Alló que la visita ens deixà

És curiós, abans de venir el papa hi havia gent que tenia les coses molt clares: NO A LES JERARQUIES DE LA ESGLÈSIA. I ara, després de sentir-lo tant a prop i de veure'l, suposo, durant les moltes hores que la televisió pública d'un país laic com el nostre ha dedicat a la "magna visita", sento veus d'ovelles que tornen al redil, de comentaris tant significatius com, "jo també crec que hi ha alguna cosa", "no estic d'acord amb les jerarquies però tampóc amb qui les ataca d'aquesta manera", "si es gasten tants diners amb els equips de futbol perquè no s'els tenen de gastar per contentar a tants seguidors com hi han", etc., etc... Em recorda una novel.la que vaig llegir en la que explica que a una localitat del Congo, els rebelds van assaltar tot el que olorés a esglesía, però a la façana d'una petita esglèsia d'un poblat llunyà, van conservar la creu i a sota van escriure "para por si acaso" (ho poso en castellà perque és com ho vaig llegir a la novel.la i em va fer certa gràcia). Doncs sento que tota aquesta gent que ara dubte, que tenen la necessitat de dir... bé, jo soc progressista però tampóc no ens passem, que el papa sempre és el papa, volen dir també quelcom semblant a aquell "para por si acaso". I es que l'ombra de l'autoritat catòlica és massa llarga per poder superar-la així com així. No és gratuït que el papa es dediqui a viatjar d'aqui cap allà. Ell sap molt bé que una imatge val més que mil paraules i com més propera sigui la imatge més poder intimidatori té.

No veig altre explicació per aquest "repentino arrepentimiento" de persones que han defensat apassionadament els matrimonis homosexuals, que s'han indignat en front dels comentaris del papa respecte a l'ús del condó, respecte a la condemna de l'avortament, respecte a la férrea defensa de la familia tradicional, paternalista i uniformitzada, respecte a la, com a mínim, dubtosa posició en front dels multitodinaris i escabrosos casos de pederastia, i que ara es molesten pels atacs d'alguns col.lectius que fan pública la seva protesta per la imposició d'aquesta visita papal que no a tothom interessa. Encara hi som alguns que no la voliem abans i no la volem ara. Potser té quelcom a veure amb aquest "arrepentimiento", la contundència del discurs del papa. Potser moltes persones han viscut en el seu inconscient com una autèntica amenaça les ferotges paraules amb que el papa acusa a l'estat espanyol de practicar un anticlericalisme agressiu com el de la II República Espanyola. Potser el missatge subliminal de "eh, sé lo que estáis haciendo, os estoy vigilando y ya sabéis qué pasa cuando os apartáis del camino", va fent forat i fa que algunes persones s'ho repensin abans d'apartar-se de la esglèsia paternalista i disciplinaria que tracta d'imposar aquest papa, un dels més reaccionàris de la història moderna.

Anticlericalisme agressiu, mare de deu, però si no crec que hagi a Occident cap altre estat que otorgui tants privilègis a una religió com es fa a Espanya amb la esglèsia catòlica. Que esperen de l'estat espanyol perque no practiqui un anticlericalisme agressiu, que ens obliguin a practicar un catolicisme obscurantiste com en temps d'en Franco?, que s'obligui a totes les criatures a passar per la catequesi com abans? que posi a la seva disposició un exèrcit per tornar a reviure les santes creuades? que es ressusciti la santa inquisició per cremar a les fogueres a tots aquells que molestem? No, no vull caure en demogogies ni en anticlericalismes agressius, però d'una cosa estic molt segura, ells son els agressius, ells són els que falten al respecte a totes les persones que no volen convertir-se en els seus seguidors i ells són els que amb la seva intol.lerància, falta de comprensió i de pietat, interessos econòmics i els seus excessos en viure rodejats de luxes i opulència, desprecien tot alló que, segons diuen ells mateixos, va predicar en Jesús. Si hi ha algú que està lliure de pecat, no son ells. No, no ho son, inclós el papa. Perdoneu... però algú ho havia de dir.
.

.

El cel és de tothom

.

.