dels que donen les ordres
una de les víctimes
La crònica d'una nova desgracia que no només perjudica al poble dels Estats Units sinó del món sencer, doncs el missatge és: podeu jugar a demòcrates, però si us atreviu a ficar el nas en els nostres interessos, no tindrem pietat.
Un periodista de The Atlantic, va recuperar un anunci publicat a Arizona al mes de juny en què es llegia: «Posa la victòria a la diana per al novembre. Ajuda a treure Gabrielle Giffords del seu càrrec. Dispara una M16 automàtica per a Jesse Kelly (el rival del Tea Party a qui Giffords va acabar imposant-se i que apareixia al costat del text amb roba militar i una arma).
La mateixa Giffords havia declarat després que es llancés un totxo contra la seva oficina i referint-se al mapa de Palin, en el que es marcaven amb dianes totes les àrees a on els republicans intentaven recuperar els càrrecs polítics perduts: «Quan la gent fa coses com aquesta han de saber que hi ha conseqüències». Al ser preguntat ahir sobre si tenia enemics, el seu pare va respondre: «Sí, tot el Tea Party».
Tot el Tea Party era el seu enemic. El seu pecat? Atrevir-se a guanyar les eleccions. Les seves males obres? Recolzar la reforma sanitària del president Obama. I no és només el fet de que les sanitàries privades formin un lobby molt important als Estats Units, és també que no volen que el poble nordamericà s'humanitzi i siguin solidaris uns amb els altres. Els senyors del Tea Party són com els senyors de la guerra del països que encara viuen a la Edat Mitjana, el que volen és guerrers implacables amb capacitat per matar si ells els hi ordenen. Prova d'això és aquest pobre desgraciat psicòpata que han utilitzat per intentar acabar amb la congresista Gabrielle Giffords. No importa que haguessin danys col•laterals, ja estan acostumats ells a això dels danys col•laterals. A més, perquè anaven a veure a aquella "comunista"?
Entre la situació a Àfrica, a l'Amèrica Llatina, a molts països asiàtics i a la Europa que segueix sent zarista encara que ens vulgui vendre una imatge de modernitat, el cert és que aquesta tragèdia d'Arizona semble un mal menor, però no, no ho és. No ho és perquè el gegant del nord segueix sent el que té més poder i el seu poble, encara que de tant en tant s'atreveixin a posar a la Casablanca a un demòcrata amb bones intencions, segueix segrestat pels senyors de la guerra, ja sigui del Tea Party o de qualsevol altre secta armada fins a les dents. Així, cada vegada que semble que bufen altres aires, algú passa la ordre perquè algun soldat obedient dispari amb el seu rifle, símbol del més ranci, cruel i perillós masclisme neofeixisme nord-americà.
Aquesta vegada li ha tocat a la Gabrielle Giffords i als pobres ciutadans que hi havien al seu voltant, entre els que hi havia una nena de nou anys. Demà a qui li tocarà? Ja sabem que aquets assassins no tenen limit. Des d'en Lincoln (com han degenerat els republicans) fins a l'últim Kennedy, sempre si han atrevit amb tot. Ells tenen el poder per muntar escenaris de crims ficticis, per fer desaparèixer proves, per comprar policies i jutges i per comprar també les consciències de molts nord-americans que es creuen allò de la terra de les oportunitats i el fer-te a tu mateix, encara que a la majoria els hi toqui morir sense assistència mèdica com a gossos i viure en una misèria infame, mentre els senyors que els hi venen la idea de salvar a la pàtria, amassen fortunes obscenes i acumulen més i més poder per dominar al món. És ben bé com les seves pròpies històries de Batmans, Supermans i demés herois que tant els fan somniar.
Espero que en Barack Obama estigui ben protegit. Ja sé que totes les vides són importants, ho sé, i que la d'en Barack Obama és igual d'important que la de totes les noies torturades i assassinades a Ciudad Juarez, per posar només un exemple dels molts que malauradament hi han, però que haguéssim d'assistir, una vegada més, a l'assassinat d'un president dels Estats Units, que a més és el primer president negre, el primer que s'ha atrevit a intentar tractar a tothom amb el mateix respecte, i el primer que ha intentat humanitzar el seu país, sincerament, seria una autèntica tragèdia. Quanta força tenen aquells a qui en John Kennedy va anomenar the son of a bitch club.
Un periodista de The Atlantic, va recuperar un anunci publicat a Arizona al mes de juny en què es llegia: «Posa la victòria a la diana per al novembre. Ajuda a treure Gabrielle Giffords del seu càrrec. Dispara una M16 automàtica per a Jesse Kelly (el rival del Tea Party a qui Giffords va acabar imposant-se i que apareixia al costat del text amb roba militar i una arma).
La mateixa Giffords havia declarat després que es llancés un totxo contra la seva oficina i referint-se al mapa de Palin, en el que es marcaven amb dianes totes les àrees a on els republicans intentaven recuperar els càrrecs polítics perduts: «Quan la gent fa coses com aquesta han de saber que hi ha conseqüències». Al ser preguntat ahir sobre si tenia enemics, el seu pare va respondre: «Sí, tot el Tea Party».
Tot el Tea Party era el seu enemic. El seu pecat? Atrevir-se a guanyar les eleccions. Les seves males obres? Recolzar la reforma sanitària del president Obama. I no és només el fet de que les sanitàries privades formin un lobby molt important als Estats Units, és també que no volen que el poble nordamericà s'humanitzi i siguin solidaris uns amb els altres. Els senyors del Tea Party són com els senyors de la guerra del països que encara viuen a la Edat Mitjana, el que volen és guerrers implacables amb capacitat per matar si ells els hi ordenen. Prova d'això és aquest pobre desgraciat psicòpata que han utilitzat per intentar acabar amb la congresista Gabrielle Giffords. No importa que haguessin danys col•laterals, ja estan acostumats ells a això dels danys col•laterals. A més, perquè anaven a veure a aquella "comunista"?
Entre la situació a Àfrica, a l'Amèrica Llatina, a molts països asiàtics i a la Europa que segueix sent zarista encara que ens vulgui vendre una imatge de modernitat, el cert és que aquesta tragèdia d'Arizona semble un mal menor, però no, no ho és. No ho és perquè el gegant del nord segueix sent el que té més poder i el seu poble, encara que de tant en tant s'atreveixin a posar a la Casablanca a un demòcrata amb bones intencions, segueix segrestat pels senyors de la guerra, ja sigui del Tea Party o de qualsevol altre secta armada fins a les dents. Així, cada vegada que semble que bufen altres aires, algú passa la ordre perquè algun soldat obedient dispari amb el seu rifle, símbol del més ranci, cruel i perillós masclisme neofeixisme nord-americà.
Aquesta vegada li ha tocat a la Gabrielle Giffords i als pobres ciutadans que hi havien al seu voltant, entre els que hi havia una nena de nou anys. Demà a qui li tocarà? Ja sabem que aquets assassins no tenen limit. Des d'en Lincoln (com han degenerat els republicans) fins a l'últim Kennedy, sempre si han atrevit amb tot. Ells tenen el poder per muntar escenaris de crims ficticis, per fer desaparèixer proves, per comprar policies i jutges i per comprar també les consciències de molts nord-americans que es creuen allò de la terra de les oportunitats i el fer-te a tu mateix, encara que a la majoria els hi toqui morir sense assistència mèdica com a gossos i viure en una misèria infame, mentre els senyors que els hi venen la idea de salvar a la pàtria, amassen fortunes obscenes i acumulen més i més poder per dominar al món. És ben bé com les seves pròpies històries de Batmans, Supermans i demés herois que tant els fan somniar.
Espero que en Barack Obama estigui ben protegit. Ja sé que totes les vides són importants, ho sé, i que la d'en Barack Obama és igual d'important que la de totes les noies torturades i assassinades a Ciudad Juarez, per posar només un exemple dels molts que malauradament hi han, però que haguéssim d'assistir, una vegada més, a l'assassinat d'un president dels Estats Units, que a més és el primer president negre, el primer que s'ha atrevit a intentar tractar a tothom amb el mateix respecte, i el primer que ha intentat humanitzar el seu país, sincerament, seria una autèntica tragèdia. Quanta força tenen aquells a qui en John Kennedy va anomenar the son of a bitch club.
4 comentarios:
Corren mals temps per emprendre segons quines polítiques, i quan no poden amb la raó i el diàleg, allà ho tenen clar, a cops i sang.
Encara no t'he dit bon any, doncs molt bon any! I un petó, un petonàs ben gros.
Molt bon any per a tu també, Zel. M'alegro molt de veure't per aqui.
Doncs si, quan no tenen la força de la raó, utilitzen la raó de la força. Tots els tirans son iguals, no hi ha res nou sota el sol.
Un petó molt gros.
Muy triste todo esto.
Feliz año y saludos afectuosos!
Tranquila Obama está bien protegido y feliz año 2011 (un poco tarde) ya he visto las fotos de la obra de teatro.
Publicar un comentario