22/11/11

El trist mapa d'Espanya


De petita m'agradava molt la geografia. Juntament amb història era l'assignatura que més m'agradava. M'encantava mirar els mapes i saber en quin lloc es trobava cada país dels quals sentia parlar al cinema, en la televisió, o llegia en els llibres d'aventures que tant m'agradaven. Clar que els mapes de llavors eren bastants diferents als d'ara. Sobretot a Europa i Àfrica. Llavors hi havia una taca vermella molt gran a Europa en la qual es llegia la URSS. Ara es veuen un sense fi de mapes de colors diferents i, el que més ens va sorprendre quan va caure el teló d'acer, de religions i costums molt diferents també. Nosaltres que crèiem que allí tots eren comunistes i ateus... També estava la Iugoslàvia del mariscal Tito, que ha acabat dividida en no sé quants petits països després de guerres atroces que no entendré mai per anys que visqui. De forma més civilitzada però també sorprenent se'ns va dividir Txecoslovàquia, i jo em vaig preguntar i on col·loco jo ara a Praga? Doncs en la República Txeca, ignorant. Ja, però i què passa amb l'altra part, amb Eslovàquia, com serà la seva capital? Bratislava. T'adones? No hi ha cap problema. És com si Catalunya un dia fos independent. La seva capital, en lloc de Madrid seria Barcelona... No acabo d'entendre perquè unes coses semblen terribles en un lloc i tan naturals en un altre. Però anem a deixar-ho que m'estic embolicant. Deia que m'agradava molt mirar mapes. Tant que mai hagués cregut que un mapa pogués causar-me tanta tristesa com aquest que he trobat per la web. Tant és així que entren ganes de demanar la independència però no de Catalunya sinó de Barcelona, única província de Catalunya que ha mantingut els seus principis i ha votat per ideologia, malgrat la que està caient.
..
.

2 comentarios:

MaryLou dijo...

Triste, triste... lo pagaremos caro, literalmente...
Besicos acongojaos!!

Julia dijo...

¡Ánimo mujer! No le tuvimos miedo a Franco ¿se lo vamos a tener a esos insípidos? ¡ni hablar! Como dice mi madre que está viejecita pero conserva la entereza de una roja de toda la vida "si hay que volver a salir a la calle, se sale"

Un montón de besos y un abrazo muy fuerte