19/6/09

MALAS NUEVAS

Avui ens arriben dues noticies molt tristes, sí, ja sé que hi han moltes més, fins i tot que hi han algunes que no sabria com catalogar-les, com per exemple "el apoyo total" d'Hugo Chaves al règimen teocrátic i totalitari de l'Iran, o les pallassades que arriben dia sí dia també del Sr. Berlusconi i la seva "corte de los milagros". Però les dues noticies a les que m'estic referint son la mort d'en Vicente Ferrer per una banda, que no per previsible és menys trist, i que ETA torni a atemptar amb victimes mortals..

.
.
.























































La primera és una tristesa sossegada que et permet emetre un somriure quan mires la imatge d'aquest home que marxa perque tots ho hem de fer, però que deixa una gran llissó de bondat i humiltat per qui sigui capaç de pendre bona nota. Més que sentir-me trist perque ell es mort, doncs és natural que aixi sigui tenint en compte la seva edat, em sento trist al pensar que quina llàstima que persones tan bona gent ens hagin de deixar.







La segona tristesa és molt més agressiva i plena de ràbia perque no hi ha avui dia cap situació a tot el territori de l'estat que justifiqui que uns individuos decideixin continuar amb una suposada lluita armada que ara no té cap raó de ser, li busquin les excuses que li busquin. No soc de les puretes que pensen que mai hi han motius per dur a terme una lluita armada, però ara i aqui, no hi ha res que la justifiqui. I si no és producte de manipulacions fosques per part de poderosos que poden tenir interessos en continuar alimentant l'odi, és producte d'una ceguera infinita i una terrible curtedat mental. El pitjor de tot és que, sigui producte del que sigui, estiguin totalment o en part vençuts, continuen matant. I a mi no m'entra al cap com es poden autojustificar la gent que mata sense solta ni volta.
.
.
.
.

6 comentarios:

Mariaisabel dijo...

Efectivaente, amiga, hoy tenemos dos malas noticias.
La primera, nuestro gran Vicenç, nos ha dejado y la otra, que han asesinado a un hombre.
Dos muertes distintas, pero tristes las dos.
Un rechazo al terrorismo!
Saludos

Nerim dijo...

Un gran hombre sin duda alguna. Personas como él deberían de seguir viviendo, haciendo el bien y llevando la esperanza a todos aquellos que la han perdido.

Un fuerte abrazo

azul dijo...

Yo me sumo al dol per Vicent Ferrer ha fet molt bè per la India ...

I respecte al atentant no ho entend que encara estiguem aixi perque ahora penso que no hiha rao

Un beso Julia

zel dijo...

Quina pena tot plegat...quan et poses a pensar seriosament, un es diu, encara val la pena? I si, per força ha de valer la pena lluitar contra tanta corrupció i maldat...

Petons Júlia.

piruleta dijo...

arribe a tú, gracies a Azul i es un plaer...
Creo que voy a cambiar al castellano porque me lio...
Me lleno de emoción cuando veo el funeral de Vicente Ferrer, tantas gentes acompañando su cuerpo sin vida... Me hago una pregunta, donde está la iglesia? la iglesia no reconoce a vicente Ferrer como un hombre bueno? no lo entiendo... yo tengo tres o cuatro referentes en mi vida, San francisco de Asís, Gandhi, Madre teresa de calcuta y Cristo...
pero, jopelines porque no reconocemos a vicente ferrer como un hombre de fe, porque no, querida iglesia???

en fin paz y bien querida amiga
un abrazo
lluis

Luis Llorente dijo...

Si Julia malos días mueren dos personas las dos entregadas a la seguridad una la de los parias y otra la de la sociedad en euskadi.Pero la ilusión y su trabajo sigue y no muere con ellas