27/3/09

MOVIMENT ANTIBOLONIA



No soc la persona més indicada per jutjar la situació que s’està produint a les universitats. No he tingut el privilegi de ser estudiant universitaria, doncs com a filla d’emigrants obrers, no vaig tenir aquesta oportunitat. Però sí crec tenir tot el dret a opinar sobre les impressions que percebo veient la panoràmica des de fora.


Mai plou a gust de tots però hem de viure en societat, ergo estem condemnats a entendre’ns i arribar a consensos que ens permetin viure en pau i respectant alló que beneficiï a les majories sense perjudicar a cap minoria. Dificil, ho sé, però aquest ha de ser el camí. I aixó implica que ningú hauria d’imposar per la força els seus propis criteris, ni ningú hauria de reprimir per la força cap demostració minoritaria, a no ser, es clar, que l’ús de la força derivi en violència, que en aquest cas sí es fa necessàri restablir la calma perque ningú no surti danyat. Crec que així és com hem d’apendre a funcionar si volem construir una societat realment democràtica i justa.




Per exemple, hi ha un col.lectiu que no està d’acord amb el Plà Bolonia. Doncs bé, a aquest col.lectiu se li tenen de donar medis i oportunitat de que presentin, de forma cívica, totes les seves al.legacions, cap opinió ha de ser més vàlida que qualsevol altre. Una vegada totes les parts tenen la oportunitat de fer les seves al.legacions, tant els que son a favor com en contra, si no s’arriba a un consens, s’ha de sotmetre a votació. I aleshores, s’ha de respectar el criteri de la majoria. La qual cosa no vol dir que els que defensen lo contrari que les majories no puguin continuar fent la seva campanya entre el col.lectiu per intentar guanyar simpatitzants a la seva causa, però es clar, sempre des del civisme i el respecte a la decisió presa per les majories. No sé si s’ha procedit així o no ¿?




Si no s’ha procedit així, potser aquest ha estat l’error principal, doncs per més raó que tinguin els que imposen els canvis, si no demostren que és desig de les majories, no podran restar raó moral a les minories que protesten i intenten convèncer a tothom de que es tracta d’imposicions antidemocràtiques. Ara bé, si s’ha procedit respectant els mètodes democràtics i tot i així algunes minories continuen evitant que les majores puguin assistir a les classes, aleshores s’els ha de fer veure a aquestes minories que no tenen cap dret a imposar el seu criteri a la resta. Poden, aixó si, intentar convèncer als demés de les seves raons, però no imposar-les, doncs aquests son mètodes que no van en lloc i a més corren el perill de ser mediatitzats i utilitzats per forces politiques interessades en desgastar als contrincants politics i fins i tot es poden veure barrejats amb agitadors professionals que, desenganyeu-vos, sempre han existit, existeixen i sempre existiran.





Tot i així, voldria fer una última observació. La policia democràtica no es pot comportar com qualsevol altre policia. Humanament és perfectament comprensible que quan et peguen, instintivament, peguis. Però es clar, un servidor de l’ordre és un professional i no es pot permetre aquest luxe. Ha de saber mantenir la sang freda. Si fas un filera en un espai dient clarament al manifestant que d’aquella línia no passarà, la mantens, si el manifestant intenta traspassar-la li dons una bona empenta i si es posa violent fins i tot un cop de porra, però una vegada aconsegueixes allunyar-lo, no està bé que el persegueixes i li segueixes pegant amb la porra. La teva obligació és mantenir-te al lloc que defenses i carregar amb els que intentin traspassar la línia, qualsevol persecució et porta a l’acarnissament i aleshores perds la raó moral per molta raó que tinguis. No, no soc experta en seguretat, la meva única experiència amb la policia és haver-me trobat en moltes ocasions en front de la policia del règim franquista i rebre uns quants cops. Per aixó s’em posen els pels de punta en veure imatges d’un policia democràtic pegant acarnissadament a un manifestant, sigui qui sigui el manifestant. I no, no estic d’acord amb els que hi cauen en el “recurso fácil” de culpabilitzar de tots els mals a la policia, doncs hi ha manifestants, com hi ha delinqüents, que es comporten de forma molt violenta (ja m’agradaria a mi veure que farien molts d’aquests flower powers que s’esquincen les vestidures si es trobessin enfrontats a aquests violents que a tot arreu hi ha), però és evident que cal perfeccionar el professionalisme de la policia perque no es cometin errors que, repeteixo, crec que son humanament molt comprensibles, pero profesionalment inadmissibles.




Ah, i respecte al moviment antibolonia, espero que les seves protestes estiguin motivades perque volen un sistema que els faci treballar més encara que el Plà Bolonia. No voldria pensar que molts d’aquests estudiants protestin perque s’els exigirà un millor rendiment per continuar gaudint de beques, perque aquí sí que tinc quelcom a dir, doncs pago els meus impostos i és amb aquests diners i els de molts ciutadans més que hi treballem durament cada dia i paguem els nostres impostos, que aquests estudiants poden gaudir de beques, que menys que demanar-los que s’esforcin i treballin dur per treure el màxim rendiment dels seus estudis, no? Perque a més, em semblaria horrorós que la universitat pública anés perdent pistonada i arribessim a una situació en la que els estudiants de la universitat privada passessin a ocupar totes les places de recerca i d’ocupació dignes, mentre els estudiants de la universitat pública passessin a fer d’estatues vivents a Les Rambles, de músics al metro o d’okupes professionalitzats (amb tot el respecte a les estatues vivents i als músics del metro).






2 comentarios:

zel dijo...

Mentre més vaig llegint i entenent la cosa, més clar em sembla veure que es discuteixen moltes coses diferents sota un mateix slogan, el no al Pla Bolonya, que a qui primer va tocar el botet va ser als profes. El meu fill fa sociologia a Bellaterra i ja fa dos cursos que els professors els van anar sensibilitzant en contra del Pla. Jo, li vaig explicar el que jo creia que era important, el modus grau i a partir d'aquí poder seguir o treballar o anar a estudiar fora sense que les fronteres ho impedissin. Des de llavors em sembla que qui ha escalfat progressivament els ànims són un col.lectius de catedràtics i demés que els toca molt la pera haver de treballar amb universitaris fent un pla d'avaluació continuada com se'ls demana. Massa hores. Dit queda. I petons.

Julia dijo...

Gràcies Zel. Em resulta molt valuosa la teva opinió perque sé que saps de que parles.

Petons