ESTUDIS ESTÈRILS

Fa algun temps em queixava (ja sabeu que soc una quejica) de que el senyor Gordon Brown, que se suposa que és laborista, o sigui el més semblant que hi ha al món anglosaxó a un socialista, contractava a un mag dels personal coachs per a millorar la seva imatge davant dels electors, ni més ni menys que a Mr. Simon Lewis, conegut per ser el golden personal coach de la mateixa reina del God Save the Queen, la que recientment ha demanat un augment de sou per a demostrar la seva solidaritat amb els seus subdits.

Avui m'assabento que el senyor Puigcercós va contractar, no a un golden pesonal coach que ja se sap que aqui som més provincians, quasi quasi uns catets pel que es veu, però sí un rigurós estudi sobre si s'el questiona i de quina manera al programa còmic Polonia. Anem a veure senyor Puigcercós (y se lo digo sin acritud), per saber com el tracten a vosté a Polonia no cal gastar ni un cèntim. El tracten fatal, com tracten a tots els politics i demés personatges, però així són els càrrecs públics, d'una banda serveixen perque vosté guany uns dinerons i alimenti el seu ego, d'altre banda serveixen perque vosté faci una feina que signifiqui un bé pels ciutadans d'aquest país (espero), i d'altre banda serveixen perque els bufons de la cort facin el seu agost i entretinguin al personal que falta els fa amb els mals de cap que provoca la delicada situació econòmica que estem vivint, que no dic que sigui culpa seva perque el que ara tenim és el fruit de gestions mal fetes des de fa temps, sobre les quals no tenen els governants la responsabilitat d'haver-les provocat, que aixó és cosa de la alta burgesia, però sí la de haver permès masses atropellaments en pro de la concòrdia social.

I dit aixó, que no vol dir que vagi a missa perque no és més que la meva humild opinió, crec que pagar a uns "experts" perque arribin a la conclusió que ja va arribar la meva neboda petita fa mesos, no ajudarà gens ni mica a millorar la seva imatge pública sinó tot el contrari. Estic d'acord en que aquestes tonteries és quelcom que s'ha fet sempre i que ara hi ha molta més transparència que abans. Totalment d'acord. Però segueix sent un greu error gastar els diners públics en temes totalment prescindibles, especialment en èpoques dures per els ciutadans com la que ara vivim. I no em refereixo únicament al estudi sobre Puigcercós. Semble ser que n'hi han d'altres que també es podrien haver estalviat.

Jo no soc una golden personal coach, ni una experta en enquestes d'opinió, segurament ni tan sols enténc una paraula de política, però crec que la millor manera de millorar la imatge dels politics és fent la feina que toca i preocupant-se per solucionar problemes, no per la imatge que es reflecteix a la opinió pública. Perque és cert que la opinió pública pot tenir moltes vegades una idea equivocada i que es pot deixar portar per demagogs i per oportunistes com en Toni Solé que no sé quin endoll deu de tenir a TV3 per mantenir tant de temps un programa que ja comença a fer aigües per tot arreu, doncs s'els acaba la imaginació i tiren mà del humor de sal grossa que només cerca escandalitzar com qualsevol programa escombreria de les televisions privadas (i aqui també s'hauria de fer una investigació rigurosa perque a aquest senyor, al igual que als politics, també el paguem els ciutadans), com si no es pot entendre que sorti la caricatura del Tomàs Molina (que es comença a fer més que pesadet repetint els mateixos gags fins a la sacietat) dient a un públic que va quedar bocabadat: Ja sé que tornar a la feina és un fastic però jo al menys tinc feina, que molts de vostés no tenen. O la caricatura del Miquel Calçada que surt dient: Ha mort Patrick Swayze, ja estan preparant la segona part de Ghost. A mi que em perdonin, no em considero una puritana i m'escandalitzo ja per poques coses, però fer mofa dels milers de ciutadans que pateixen l'atur i d'una persona que acaba de morir a conseqüència d'un cáncer a la edat de 56 anys, que voleu que us digui, em semble com a minim de molt mal gust, per no dir que és d'una molt baixa catadura moral.

Però tot i així, els politics no s'han de deixar portar pel pànic escènic. L'objectiu dels politics d'esquerra no és guanyar eleccions, és canviar la societat per fer-la més justa per a tothom. Obviament la millor manera de fer-ho és governant i canviant les lleis, i aixó em fa pensar en que molta gent de la que ara critica encarniçadament als governs actuals d'Espanya i de Catalunya, oblida massa fàcilment totes les lleis que s'han canviat i que afavoreixen a col.lectius que durant segles han estat perseguits i maltractats. I crec que tan erroni és oblidar tot lo bó que s'ha fet com aferrar-se al tot per un vot. Els polítics s'equivoquen i ho tenen de reconèixer amb total honestetat. Els ciutadans també s'equivoquen i de vegades ho paguen car perque voten o deixen de votar donant el govern a politics que son encara pitjor que els que s'havien equivocat abans. Però així és la politica i així és la vida. Uns passos cap endavant i altres cap enrere. No cal fer un drama de tot aixó ni perdre els papers, el que cal és ser honrat sense necessitat d'encarregar estudis que ho demostrin. I el que és més important, que els estudis que encarreguin altres tampoc no puguin demostrar més que la teva honradesa. I a partir d'aqui, els bufons que diguin el que vulguin.

Quien se dispone a decir la verdad, deberá tener ya plantado el pie en el estribo de su cabalgadura.

Proverbio hindú