Jo votaré socialista

Ha arribat l’hora en que tots els blogueros interessats en política parlaran sobre o al voltant de les properes eleccions a la Generalitat. Alguns ho faran amb criteris propis, més equivocats o menys, d'altres es limitaran a seguir les directrius del comité central. A mi m'agradaria ser dels primers, si tingués criteri, però potser no interessarà a ningú que algú parli amb el cor a la mà perque ya no se estila. Ara el que mola és el disseny, el backstage de las campanyes, les parrafades dels politòlegs de l'Associació de Comunicació i Estrategia Política (ACEP) i de la Societat Catalana de Comunicació i Estratègia Polítiques. Y digo yo... no seria més efectiu reforçar les bases dels partits, que els militants fossin la veritable corretja de transmissió entre els candidats i els ciutadans i que, per aixó mateix, els candidats fossin elegits per aquests militants? No, es clar. Hem quedat en que no tinc criteri, per la qual cosa res del que digui té cap sentit. De totes maneres, com que soc àcrata de nèixement, tot i que les dificultats de la vida dunidó com m'han deteriorat l'esperit, vaig a dir el que penso i si agrada bé i si no agrada... doncs també.

No em preocupen els qui voten a altres opcions polítiques perque, amb tots els respectes, la gran majoria tenen el vot decidit amb premeditación y alevosía, passi el que passi i peti qui peti. Em preocupen els milers de ciutadans que abans votaven la meva opció política, es a dir al partit socialista, i que d'un temps ençà ho van deixar de fer per raons varies, segurament algunes més raons que d'altres però al final tot es fica al mateix sac. És a aquests a qui m'agradaria dirigir-me, de fet ja ho intento fer personalment sempre que tinc ocasió, i dir-los el que penso. M'encantaria que ells em diguessin també el que pensen per poder contrastar opinions.

Hi han raons per no votar en aquestes eleccions a la Generalitat? No, francament no. Primer de tot perque de totes les protestes que sento, que respecto i considero legítimes, no he sentit encara cap alternativa que pugui reemplaçar el que tenim. Vol dir aixó que ens hem de resignar al menys mal? No. De fet el que seria responsable, lògic i fins i tot solidari, seria pendre més part en tot el que té relació amb la gestió pública. Si les generacions anteriors haguessin afrontat la vida amb l'infantilisme que ara es respira arreu, encara estariem assistint als duels dels gladiadors al foro romà, encara utilitzarien els gentils als adolescents de les families pobres para su uso y disfrute i encara hi haurien esclaus i derecho de pernada. I encara que sembli que el que dic és exagerat, hi ha prou en mirar al nostre voltant, allà a on la democracia és lluny d'arribar, com els països sotmesos a dictadures que venen els seus pobles a les gran fortunes internacionals, allà a on fan de les religions un arma ferotge per sotmetre als pobles, a la esglèsia católica, etc., tot aixó continua passant. Al nostre país també passa, és cert, però al menys és delicte i, si tots ajudem a denunciar, la llei actua contra aquests crims. No sempre va ser així i només amb governs democràtics i socialdemócrates es van poder canviar tantes i tantes coses.

Bé, sense voler ser alarmista, només realista, encara queda molt per fer per defensar la dignitat de la humanitat i el dret de tothom a viure en pau i en llibertat, i sense morir-se de gana, es clar, doncs com va dir en Lula, la gana no fa més revolucionaris als pobles, només els hi fa perdre la dignitat. I encara hem d'aprendre molt per trobar el camí que resulti menys car per aconseguir-ho, però si parem no arribarem en lloc. I no vull dir amb aixó que només votant socialistes podrem arribar, no. De fet cap de les formacions polítiques que es presenten a les eleccions poder ser acusades de tot el que he esmentat abans, entre d'altres coses perque aquí el PP no pinta res i potser sería la única sospitosa de culpabilitat. Ara bé, el que sí és cert és que els socialistes, sempre que han governat i tot i haver comés pecats i errors degut en part a la herència mil.lenaria d'unes males pràctiques que son dificils d'erradicar, han demostrat ser els únics que han defensat lleis i projectes favorables als més desfavorits, com la universalització de la sanitat pública, la gratuïtat d'una educació de qüalitat, la dignificació dels barris més populars i dels pobles més llunyans, lleis per oferir a les minories els mateixos drets que a la resta de ciutadans, que ofereixen sortides dignes a les joves que han comés un error en quedar embarassades, perque tothom es mereix una segona oportunitat, lleis que deixen ben clar que les dones tenim exactament els mateixos drets que els homes en tots els aspectes de la vida, incloent l'ajut i protecció a les dones que son víctimes d'homes primitius que s'encaparren a considerar-nos éssers inferiors, actituts que son promogudes per totes les religions monoteistes que sotmeten a gran part dels éssers humans.

Sí, és cert, els socialistes ens hem equivocat en moltes coses. La primera i més important ha estat caure en el circ de les campanyes electorals que fan creure als ciutadans que tenen tots els drets del món i cap obligació, que fan promeses que no estan del tot segurs de poder assolir, la tendència del tot per un vot. I jo crec que els ciutadans, haurien preferit que se'ls parlés clar, que se'ls diguéssin les coses tal com son. Perque potser en el moment de dir-ho no hauriem estat ben rebuts, però al final, quan la realitat hagués constatat que deiem la veritat, ens ho haurien agraït i haurien tornat a confiar en nosaltres... O potser no, no sé. El que sí sé és que hi ha molta feina a fer, que estem vivint moments de molta confusió perque la crisi no és únicament econòmica i que no estic molt segura de si votant ajudarem a millorar les coses, però sí estic del tot segura, sense cap mena de dubte, de que no votant no ajudarem en res.
.

."Sois socialistas no para amar en silencio vuestras ideas ni para recrearos con su grandeza y con el espíritu de justicia que las anima, sino para llevarlas a todas partes."

Pablo Iglesias
.
.