Certament, per moltes tempestes que hàgim de soportar, et passen coses per les que realment paga la pena viure. Tot el demés queda relegat en front d'aixó. Es la cara amable de la vida que ens arriba amb una amistat sincera, un/a extrany/a que et somriu pel càrrer, un company o companya honest/a i carinyós/a, els fills, l'amor dels germans, els nets...
Ahir vaig veure el reportatge de TV3 sobre el càncer. Em va agradar perque és una manera d'afrontar la crua realitat sense dramatismes i lamentacions. Un grapat d'homes i dones explicant la seva experiència personal. Em varaig sentir molt representada. Amb uns més que amb altres, es clar, però una mica amb tots en general, doncs en el fons, malgrat les diferències de caràcters i de vivències personals, tots som humans, o sigui animals mamífers i gregaris que necessitem el caliu, l'amor i la comprensió dels altres quan van maldades. I un missatge va quedar clar al final del programa, com deia la meva àvia "dios aprieta pero no ahoga", doncs fins i tot el cas més cruel que va sortir, el d'un home que degut a la seva malaltia va perdre la seva parella, en quedar-se sol va conèixer una dona de debó, una autèntica companya que li dona tot el suport i el carinyo del món per fer-li més soportable la malaltia, per aixó també hi ha una dita antiga "no hay mal que por bien no venga". En definitiva, un missatge optimista i d'esperança dels que paga la pena donar per demostrar que la televisió pública, ben utilitzada, pot ser molt beneficiosa per els ciutadans. Chapeau TV3.
3 comentarios:
Tens tota la raó. Jo també em vaig sentí representada. Fa 4 anys vaig patir càncer de mama. Em va agradar molt el programa, sense dramatismes, com tu dius. Una noia va dir: no sabía que era tan forta.
En aquestas circunstàncies és quan saps qui t'estima i quan et fas la forta perquè els teus no pateixin.
Petonets
Antes de que me abronques no he tenido tiempo de contestar al blog, te he contestado a ti y a Zel hace un momentillo, no he parado para nada y no quiero perder la costumbre de escribir alguna cosa diferente a lo que realizo cada día o simplemente de poner esa música que te apetece que se oiga y compartirla. Bueno que ya sabes que no soy un tipo de post largos, en casa de mi abuela en el barrio de Tetuán, (ya te pasare una foto de crio) donde vivíamos, teníamos, pollos, gallinas, perros, gatos, un burro, palomas, etc… o sea que comparto plenamente lo de los bichos que ando acostumbrado a ellos, tuvimos hace unos años la suerte de tener al Circo a ese circo que vistes el pasado día en mi distrito en Moratalaz y que quieres que te diga, molt be. Como te veo achuchada con lo de la Mani decirte que yo me encontraba seguramente a la misma hora en la concentración sobre lo mismo “EMPLEO DIGNO” en la Plaza Mayor de Madrid, pero no te achuches, que mientras que alguien en vía laietana o en la Plaza Mayor te acompañe en tus sueños, puedes seguir cambiando el mundo.
PD.- Sigues poniendo fotillos macas y las entradas de ese día del Circo Soleil no las pague (mea culpa)
Saps? Jo sé que és valentia, que és coratge, però el cor se m'estreny, sento un nus a la gola i la depre galopant arriba sense fre...perquè penso en la gent estimada que no han guanyat... sort que alguns sí. Poques paraules, només una braçada i un fort petó.
Publicar un comentario