estudiar jo? Pá qué? Doncs per saber, per tenir cultura, per tenir criteri. Estudiar només pensant en fer diners no serveix més que per empobrir-nos més com a espècie. Els nostres avantpassats no van tenir aquest privilegi i van haver de seguir als líders de torn, que moltes vegades els van trair pel camí abusant de la seva ignorància. I ara que les coses han canviat, en lloc de sentir-nos satisfets per poder assolir un nivell de cultura que els nostres pares i àvis haurien envejat, ens dediquem a passar de tot i fotra'ls-s'hi les culpes als polítics, enlloc d'assolir cultura, assumir responsabilitats i exigir a aquests polítics que no se'ls ocurreixi deixar de complir amb els seus compromisos.

No crec en els pensaments únics ni en els slogans que uniformitzen a la gent, però sí crec en les persones que estan disposades a pensar, a considerar, a analitzar, a ajudar, a expressar les seves idees encara que això comporti no comptar amb el proteccionisme de ningú o perdre'l si es que alguna vegada l'ha tingut. Crec en definitiva en els homes i dones que diuen allò que senten, que rebaten qualsevol idea a qualsevol lider quan ho creuen convenient i que al mateix temps estan disposats a arrimar el hombro, a donar un cop de mà, a ajudar a millorar corregint errors, a cercar noves formes de fer les coses però amb lògica i coherència, formes que siguin realistes i no portin als ciutadans a carrerons sense sortida. I els socialistes, o si preferiu, les forces d'esquerres, perquè no es mosquegi el meu amic Pere Nieto, son les úniques amb les que podem comptar avui per avui per intentar seguir endavant. I és per això que jo seguiré votant socialista i seguiré intentant aportar el meu granet de sorra. Això sí, els hem de recolzar però al mateix temps els tenim d'exigir millores profundes en el seu funcionament. Que no s'enquistin els càrrecs propiciant que els seus propis militants s'acostumin a un tutelatge perpetu i els ciutadans diguin que sempre son els mateixos, que no es deixin seduir pels coachers professionals, inventats per la mateixa corrent superficial i insolidària que ha propiciat la caiguda en picat de la societat del benestar, que les obligacions de tracte amb els poderosos d'aquest món no els faci perdre l'objectiu del perquè els hem votat, que no és altre que la lluita constant per la justícia social.

Diu l'Amin Maalouf a El desajuste del mundo, referint-se als Estats Units com a senyor feudal del món: No sento ni servilisme ni rancor. I descriu a la gran potència com un estat expansionista, però no més que tants altres com hem tingut a la història. En definitiva ve a dir que no serveix de res radicalitzar les postures i focalitzar-les en un sol objectiu, doncs això només ens porta a un simplisme que no ens ajudarà a millorar. Més endavant ens diu: "El combate para "mantener el mundo" será arduo, pero el "diluvio" no es una fatalidad. El porvenir no está escrito de antemano; a nosotros nos corresponde escribirlo, nos corresponde conservarlo, nos corresponde edificarlo; con audacia, porque hay que atreverse a romper con hábitos seculares; con generosidad, porque hay que reunir, tranquilizar, escuchar, incluir, compartir; y, lo primero de todo, con sabiduría. Tal es la tarea que les incumbe a nuestros contemporáneos, mujeres y hombres de cualesquiera orígenes, y no les queda más remedio que asumirla."

Jo sento el mateix en front del sistema que tenim al món occidental, ni servilisme ni rancor. Crec que està ple de defectes però no conec cap altre millor, no veig cap altre lloc des del que continuar caminant. Perquè els mons meravellosos dels contes de fades no ens serveixen per a la realitat, es desintegren així que toquen la llum com els papirs de l'antic Egipte. I tornant al principi, sí la cosa está chunga, però això no ens pot cegar fins al punt de no ser capaços de reconèixer tot lo bo que s'ha assolit fins ara. La qüestió no és tornar enrere o desviar-nos per senderos de iluminados que ens portin als penya-segats. La qüestió és votar a aquells que tot i no haver-ho fet tan bé com esperàvem, han intentat fer-ho de la millor manera possible i han aportat avenços socials que les dretes no haurien aportat mai. Perquè ara tots els partits s'escarracen a tenir dones en llocs visibles, però si no arriba a ser per les esquerres, encara manarien els homes. I potser encara manin ells principalment, no dic que no, però lo important era arribar a la paritat, que la preparació per estar a la altura ja la aportaran les noves generacions. Tampoc no s'hauria acabat amb l'averrant injustícia de tractar amb despreci a les persones per les seves inclinacions sexuals. Que ara surten molts homosexuals de les files de la dreta, però ho poden fer gràcies a les esquerres. I ara no m'allargaré amb detalls que no cal anomenar perquè tots coneixem, relatius a la dignificació de les ciutats, barris i pobles, a l'accès lliure i gratuït a la cultura, i tantes i tantes coses que si per la dreta fos, seguirien sent privilegi d'uns quants.

Per acabar us diré que no m'agraden moltes de les coses que veig, però encara m'agraden menys les alternatives que ens volen vendre. O sigui que convido a tots i totes els que diuen que volen una societat més justa, a votar a les esquerres i a comprometre's a vigilar als governants perquè compleixen les seves promeses. No és contradictori votar socialista i participar a l'hora en la vaga general del 29 de setembre. El govern fa el que fa perquè segurament no té en aquests moments altre alternativa, i els treballadors defensen els seus llocs de feina i les condicions de treball perquè és el seu dret i la seva obligació.

Per cert, si algún té una alternativa millor, li agrairé que no se la quedi per ell o ella sol, que faci el favor de compartir-la perque si d'alguna cosa està necessitada la nostra societat és de idees noves que ens ajudin a tirar endavant. Però, eh, idees que sigui viable posar en pràctica, no sopars de duro que només serveixen per a presumir a les tertúlies de café.

I acabaré, encara que us sembli sorprenent, amb paraules del Profeta de l'Islam:

"La tinta del sabio vale más que la sangre del mártir."

continuara...

.