BON NADAL

M'agrada aquesta postal de Nadal perque em recorda l'E.T. Ah, quin personatge tan entranyable l'E.T. aquell, tan llejot i desvalgut salvat per aquell nen, l'Elliot, tan bon xicot i tan maco. I quina llàstima quan en passar els anys el noi el van enviar a la Gran Guerra a Leyendas de pasión i va morir acribillat per les bales enemigues. I és que sempre es perd quan es perd la infància. Potser és per aixó que, malgrat el meu ateísme, no puc deixar d'emocionar-me amb les festes nadalenques. I aixó que no sempre surten les trobades amb familia tot lo bé que una podria esperar. No, no em queixo pas, de fet no em puc queixar, seria del tot injust, doncs no em falta de res. Tinc l'amor de la familia, els bons rotllos i el dolents, les rialles i les discussions, les grans abraçades i un munt de petons, el menjar en excès i el beure un xic més del compte, el gastar-se sempre més diners del previst en els regals... Es a dir, tinc uns Nadals estàndar, ben bé com quasi tothom. O sigui que no em puc queixar i no ho faré. Ben al contrari, reivindico el dret a continuar vivint els Nadals amb tota la il.lusió del món, tot i que aquest any m'ha faltat el meu fill que s'ha tingut de quedar a Madrid treballant i aixó sí que ha sigut durillo per mi, encara que m'ha reconfortat el poder parlar amb ell i saber que, malgrat tot, s'ho ha passat la mar de bé amb els seus companys. I es que, que carai, no som els ateus els que estem fora de lloc per celebrar aquestes dates amb alegria, son els xarlatans que van inventar les religions els que es van apoderar de les celebracions ancestrals del solstici d'hivern, com ho van fer amb el solstici d'estiu amb la festivitat de Sant Joan. I d'altre banda hi han aquells als qui els hi molesta sobiranament l'alegria dels altres i es dediquen a criticar durament a tot aquell que vol gaudir de les festes i que vol ser feliç per fer feliç als seus éssers estimats. Es que hi ha molta gana al món diuen. Sí, és cert, hi ha molt gana al món, però jo pregunto, si em passo el dia de Nadal sense menjar res aconseguiré acabar amb la gana al món? Perque si és així, us puc ben assegurar que estic disposada a fer-ho. Es que hi han molts nens que no tenen joguines. Es cert, però tindran si jo deixo de regalar joguines als meus nens? No serà més pràctic donar alguna joguina a les bones gents que si dediquen a recollir per repartir-les entre els nens que no tenen, que el fet de no regalar als meus ni donar als altres? No, estimats pessimistes candidats al Nobel de la Negativitat, viure la vida honradament i intentant ser feliç no vol dir ignorar als demés ni mirar cap un altre banda. A mi m'agradaria saber quantes boques alimenten aquests que acusen als demés per voler ser feliços, quantes criatures tenen joguines gràcies al seu esforç, quines alternatives ofereixen per canviar aquest món i fer desaparèixer la fam i totes les injusticies socials. Perque és ben cert que tot aixó existeix i a fe que fa mal, molt mal, però jo no he vist mai que les lamentacions de les plañideras hagin solucionat la vida de ningú. Sí s'han de denunciar totes les miseries i sofriments de tants i tants éssers humans al món, però mai amargant-li la vida a les bones persones que la única cosa que fan és intentar ser feliços, es a dir, el mateix que farien els altres si tinguessin la oportunitat. S'ha de lluitar per salvar a qui ho necessita, no per condemnar a qui s'ha aconseguit salvar.

I com que ara ja començo a divagar més del compte, acabaré recordant a algunes de les persones que ens han deixat aquest any 2009  que he sentit d'una manera especial:

 Y el padre de mi buen amigo Luis Llorente.

.

.