Salud y República!

Ahir, 14 d'abril, varem tenir el gran honor de rebre la visita d'una gran dona al districte d'Horta-Guinardó, una dona que es diu Rosa Regás i per aquells que tinguin un nivell de cultura com a mínim acceptable, no necessita presentacions.

El motiu de la seva visita i la raó de l'acte que va organitzar el PSC d'Horta-Guinardó, va ser la celebració del 80è aniversari de la II República Espanyola. Haig de dir que, a més de la Rosa Regàs, els companys Cristina Gómez, Antonio Novalbos i Ramón Carrión, s'ho van currar força i van fer un acte amb molta qualitat i amb una clara identitat socialista i republicana.

De la Rosa Regàs poc a dir, encisadora com sempre. Jo hagués volgut continuar xerrant amb ella tota la nit perque la Rosa és una dona com la que descrivia en Joan Manel Serrat, "ella es más verdad que el pan y la tierra". A més de ser una intelectual como la copa de un pino, és una dona íntegra, compromesa i valenta. I per acabar-ho d'adobar, té un mai acabar d'anècdotes personals que cadascuna en si mateixa és motiu per una gran historia. En fin, va ser un gran vespre per un gran motiu, la celebració del 80è aniversari de la II República Espanyola.

I que va ser de la República?

A Espanya (inclosa Catalunya) hi han que encara tenen por, hi han que encara segueixen amb la cantinela de que la II República es va perdre perque la situació era molt convulsa, hi han que encara segueixen amb la història de que el rei Juan Carlos I és tant bona persona... jo també soc bona persona i no soc reina. La qüestió no és si se és bona persona o no, la qüestió és si és lògic o no ser rei perque ho van ser els teus avantpassats. Es que la nostra Constitució diu que som una monarquia parlamentaria, diuen alguns, i per tant el monarca, tot el seu sèquit i tots els seus descendents, que no son pocs, tenen dret a viure a cuerpo de rey, i mai més ben dit, perque així ho marca el nostre sistema. Menys mal que ja no és por la gracia de Dios com abans, tot i que qui ens ho va imposar si es va declarar caudillo de España por la gracia de Dios. Però... perquè ho marca així el nostre sistema? Doncs perque el nostre és un sistema que va nèixer sota la bandera de la por i el chantatge. Ja va sent hora de que superem aquesta por i ens lliurem d'aquest chantatge. La dreta, amb una llarga tradició en el chantatge politic i la corrupció, ens va imposar una Constitució (no oblidem que alguns pares de la Constitució havien estat còmplices d'en Franco) totalment contradictoria, que diu defensar els drets humans universals i basar-se en la igualtat i el sufràgi universal i en canvi permet que els crimens de lesa humanitat del franquisme quedin impunes i imposa la figura d'un rei que no han elegit els ciutadans sinó que ha estat imposat pel mateix franquisme.

Quant a perquè es van sublevar les dretes contra la II República i perquè varem perdre la guerra, crec que també va sent hora de que parlem clar. Les dretes es van sublevar perque veien perillar els seus privilegis en front dels moviments socials que exigien igualtat, educació per a tothom i profundes reformes socials encaminades a corretgir les brutals injusticies que havia patit Espanya des de sempre. Aquests i no cap altres van ser els motius pel que els poderosos es van posar en mans de matarifes com els militars que van dur a terme el cop d'estat. I quant a perquè es va perdre la guerra, personatges tan "demòcrates" com en Winston Churchill tindrien molt a dir al respecte. Jo crec que les potències occidentals van girar la esquena a la II República Espanyola perque van preferir la victoria d'en Franco abans que la possible victoria dels forts moviments socials que hi havia a Espanya, per por a que els seus països es puguessin contagiar.

Be, i desprès de dir el que penso, tot i estar disposada a continuar respectant la legalitat pel be de tothom, crec que ens hauriem de plantejar seriosament, sobre tot les generacions més joves que ja va sent hora de que prenguin compromís am la història d'aquest país, la instauració de la III República que és el régimen polític més racional, respectuós i lògic. I una vegada instaurada la III República (doncs ser república no és garantia de ser honestos, que malauradament el món està ple de repúbliques infectes) hem de recuperar també els valors que defensava la II República, a saber:

La llei de l'esforç i l'orgull de la feina ben feta.

La responsabilitat civil d'exigir drets i cumplir amb obligacions.

La plena i total igualtat entre homes i dones (incluint "a igual trabajo, igual salario").

La constatació real de que ningú està per sobre de ningú (ni deu, ni l'estat, ni el rei).

La llibertat d'expressió sense confondre-le ni rebaixar-la a l'insult gratuit.

Elevar la educació a categoria d'imprescindible afavorint la escola pública com a eina d'igualtat. d'oportunitats.

Constituir una federació de pobles en la que totes les diferents nacionalitats que hi han a Espanya es puguin sentir còmodes i treballar conjunta i lliurament pel be comú (sense imposicions injustes).

Acabar amb les desigualtats que comporten una terrible injusticia social.

Com va dir en José Luís Rodríguez Zapatero abans de que se li comencessin a omplir de pedres les sabates: "Todo lo que el hombre ha logrado, antes lo soñó."
.