DILES QUE NO PUEDO

Diles que no puedo. Aquesta era la frase que acostumava a dir en Pepe Rubianes quan es volia treure un "marrón" de sobra. Al Pepe li era fàcil perque era un home íntegre i valent, capaç de dir en tot moment el que pensava, tan si havia d'agradar com si no i disposat sempre a assumir les conseqüències del seu terannà. Perqué no som així tothom? Perqué hi ha tanta gent que vol agradar a tothom encara que aixó impliqui haver de dir mentides o si més no, no dir totes les veritats?
.
Intento fer una valoració dels resultats de les eleccions europees i em resulta dificil. Em resulta dificil per dos motius. Primer perque si haig de dir sincerament el que penso, crec que el resultat és ben senzill: HEM PERDUT TOTS, hem perdut totes les forces d'esquerres perque les que no ho hem fet, tenim de passar els resultats a altres que sí ho han perdut tot sense cap mena de dubtes perque acords son acords, així, resulta que el meu partit que ha guanyat clarament a Catalunya (tot i que també hem perdut perque l'abstenció ha estat "de auténtico descalabro"), només podrà enviar al Parlament Europeu el mateix nombre de persones que els que han quedat segons i fins i tot els que han quedat tercers, amb diferències considerables. No ho enténc. Però també hi ha un altre motiu molt important pel que no em sento ara amb ànims per analitzar tot aixó de la Europa que voldriem que fos però que no només no ho és sinó que ni tan sols se semble, i aquest altre motiu és que avui és el dia en que Catalunya ret homenatge al Pepe Rubianes. I en aixó sí que ens posem d'acord milers i milers de catalans, tot i que hi han alguns als qui el Pepe Rubianes posava molt nerviosos però aquests no em mereixen ni opinió.


.
.
.
.




















Querido Pepe:
.
Allá donde estés (infierno, paraíso, Rubianeslandia o en ninguna parte), quiero decirte que te echo de menos. Echo de menos abrir de vez en cuando la tele y contagiarme con tu desvergonzada, sincera y honesta alegría, con el optimismo valiente con que te enfrentaste a la vida y a la muerte. Qué lástima que hayan tan pocos como tú. NUNCA, NUNCA TE OLVIDAREMOS.
.
Así es la cosa...
.
.
.
.


.