¡Allá vamos!

Acabem de sentir el pistoletazo de salida de la campanya electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya. Podria dir, esportivament, que guanyi el millor. Però no, és molt el que ens juguem per poder ser tant esportiu i diplomàtic. Ens juguem els propers quatre anys i més enllà, doncs les gestions i polítiques que es fan avui afecten al que passarà demà. Ara tots els partits canten meravelles i declaren un amor apassionat per la nostra terra i la seva gent, una grandíssima preocupació pel nostre futur i una gran inquietut pel nostre present. Però més enllà de les paraules, més enllà de tantes declaracions d'amor, hi ha la realitat. I la realitat és qué han fet els uns i els altres i qué podem esperar.

Convergència i Unió va tenir 23 anys per demostrar-ho. No estic d'acord amb els que hi diuen que no es va fer res durant aquells 23 anys, doncs Catalunya va prosperar i a més va poder viure en democracia després d'haver patit llargs i tristos anys de dictadura feixista. El cert és però, que no van fer tot el que havien d'haver fet. No van poder?, no van voler? Suposo que una mica de cada. No ens ha de sorpendre tampóc, al cap i a la fi son una organització politica conservadora i de dretes, defensora dels valors capitalistes que son els privilègis d'algunes minories, ells, és clar. Amb tot, no els podem comparar amb el PP perque no són tan friquis ni tan casposos, son, diguem-ne, una mica més presentables.

El PSC, juntament amb Iniciativa i Esquerra han fet en uns quants anys molt més del que va fer CiU, especialment amb referència a Educació, Sanitat, prestacions socials, infraestructures, dignificació de barris i pobles... però han tingut la mala sort de trobar-se en mig d'una crisi económica brutal, producte de les polítiques neoliberals que ens han mostrat la cara més cruel del capitalisme salvatge. Un capitalisme que, una vegada va destruir tots els fantasmes que l'amenaçaven des de l'altre banda del teló d'acer i va aconseguir domesticar a les classes treballadores, amb falses promeses de que tothom podia convertir-se en un financer capaç de fer-se amb algun d'aquells diners fàcils que corrien com a rius d'or per tot arreu, va poder dominar-ho tot i imposar les seves lleis sense pietat. I es clar, a qui s'havia de culpar? Doncs a aquells que governen. Tant és que malgrat tot intentin mantenir la societat del benestar costi el que costi. La oposició de la dreta, responsables o cómplices del desastre económic, ha trobat un filón de oro en les preocupacions i malestar dels ciutadans. I en lloc d'ajudar a governar per intentar sortir del pou, s'han dedicat a tirar pedres, a posar pals a les rodes i a empenyar als governs legalment constituïts, amb la intenció de fer-los caure pel penyasegat, encara que el preu sigui actuar en detriment del país.

Ara cadascú és molt lliure, faltaria més, de votar la opció que consideri més oportuna. Sempre serà millor aixó que no votar. Però d'una cosa podeu estar ben segurs, CiU ja va demostrar durant 23 anys tot el que era capaç de fer, el PP no canviarà mai la seva actitud espanyolista i populista, no deixarà mai de'utilitzar les tècniques d'estendre la por, de despertar els més baixos instints de les persones, sense importar-los que aixó pugui arribar a crear conflictes socials, ells en treuen redit dels conflictes, i el PSC té encara molt camí per endavant per demostrar la seva capacitat per governar amb coherència i justicia. Les polítiques encetades en aquests darrers anys no donen fruit en un espai breu de temps, cal ser perseverant, continuar treballant seriosament i animar als ciutadans a participar en un projecte que, ara per ara, és l'únic amb possibilitats i amb garanties de que es continuarà treballant pel progrés de Catalunya. Quant a la resta de formacions polítiques, a part de la simpatia que pugui sentir per unes i la antipatia que pugui sentir per altres, crec que ara per ara no tenen gaire possibilitats de governar.

Bé, aquesta és la meva opinió. Jo votaré PSC, però no votaré PSC pensant que serán la panacea i em resoldran la vida. La vida me la tindré que resoldre jo. Votaré PSC perque crec que és la opció més vàlida i ho faré amb la intenció de continuar col.laborant, intentant aportar el meu granet de sorra per intentar evitar que aquest capitalisme salvatge que ens amenaça acabi per fer desaparèixer totes les conquestes socials que tants sacrificis han costat a tants companys i companyes. Continuaré confiant en el PSC perque no només em preocupa el present i el meu propi benestar, sinó el futur i el benestar dels que quedaran a la terra quan jo ja no hi sigui..
.
P.D. A aquells i aquelles que considerin que tot el que ara hi ha no serveix per res, els convido a que plantegin alternatives, m'agradaria moltíssim saber que les noves generacions hi son en condicions de crear altres vies sòlides i coherents per suplir tot alló que consideren tant caduco.
.
.
.
.