La Diada de l'11 de setembre del 2013

Queda una setmana justa pel gran dia. Des que es va anunciar la idea de realitzar una gran cadena humana que recorregués Catalunya d’una punta a l’altre, han corregut rius de tinta arreu i s’han parit frases i textos de tota mena, de tots colors i de múltiples intencions. Aquesta vegada no he estat dels que han dubtat el més mínim. Quan vaig sentir parlar de la Via Catalana per primer cop, ja m’havia posicionat clarament a favor, però sí que he anat seguint amb interès el que han dit els diferents representants de la ciutadania, des dels majoritaris fins als minoritaris. De fet si el que volem construir és un país plural en el qual tothom tingui cabuda i drets de ciutadans, ens hem d’escoltar els uns als altres encara que no ens agradi el que es diu.

Dels més recalcitrants de la dreta i l'ultra dreta, tot i que he llegit el que diuen perquè és bo conèixer l’enemic, no tinc res a dir. Són el que són i res no els farà canviar. En canvi sí m’interessa molt el que diuen persones que han demostrat haver defensat sempre la democràcia i la llibertat de les persones. I sí, respecto el que puguin pensar doncs una societat lliure és precisament això, respectar-se els uns als altres, però hi han algunes posicions que resulten sorpreses força desagradables, com l’encaparrament d’utilitzar arguments que ratllen en la demagògia pròpia de la dreta, com els comentaris del Pere Navarro dient que l’ANC ha de pagar les despeses per dur a terme la demostració ciutadana de la propera Diada. I la resta d’actes que es faran, també s’haurà de pagar cadascú el seu? I les mobilitzacions reivindicatives que molt dignament i amb tot el dret s’estan duent a terme i ben segur es duran al llarg de tota la tardor, hauran de preveure tots aquests col·lectius que hauran de córrer amb les despeses? De l’Albert Rivera o de la Camacho m’ho puc esperar, del principal lider del PSC no, la veritat. De totes maneres, deixo aquesta anàlisi als propis militants del PSC que de ben segur a més d’un i una (ho sé perquè fa anys que els conec), els hauran sonat molt malament les paraules del seu lider. M’estimo més referir-me a nosaltres, als que volem i farem possible la Via Catalana.

 És gran el repte que ens espera i no ens hem de creure que tot serà fàcil. No ho serà. Quan surts a defensar una causa, no tens mai la garantia de guanyar-la, tot i així la defenses amb totes les teves forces i tota la teva ànima perquè creus que és una causa justa. I així ho farem. Però, més enllà del resultat que obtindrem, el que em faria més feliç seria que fos un dia sense cap mena d’incidents, i si d’un cas es produís algun, que fos el contrincant i no nosaltres que el provoqués. Els hi hem de demostrar que som un poble amant de la democràcia, de la cultura, de la llibertat i que per defensar els nostres drets no tenim cap necessitat d’anar contra ningú. Defensar-nos sí, lògicament, però mai caure en violència, insults o desqualificacions. No ho necessitem. Tenim prou raons i són suficientment justes com perquè puguem defensar la nostra causa amb alegria, amb calma, amb tolerància, amb comprensió cap a les mancances dels altres. La nostra és una causa que no ens hem inventat nosaltres ni se l’ha inventat cap manipulador de masses com els contrincants ens volen fer creure. La nostra és una causa que ve de lluny, de molt lluny. Una causa que hem intentat resoldre per la via de la negociació fins que els contrincants ens han demostrat que no estan disposats a cedir, que no accepten les nostres raons i que no tenen cap intenció de respectar els nostres drets com a país i els nostres sentiments com a poble. És per això que hem decidit sortir als carrers de Barcelona l’any passat i a les carreteres de tot el país aquest any. perquè més enllà del que pugui passar el dia després, volem que tinguin clar que estem disposats a continuar lluitant per la independència de Catalunya. Sense violència, sense rancúnies, però amb passió i perseverança.

Hi ha dos homes als quals admiro profundament, l’un va morir assassinat i l’altre està a punt de deixar-nos perquè té ja molts anys, però tant l’un com l’altre seran per sempre més un gran exemple de persones lluitadores, intel·ligents i justes. Us deixo algunes de les seves paraules que convé molt tenir-les en compte per continuar aquesta lluita.

 Mahatma Gandhi

La violència és la por als ideals dels altres.

Gairebé tot el que realitzi serà insignificant, però és molt important que ho faci.

Quan algú comprèn que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat d'home, cap tirania pot dominar-li.

No se'ns atorgarà la llibertat externa més que en la mesura exacta en què hàgim sabut, en un moment determinat, desenvolupar la nostra llibertat interna.

Aquelles persones que no estan disposades a petites reformes, no estaran mai en les files dels homes que aposten a canvis transcendentals.

 Nelson Mandela

Després d'escalar una muntanya molt alta, descobrim que hi ha moltes altres muntanyes per escalar.

L'educació és l'arma més poderosa que pots usar per canviar el món.

Un bon cap i un bon cor són una combinació formidable.

Visca la llibertat! El sol mai ha il.luminat un assoliment humà més gloriós.

Tot sembla impossible fins que es fa.