Bravo president!

Tot i que l'aprenenta de Cruela de Vil que tenim per directora de la televisió pública catalana parlés en alguns moments com si el discurs l'hagués escrit Sir Arthur +, el molt honorable president Montilla s'en va sortir molt bé de la "entrevistaencerrona" a que va ser sotmès.

.

Malgrat que la Mònica li va faltar al respecte en més d'una ocasió, el president Montilla va actuar amb una cordialitat, una serenitat i una claredat mental que a molts posa clarament nerviós. I es que no sempre té més raó qui més crida o mostra més "expaventares", sino qui demostra amb raonaments que queda molt per fer però que s'estan fent coses importants en aquest país. I aixó és el que costa de digerir per aquells que es consideren amos en lloc de servidors públics.

.

La setmana passada el mateix Jordi Pujol, que va ser un gran estadista perque va assumir la responsabilitat de dirigir aquest país en moments en que sortiem d'una llarga caverna fosca i ens encegava la inmensa llum de la esperança, va reconèixer que l'acord de finançament havia estat positiu, però ahir els seus el van fer recapitular i sortir a donar la cara en defensa del "delfín" que ningú encara no ha entès com i perqué va ser anomenat com el seu successor. Es trist veure un vell llop de mar de la politica obligat per les circumstàncies a desdir-se d'ell mateix i haver de dir públicament que no és bó alló que ell reconeix en la intimitat que és lo millor que hem tingut fins ara. Però així son molts politics, s'estimen més el fracàs del país que acceptar que els triomfs els aconsegueixin altres. Si aquest acord que tenim s'hagués assolit governant ells, haurien proclamat el Dia del Finançament com a festa nacional.

.

Però tornant al que interessa, em sento orgullosa d'haver apostat sempre per en Jose Montilla com a president de la Generalitat de Catalunya, doncs continuo pensant que és un home honrat, treballador, tranquil i molt capacitat per dur endavant la seva feina.

.

Va per tu president.

.