Altre vegada amb el joc de celebrem o no celebrem quan aquests haurien d'ésser temes dels que no fos necessari ni parlar. Perque com diuen que va dir en Che Guevara "me jode tener que luchar por lo evidente". A mi también me jode. Em fot que en ple segle XXI i després de 60 anys que fa que es van proclamar amb bombo i platillo els drets fonamentals dels éssers humans, la seva reivindicació sigui encara tan necessaria. I no només al que denominem tercer món, que alló més que un atropello als drets humans és una ignominia i un genocidi, sinó també en el nostre civilitzat i sofisticat primer món, en el que encara hi han que creuen que els drets humans s'han de fer servir de manera diferent segons a favor de qui o contra qui s'apliquen.
Doncs bé, malgrat que crec que aquest tipus de celebracions els hauriem de fer cada dia, cada hora i a cada instant de les nostres vides, em sumo a la celebració d'aquest aniversari i em solidaritzo amb la campanya d'Amnistia Internacional, de la que soc membre i ho seguiré sent mentre malauradament sigui necessari.
3 comentarios:
Bueno ya estas en la feria de nuevo, estamos encantados de volver a contar con vos, para estos menesteres didácticos, respecto a lo que comentas es cierto que toca los pies seguir hablando de derechos humanos en el siglo XXI, pero como es comprobable diariamente por la prensa se trata de algo necesario.
Passo a saludar-te, i a unir-me a la teva queixa. A mi també em fot, recony, només paraules al desert...o és que només uns quants tenim orelles? i cor? i seny?
Hola amics. Hola Luis, hola Zel. Amb els vostres comentaris i el vostre suport, aixó ja comença a recuperar color. Encara estic una mica xafadeta però ja començo a tenir ganes de tornar a entrar i deixar els meus laments i les meves petites alegries per a compartir-ho amb vosaltres.
Un petó molt gran per tots dos:)
Publicar un comentario