PARTITS POLÍTICS

 

Hi ha persones que presumeixen de no haver pertangut mai a cap partit polític, com si això volgués dir que són més netes i innocents que ningú. En realitat, a la majoria dels casos només vol dir que aquestes persones no han estat mai disposades a assumir cap compromís envers la societat, que sempre s’han mantingut al marge a l'espera que altres els hi solucionin la vida i els organitzin el futur. Clar que també hi ha qui mai ha pertangut a cap partit polític perquè la seva sensibilitat i el seu afinat sentit de l'ètica els ha portat a dedicar totes les seves forces i recursos a ajudar als altres a través de ONG’s o associacions cíviques dedicades a ajudar als més vulnerables. Però aquests són els menys, perquè en el fons, moltes de les persones disposades a assumir compromisos esperen obtenir quelcom a canvi, que no sempre es tracta de càrrecs remunerats, de vegades tenen prou amb sortir a la foto.

En qualsevol cas, presumir de no haver pertangut mai a un parti polític és tant negatiu com creure que pertànyer és garantia de ser millor que la resta, que la lleialtat a aquest partit està per damunt de tot. Els partit polítics són necessaris perquè encara no s’ha inventat res suficientment eficaç per substituir-los. De fet han sigut fonamentals en la història recent de la humanitat en ser l'única eina dels no poderosos per poder governar o incidir sobre els que governen, però igual que les constitucions, si es creu que són sagrats i no un simple instrument al servei de la societat, poden arribar a ser no tant sols innecessaris sinó un obstacle perquè la societat continuï evolucionant.

Si a més hi ha elits a aquests partits que utilitzen pressions d’interessos creant subelits que fan creure a la militància de base que la lleialtat és sagrada, amb l’interès de conservar privilegis que ratllen l'obscenitat quan es tracta de polítics que es volen considerar d’esquerres, aleshores el mal és tan important que dona perillosament la raó a les persones que es consideren per damunt del be i del mal per no haver pertangut mai a cap partit polític. Quelcom molt perillós perquè això porta a les persones a actituds radicals que no ajuden més que a aquells que no necessiten als partits polítics per governar el món perquè son els amos i poden posar i treure reis i emperadors.

En definitiva, els partits polítics d’esquerres son ara per ara molt necessaris per aglutinar al seu voltant persones amb inquietuds i voluntat solidaria de servei. Però un partit polític d’esquerres no és una secta, ni una entitat religiosa, ni un instrument al servei d’una elit privilegiada i/o trepes que cerquen un ascens per profit personal, un partit polític d’esquerres ha de ser una eina al servei de la societat, al servei dels pobles amb especial atenció als més desfavorits i amb un objectiu ben definit: la evolució de la humanitat cap a una justícia social. Els partits d’esquerres que no compleixen amb aquest objectiu tenen una greu responsabilitat política en front de la societat i ser lleial per damunt de tot a un partit d’esquerres que practica polítiques de dretes, és ser còmplice d’un engany ignominiós.