5/2/11

Perquè en Jordi Hereu



Fa un parell de dies vaig dir que sense cap mena de dubte considero que en Jordi Hereu és la millor opció per Barcelona i que, com que no tenia temps, us diria més endavant perquè.

Fa uns anys, quan en Jordi Hereu era encara regidor de l'Ajuntament de Barcelona, vaig anar a un plenari i el vaig sentir parlar. Em va resultar gratificant sentir a un home jove i socialista amb la facilitat de paraula i la claredat de idees que ell va demostrar en la seva exposició. En sortir li vaig comentar al company Paco González, que també va venir al plenari: "Aquest noi seria un bon alcalde per a Barcelona." Ell hi va estar d'acord. Em va sorprendre agradablement saber que quan en Joan Clos va haver de deixar l'alcaldia, en Jordi Hereu passava a ocupar el seu lloc, tot i que crec que en aquest tipus de circumstàncies fora millor que es fessin eleccions anticipades, però això són figues d'un altre paner.

Veient tot el que s'ha fet a Barcelona durant el temps en que en Jordi Hereu porta com a alcalde, segueixo creient, i ara amb evidències, que és la millor opció per aquesta ciutat. Crec que és del tot injusta la campanya de destrucció massiva que oposició, medis de comunicació i altres elements han dut a terme contra el nostre alcalde, utilitzant la ciutat de Barcelona sense escrúpols com a "arma arrojadiza". Sense anar més lluny, l'altre dia em deien uns companys de fora de Barcelona que la imatge que es té de la nostra ciutat és que és una ciutat bruta, insegura... encara els dura la impressió en veure les fotos de varies prostitutes en plena feina a les rodalies de la Boqueria i els terroritza la imatge que tenen d'inseguretat, com si a Barcelona es violessin quaranta dones cada nit, es matessin vint iaios cada dia i robessin la cartera a tots els turistes que ens visiten. I tot degut a la campanya de desqualificacions contra la nostra ciutat que duen a terme alguns medis de comunicació.

I és clar que a Barcelona, malauradament, passen coses, a quina ciutat gran no passen coses? I és clar que s'ha de lluitar i es lluita contra tots aquests problemes i molts altres que té la nostra ciutat, que tenen els nostres barris, però siguem realistes, perquè no es parla també de lo be que funcionen les noves guarderies? o dels avis i avies que ara poden sortir a passejar al carrer perquè se'ls han instal.lat ascensors a les seves cases i fins i tot als seus carrers? perquè no es diu que Barcelona és un model a seguir per moltes ciutats en desenvolupament arreu del món perquè és una ciutat amable, bonica i la més accessible que hi ha per a les persones amb problemes de mobilitat? Les putes a la ciutat? Si, i als pobles, i a les carreteres, o és que no hi han putes a cada cantonada de les carreteres a tot arreu? El problema de la prostitució no és un problema produït a Barcelona i menys creat pel seu alcalde, és un problema de la globalització de les misèries humanes i el trobarem a tot arreu mentre hi hagi tanta injustícia i desigualtat al món. Evidentment que les autoritats tenen la obligació d'evitar aquests problemes, però qui els pot evitar al 100%? perquè no es diu que al mateix temps que aquelles dones exercien la prostitució als carrerons amagats de la Boqueria, a Les Rambles hi passejaven un munt de ciutadans amb tota tranquil.litat i amb tota normalitat, gaudint d’una de les més boniques ciutats del món?

No puc entendre que tant els elements de la oposició que volen fer sang perquè volen guanyar ells les eleccions (que ja veurem que faran amb tots aquests problemes si les guanyen), com els elements dels medis de comunicació que volen aparèixer en societat com a grans revolucionaris alguns i com a fidels seguidors de la oposició alguns altres, no tinguin escrúpols a la hora de desqualificar, degradar, insultar i menysprear la ciutat de Barcelona, una ciutat que és icone de modernitat, apertura, hospitalitat i encant arreu del món, i tot per voler fer mal a un home que no ha fet altre cosa que treballar durament per millorar aquesta ciutat. No, no ho puc entendre i no ho entenc. I el que encara entenc menys és que no surtin tots els membres del nostre partit a dir que totes les acusacions que es fan contra en Jordi Hereu són totalment falses. Tampoc ho puc entendre i no ho entenc.

I repeteixo, com vaig dir ahir, que no tinc res en contra de la Montserrat Tura, avui per exemple m'he la he trobat a la Plaça Eivissa d'Horta i he anat a saludar-la i fer-li dos petons. Al cap i a la fi, ella també és companya del nostre partit, i de les bones, però crec que en Jordi Hereu té un projecte molt clar, ja iniciat, per a la ciutat de Barcelona i que hauria de poder tenir la oportunitat de poder demostrar que és el projecte que Barcelona necessita. Només demano a tothom que es passegin pels barris de Barcelona, que comparin com eren i com són, que es passegin per les noves àrees de creació de Barcelona, que comparin com eren i com són, que cerquin informació sobre la imatge que Barcelona projecte a l'exterior, que comparin com era i com és.

En definitiva, creure que en Jordi Hereu pugui tenir una mala imatge a Barcelona, és creure en difamacions i especulacions interessades que no hauríem de tenir en compte els socialistes i progressistes de la nostra ciutat. Crec molt sincerament que en Jordi Hereu segueix sent la millor opció per a Barcelona. Avui en sentir-lo parlar a l’acte que s’ha fet a la sala Ivanow, he tornat a sentir aquell xicot que un dia em va despertar la confiança en les noves generacions per governar la nostra ciutat. En Jordi Hereu no necessita que ningú li escrigui els discursos. Ell no llegeix el que ha de dir. Ell ho diu tot des del cor i mirant als ulls de les persones. Ell sap el que diu i diu el que pensa. I a mi m’agrada sentir les seves paraules plenes d’energia i d’esperances, la confiança que demostra tenir en la seva ciutat i la passió amb que la defensa. Crec que en Jordi Hereu es mereix Barcelona i Barcelona es mereix al Jordi Hereu.
.
.

2 comentarios:

zel dijo...

El que passa és que, per desgràcia, aquest és un món no només de fets, sinó de carismes, i hi ha una mena de personatges que agraden més, cosa que no entenc.

Julia dijo...

Tens raó Zel, vivim una època una mica snob, però mira, jo dec de ser una dona antiga, doncs m'interessen molt més els fets que aquests suposats carismes que no sé ben be què signifiquen. Per mi carisma és honestetat, capacitat de treball, empatia i sensibilitat per a entendre els problemes dels altres i intentar solucionar-los. Conéc al Jordi Hereu molt de prop, l'he vist treballar i lluitar "contra viento y marea" contra les adversitats i si em preguntes si té carisma et diré que quan el veig ballant amb totes les iaies del casal a la Primavera de la Gent Gran, o escoltant als veins del Carmel o Sant Genís que tenen problemes, o la sensibilitat i carinyo amb que tracta als discapacitats psiquics, etc., etc..., crec que això és el carisma, o si més no, si això es considerès carisma, potser el món seria un xic més amable i solidari.

Petons.