Adios Pepe, amigo.

Ha mort l'estimat actor galaico-catalán Pepe Rubianes.

Una noticia així sempre és trist, però el seu talent i la seva generositat per fer-nos passar bones estones han estat tan grans, que tot i la tristesa que em causa saber de la seva mort, no puc evitar un somriure en recordar-lo.

En Pepe Rubianes feia molt de temps que hi era a casa nostra, per aixó es deia d'ell mateix que era galaico-catalán i per aixó era tan estimat a Catalunya i s'el recordarà per sempre. Els fatxes d'arreu s'emprenyaven molt amb ell, però ja se sap que quan un desperta la rabia d'un fatxa, és senyal de que el que faci ho està fent molt bé.

Jo l'estimava i el respectava, malgrat el seu escatològic i de vegades hortera llenguatge. Era un home lliure, capaç de transmetre llibertat i bon humor a quin se l'escoltava. I per tot aixó i perque a la obra Spamalot encara el sentirem interpretant a Deu, suposo que el deuen haver enviat cap al cel, per fer rabiar més encara als fatxes que mai van estar a la seva altura i per aixó mai van entendre el seu sentit de l'humor, o el van entendre a la perfecció i per aixó els hi molestava tant.

El Pepe no era un home "politícamente correcto". Era un artista i com a tal un autèntic àcrata. Era un home entranyable i jo el recordaré sempre, com estic segura que farà tanta i tanta gent a la que sí va agradar i molt el seu sentit de l'humor, per les mateixes raons per les que als fatxes no els hi va agradar, obviament.

Diu una dita, crec que àrab, que l'home que és capaç de fer riure al demés es mereix el paradís, ho veieu com en Pepe deu haver anat al cel? Tot i que coneixent-lo, segurament que abans d'entrar al paradís ha fet una butifarra, ha donat mitja volta i ha marxat cap a destins més càlids, pagans i amb sentit de l'humor.

Descansa en pau, amic Pepe Rubianes. Sempre et recordarem amb el somriure als llàbis i un gran agraïment pels molts i molt bons moments que ens has fet passar.