Aquest matí he assistit al funeral per en Jordi Galiana. Un bon home. Un home jove, 55 anys, plé de il.lusions i projectes. Un home que quan els seus amics estaven malalts no estalviava esforços per ajudar-los en tot el que li fos possible. Un home que quan jo vaig estar malalta ell estava en plena forma i amb una salut de ferro. Així és la vida, una autèntica loteria. No el coneixia molt, però el seu fill i el meu s'estimen com a germans. Es coneixen des de molt petits i, malgrat que cadascún ha practicat un esport diferent i ha tingut una trajectoria acadèmica diferent, han estat sempre i ho segueixen estant, molt units. Hi havia molta gent. Gent de totes les edats però sobre tot joves. Perque en Jordi era un home molt proper pels joves i tothom se l'estimava molt. És una autèntica llàstima a més que hagi marxat tan aviat, doncs la seva filla espera una criatura i estic segura de que en Jordi hauria estat un avi fantàstic.
És molt trist despedir a una persona tan jove que deixa enrere tanta gent que se l'estima, però hi ha un punt de noble bellesa en un funeral que és sentit per tots els presents. El caliu humà que es respira i el recolzament afectiu que es dona a les persones que queden més afectades per la pèrdua. Em queia molt bé el Jordi Galiana i em cau molt bé la seva dona, però per en Marc, el seu fill, sento a més un gran afecte. No només per la meravellosa relació d'amistat que té amb el meu fill, sinó perque el conec des de que era molt petit, perque des de molt petitó ha estat i es una persona entranyable i perque ha estat molt trist veure'l plorar, massa d'hora, la terrible pèrdua del seu estimat pare.
En Jordi ha estat despedit amb la música del Virolai. No soc creient, bé que ho sabeu, però aquesta cançó té el do d'emocionar-me sempre que l'escolto, el que em fa pensar que alguna cosa teniem en comú. Adeu Jordi, adeu amic.
Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel....
8 comentarios:
Estoy seguro que era un buen hombre, lo siento Julia.
Gracias Luis. Sí, lo era.
Gracias, un beso.
Mis condolencias... un abrazo.
Gracias Jose, un abrazo para ti también.
Una abraçada de companyia, poc més es pot dir...Petons, vaig al següent.
Moltes gràcies Zel.
Una abraçada.
Es un plaer poder llegir aquestes paraules Julia. Si que era una gran persona, per mi el número 1 y a més a més irremplaçable.
Pero per lo menys tinc la gran sort d'haver disfrutat d'un pare fantàstic i de tenir uns amics com el Gero, i pares d'amics (que també son amics) com tu i el Pep, que amb textos com aquests fan molt més fàcil tirar cap endevant.
MOLTES GRACIES JÚLIA! Com diia el jovent d'avui... ETS UNA JEFA.
Gràcies de veritat. Un petó
MARC GALIANA
Ostres Marc, quina ilusió llegir el teu missatge. No et pots imaginar com d'agraida em sento perque pensis aixó i perque em diguis que les meves paraules et fan més fàcil tirar endavant. Tan de bó pugués donar-te molt més que aquestes paraules. No sé si, com diria el jovent, soc una jefa o no, però el que sí sé és que t'estimo i que ets un tio realment collonut.
Un petó molt fort i una abraçada.
Publicar un comentario