Ja sé que hi han molts problemes al món, tot i que un l'hem solucionat satisfactoriament, doncs diguin el que diguin els fonamentalistes de qualsevol color, Aminetu Haidar està a casa seva, viva i en companyia dels seus. Segurament molts diran, tan a la extrema dreta com a la extrema esquerra, que el govern espanyol segueix sent el culpable de tot i aquesta vegada estarem d'acord, doncs ha estat el govern espanyol i no un altre el culpable de que s'hagi aconseguit salvar-li la vida i que pugués tornar a casa amb la seva familia. Enhorabona Angel Moratinos, doncs sense aspavientos, sense escàndals, sense soroll i sense tenir en compte cap actitut o comentàri, pensant única i exclusivament en salvar la vida d'una dona que, malgrat s'estigui d'acord amb els seus mètodes o no, era una víctima innocent d'una terrible i històrica injusticia, ha pres les decisions que calien amb total discrecció, serenitat i capacitat diplomàtica perque aquest tema tingués un final feliç. Ara ens queda per solucionar el segrest dels cooperants i espero que, malgrat la mala llet que destil.la la extrema dreta, es pugui trobar també un final feliç i que tots puguin tornar a casa seva sans i estalvis.
I com deia, ja sé que hi han molts i molt seriosos problemes al món, però una és mortal i com a tal també té dret a gaudir de les alegries que ens depara la vida. I aquest Barça és evident que depara moltes i molt grans alegries a milions de persones arreu del món. Així doncs, com que avui és diumenge, ha fet un dia esplèndid i l'alegria que ens va regalar el Barça ahir va ser tremenda, vull dedicar aquest post a tots els seguidors o simplement admiradors del Barça i molt especialment al meu fill Gerard que tot i trobar-se a Madrid per raons de feina, ha vibrat intensament amb aquest Barça de les sis copes. Com va dir en Joan Laporta ahir, la gran virtut del que ha fet el Barça en aquesta primera temporada d'en Pep Guardiola, és que mai cap altre club ho havia fet en tota la història del futbol i que es podrà arribar a igualar però mai es podrà superar.
VISCA EL BARÇA!!!
.
8 comentarios:
hola julia, me alegro infinitamente que la ciudadana haidar, yá haya retornado a su casa con vida, cosa que muchos hubieran deseado que fuera de otra manera, pero yá sé el precio que le ha costado su retorno a nuestro gobierno, un ramo de TOMATES, lo mostraba el Sr. rajoy en un mitín, cuánta bajura moral y política tiene el susodicho, en fin es lo que hay en la oposición...otra cosa que hago, yó soy del atletic de bilbao, y mi hijo, mi yerno y mi nieto son del barsa, los felicito ó los desheredo,jajajaja
felicidades la barsa y su afición...julia feliz entrada de año......saludos fraternales paco
Júlia, dir que la solució al problema de l'Aminetu Haidar ha estat gràcies al Moratinos, em sembla una afirmació com a mínim, per dir-ho fi, poc fonamentada. Perquè a més el problema de l'Aminatu no és un tema personal sinó la lluita del poble saharuí perquè s'acopmpleixin els mandats de l'ONU i em sembla que, com a mínim (per tornar a ser fi) no és una prioritat internacional de l'actual govern, tot i la repsonsabilitat que hi tenim. En el tema del Barça, aquí sí ple consens.
Gracias Paco, feliz entrada de año para ti también y toda tu familia y amigos.
Pere, estic d'acord amb tu en que el tema no ha quedat resolt ni molt menys i m'indigna segurament tant com a tu que aquest problema no hi sigui quelcom primordial a l'agenda internacional del govern espanyol, però m'indigna encara molt més que les diferentes oposicions s'hagin dedicat a posar pals a les rodes i tirar per terra tots els esforços del govern espanyol per salvar-li la vida a aquesta dona a la que admiro i repecto, tot i que segueixo sense estar d'acord amb els seus mètodes de lluita perque no crec en les politiques de fabricació de màrtirs.
Quant a la responsabilitat que tenim, no acabo de entendre molt bé que voleu dir, doncs és cert que el govern d'en Franco (com tot el que va fer d'altre banda) va tenir un comportament nefast amb el Sàhara Occidental, que la aleshores fràgil i si més no qüestionable democracia que acabava de nèixer no va ser capaç de resoldre i el poble saharaui va quedar abandonat a la seva trista sort. Ara bé, la meva pregunta és, té poder el govern espanyol actual per forçar a la resta de països a que compleixin els mandats de la ONU? Si la resta de països no està per la labor, pot el govern espanyol actual infringir càstics econòmics o de quasevol altre mena a l'estat del Marroc? En definitiva, al marge de passions en la defensa de la dignitat d'aquest poble (molt legitimes per altre banda) algú aporta solucions reals que es puguin dur a la pràctica? Jo només sento declaracions de bones intencions però no sé veure que ningú ni cap força politica presenti alternatives sòlides. Per suposat s'ha de reconèixer que l'acció d'aquesta dona ha posat el tema a l'agenda de totes les potències mundials, però fins quan? Quant de temps més tindrà aquesta noticia ressó a la premsa internacional, fins que apareixi un'altre noticia d'última hora? Que s'haurà ressolt en realitat sobre la situació del poble saharaui? No sé Pere, et repeteixo que a mi també m'indigna tot el tema, com m'indigna la situació de Palestina i de tants altres indrets en aquesta estimat i maltractat planeta, però en front de situacions com la que es va produir amb l'Aminetu Haidar, tingui el preu politic que tingui, jo estic d'acord en que lo principal era salvar-li la vida i era sobre aixó que vaig comentar que era un èxit del govern espanyol i en especial d'en Moratinos. Una altre cosa és la situació del poble saharaui que, malauradament, continuarà igual que abans de la vaga de fam de l'Aminetu Haidar.
Gràcies pels teus comentaris.
Una abraçada.
El caso es provocar Julia
Pere, conec molt bé al Luis Llorente i crec que lo de provocar anava dirigit a mi, perque som amics, a més de companys de militància, i li agrada ficar-se amb mi. No té major importància però vull esclarir-ho perque si hi ha algú que no és precisament intolerant amb les opinions dels altres, aquest és el Luis, i si no és així t'asseguro que jo seré la primera sorpresa.
En qualsevol cas, et puc assegurar que a mi sí m'agrada el debat, és més, afirmo que és imprescindible per a la evolució de les persones. A més crec que ares d'ara ja deus de saber que respecto les teves opinions a part de que, malgrat les petites coses que ens puguin separar, estic segura de que son més i més importants les que tenim en comú.
Cap problema si és així i parlava del Barça. Si escric en el teu blog és evident perquè crec que és un espai de debat. Fins demà guapa.
Creo que ha habido un malentendido hablaba del barça joe, que es lo que encabeza el post.Disculpas en todo caso.
Publicar un comentario