Diguin el que diguin, jo dic no al burka.

Em sap greu haver de començar el curs polític insistint en la meva indignació en front del burka. Avui he anat a acompanyar a una amiga extrangera a fer uns tràmits i allà, en aquella oficina pública, m'he trobat amb una dona vestida com les que surten en aquesta foto, però sense color verd, tota de negre. He hagut de reprimir-me durant més d'una hora per evitar mirar-la, doncs en cap moment volia ferir els seus sentiments, donat que estic segura de que, encara que ella no s'ho cregui, la realitat pura i dura és que ella és la víctima d'una brutal discriminació imposada pel patriarcat cruel del seu país d'origen, tot i que haig de reconèixer que en algún moment m'ha passat pel cap que, i si no era en realitat una dona sinó un terrorista amagat sota un burka? No, òbviament no ho podia ser perque tots i totes hem hagut de passar un control policial per entrar al local i perque, afortunadament, malgrat l'atrocitat dels seus costums, hi han moltes més persones bones que dolentes. El cas és que, a partir d'aquesta trista experiència de tenir aquella dona humiliada tant a prop meu, m'he passat tot el dia torturant-me amb el tema.

D'una banda encara sento a la pell l'esgarrifança que m'ha provocat veure la mirada assustada i angoixada d'aquella dona amagada en la seva pressó de roba negre, i de l'altre, aquells ulls tristos que semblaven evidenciar la seva inocència, arribava a posar en dubte per moments les meves pròpies conviccions per por a caure en una intolerància pròpia de persones a les que jo, per suposat, no em vull semblar. I mira per on, aquesta nit llegeixo en un diari una entrevista a l'Amelia Valcárcel, una dona que admiro per la seva gran intel.ligència i la seva cristalina clarividència respecte a la lluita, mig pendent a Occident i del tot pendent a Orient, per la emancipació de la dona. Llegeixo la entrevista amb molt d'interés i amb la esperança de que em pugui esclarir una mica les idees que s'em perden pels boscos dels dubtes i les contradiccions. I no, no em falla. Allà estan les seves paraules per treure'm de dubtes:

P. ¿Qué opina de la polémica del burka?

R. Todas las sociedades que conocemos han mantenido la jerarquía entre varones y mujeres, una jerarquía que se significa. Los signos de la inferioridad femenina no están ocultos y existen en todas las sociedades.

P. Entonces, ¿qué sucede?

R. Lo que pasa es que convivimos en este momento con minorías que traen su propia normativa y son sumamente refractarias a cambiarla. Hay que hacer un análisis muy minucioso para saber lo que pasa y tener posiciones claras y entendibles. Nuestras democracias son sociedades abiertas y tolerantes, pero esto que nos hace fuertes es a veces nuestro bloqueo. Por lo tanto, desde mi punto de vista no debe ser tolerado ningún signo en el ámbito público que realmente discrimine a la mujer, ni por razones religiosas, ni por motivos culturales.

Gracias Amelia. Como siempre que te leo o te escucho, me ayudas a tener las ideas más claras. Yo no sabría decirlo con el lenguaje erudito y sosegado con que lo dices tú, pero desde luego el significado sería el mismo: NADA JUSTIFICA ESTE INSULTO A LA MUJER.y no podemos caer en la trampa de permitir una atrocidad en nombre de la libertad de costumbres o religiones.
.
.