Temptacions diabòliques

Diu en Xavier Trias que com a catalanista sent vergonya pel cas d'en Millet. I jo em pregunto, quina diferència hi ha en que el xorisso sigui català, andalús o pequinés? D'altre banda, de quin catalanisme estem parlant, d'un senyor que va pactar amb l'Aznar i es va fer promotor de la FAES, organització fundada per a defensar els crimens de Franco, a canvi de desviar cap el Palau uns fons que havien de ser per l'Auditori? Que, visto lo visto, s'hauria de veure si els fons van arribar al Palau o es van quedar estancats als comptes particulars d'aquest senyor tan "catalanista".

Jo no sento vergonya com a catalanista, sento vergonya com a ciutadana. Sento vergonya, tristesa i indignació perque el problema és el de sempre, una classe social, la burgesía, que sigui catalana, de Valladolid o de qualsevol altre indret, es reparteix tot el pastís otorgant-se entre ells tots els càrrecs i mantenint en aquests càrrecs a alguns individus durant tota la seva vida com si es tractés d'emperadors. I mentre la cosa rulla, tots contents perque el que més i el que menys té algún pecadet per amagar, el problema és quan algún dels que han col.laborat amb ells tota la vida, s'enfada perque no aconsegueix tot el que voldria i aleshores decideix fer públic tot el desfalc.

I ara ve lo més sorprenent. El Sr. Millet, mereixedor de la Creu de Sant Jordi i no sé quants honors més, tot i ser de la FAES (¿?), tot d'un plegat es penedeix, demana disculpes (com si hagués comès una petita entremeliadura sense importancia) i retorna, segons ell, la meitat del que ha robat. Tot aixó amb la intenció de ser perdonat i evitar anar a la presó. A més, els seus advocats defensors compten amb el privilegi de poder expressar els seus punts de vista als medis de comunicació públics catalans, com TV3 i Catalunya Radio, als programes de major audiència (el programa d'en Cuní i d'en Manuel Fuentes), i tenen la barra de dir que el Sr. Millet ha estat víctima de la falta de control sobre els comptes del Palau. O sigui que la seva versió és la que sempre han fet servir els feixistes i obscurantistes catòlics que quan violaven a una dona (fins i tot nenes), feien creure a la societat que la culpable havia estat la víctima perque els havia temptat diabòlicament fent-los caure en el pecat.

Doncs no Sr. Trias. El problema no és que aquest senyor sigui o no sigui català. El problema és que és un lladre sense escrúpuls que a més segueix mentint com un bellaco perque segons publica avui la premsa, el que va robar aquest individu és molt més del que declara. I el que seria ua autèntica vergonya i deixaria ben clar que hi han molts més honorables de la burgesía catalana enmerdats en tot aquest robatori, és que aquest individu no acabés a la presó i que no s'investigués a tot el seu entorn per esbrinar l'abast de tota aquesta greu trama corrupta.