Adeu Antoni Farrés

Avui he sabut de la mort del company Antoni Farrés. M'he sentit trist. Feia temps que no sabia d'ell i accepto que tots hem de morir un dia o altre, però l'Antoni era massa jove encara i tenia tant per donar.

Mai varem coincidir en la militància. De vegades perque jo creia ser més a la esquerra que ell, d'altres perque ell creia ser més a la esquerra que jo. Però sí varem coincidir sempre en la lluita contra la injusticia social.

L'Antoni va ser, per d'amunt d'ideologíes o idees polítiques, un home honest i plenament compromés amb la societat. Durant els vint anys que va ser alcalde de Sabadell, va ser capaç de compaginar la modernització de la seva ciutat amb la defensa dels drets dels treballadors. D'aixó en sabia molt, doncs així va començar a guanyar-se el respecte que tots sentiem per ell, fossim de la formació política que fossim, fossim del sindicat que fossim. L'Antoni va ser sempre un home d'aquells que ni els enemics politics es podien atrevir a carregar contra ell sense còrrer el perill de perdre tota autoritat moral, perque l'Antoni va ser sempre un home íntegre, un bon home amb tot el que aixó pot significar.

Jo guardo i guardaré sempre un record molt respectuós cap a l'Antoni Farrés, doncs ha estat una de les persones que, sense ni tan sols saber-ho, em van ensenyar a veure la política des d'altres angles, em va convèncer amb la seva actitut de que es podia formar part del poder polític i continuar sent tant honrat com el primer dia. Per aixó sempre l'he respectat i l'he estimat.

Des d'aqui vull expressar el meu més sincer condol als seus familiars, amics, companys de formació política, ciutadans de Sabadell i a tota la humanitat, doncs quan es perd una persona com l'Antoni Farrés, tota la humanitat perd.