4/11/09

Amistades peligrosas

Ahir vaig tenir l'honor de moderar un debat a la meva Agrupació, amb militants que van demostrar una autèntica passió per defensar les idees socialistes, alhora que va quedar ben palesa la necessitat de fomentar el debat més intens al sí del partit perque tots els militants, a més de treballar de valent com ja ho fan, es puguin sentir segurs a l'hora d'enfrontar-se a tots aquells que tenen interès en difamar el socialisme, ja sigui dins o fora del partit.

Antigament ser militant socialista significava sacrifici sense més recompensa que el saber-se útil i defensor de la justicia social. Però un bon dia, gràcies al sacrifici d'aquells que van mantenir encesa la flama del socialisme durante els negres i dificils anys de la dictadura franquista, el partit socialista va arribar a governar. Aleshores era éticament inacceptable però humanament comprensible, que alguns "trepas" s'interessessin en formar part del partit cercant interessos personals. Aixó és, obviament, inevitable. Ara bé, si aquests pseudo "trepas", malgrat cercar el seu èxit personal, demostren desprès una honestetat en el desenvolupament de la seva feina i una capacitat professional que repercuteix en el bé comú dels ciutadans, res a dir. Hem de reconèixer que tenir en un alt càrrec a un militant que sigui molt honest i combatiu però que no tingui capacitat professional per dur a terme la seva tasca, tampóc ens resulta massa útil, doncs per poder servir als ciutadans, les feines s'han de fer i s'han de fer ben fetes. El que ha de funcionar és el sistema perque resulti impossible, o gaire bé, que ningú pugui aconseguir beneficis il.lícits aprofitant-se del seu càrrec. No sé com ni el què, però és obvi que s'ha de fer quelcom.

Tampóc no ens deixarem enganyar pels cants de sirena de la dreta ni dels oportunistes caça escàndols de la premsa. No és cert que la corrupció s'estigui convertint en una pràctica comuna. A Catalunya sense anar més lluny hi han al voltant de 940 municipis i, que jo sàpiga no hi han tants casos de corrupció. D'altre banda, que se sàpiguen els casos que hi ha, és senyal de bona salut democràtica, doncs us puc ben assegurar que la corrupció no s'ha inventat fa quatre dies. La diferència entre ara i abans és que ara se sap i abans no, i qui ho sabia, o estava "en el ajo" o callava per por a perdre el cap. No obstant, aixó no ens ha de servir de justificació per no fer res per evitar que segueixen passant coses d'aquestes per minoritàries que siguin.

I és que aquestes coses fan molt mal perque son molt injustes. Com varem comentar ahir al debat amb els companys, el socialisme no ha pogut fracassar perque el socialisme no existeix enlloc. El que existeixen son països en els que, com en el nostre, governen els socialistes, però el sistema segueix sent capitalista i els medis de producció segueixen sent en mans d'uns quants que segueixen explotant als treballadors pagant salaris de miseria en molts sectors, mentre ells es reparteixen els guanys sense el més mínim esperit de solidaritat i, per suposat, sense la més mínima intenció de socialitzar la riquesa. Que governin els socialistes, encara que segueixi sent un sistema injust i capitalista, significa que es poden millorar les condicions dels més desfavorits, que aquells que tenen menys puguin gaudir de les mateixes oportunitats d'educació i assistència medica que aquells que tenen més. I és per aixó que els treballadors més desfavorits han de poder confiar en els socialistes que son els que tenen possibilitat de governar i vetllar pel seu benestar, per protegir-los de la superexplotació que han patit sempre amb la dreta al govern, per crear lleis i sistemes que els puguin amparar quan van maldades i es queden sense feina, etc., etc... I és per aixó que quan és un politic socialista el que es acusat de corrupció, fa molt mal. I fa molt malt perque és especialment pervers que aquells de qui s'espera que es preocupin pel benestar dels ciutadans i en especial dels més desfavorits, s'aprofitin sense escrúpols del seu càrrec per apropiar-se dels diners públics que tant necessaris son per millorar la vida de tots els ciutadans, sobre tot la dels més necessitats. I el pitjor de tot és que quasi bé tots els politics socialistes actuen com ho han de fer, amb honestetat, però un que sigui acusat de corrupció provoca que molta gent es desencanti i ens deixi de votar, per la qual cosa pot passar que guany la dreta i tornem enrere, amb el perjudici que aixó significa pels més desfavorits.

Però hem de continuar. I ho hem de fer amb el cap ben alt i defensant als molts i molts politics que son honrats, perque defensant als politics honrats defensem la democracia, única oportunitat que tenim els treballadors de que algú es preocupi dels nostres interessos, doncs la dreta ja sabem el que volen, abaratiment d'acomiadaments, retall de les prestacions socials i afavorir la educació privada perque només els seus puguin assolir un nivell cultural alt, que qui vulgui més seguretat la pagui i qui vulgui bons metges es pagui una assegurança privada. Però es clar, perque la gent confiï en la honestetat dels nostres politics, hem de vigilar molt el comportament de tots els companys que es dediquin a la politica, com ja deia en Pablo Iglesias. Si un politic és honrat, no s'ha de sentir incòmode perque s'el vigili, si no ha fet res que pugui fer dubtar de la seva honestetat ni amistats perilloses que amagar, no ha de tenir cap inconvenient en que els mecanismes de control es revisin per crear sistemes que facin del tot impossible la corrupció. D'altre banda, hem de ser tots més valents a la hora de parlar de qualsevol indici que ens pugui semblar suspitós. Ara surten alguns dient que el tal Luigi entrava i sortia sovint de l'Ajuntament de Santa Coloma i els resultava especialment estrany, i jo em pregunto, perqué no ho van dir abans? Perqué tothom sospitava del que estava passant quan ja ha passat?

En fi... modernització del socialisme sí; pèrdua dels seus valors no. Llibertat d'escollir les amistats que es vulgui sí; obrir les portes dels ajuntaments a les amistats perilloses no. Persecució dels càrrecs i els militants no; callar quan suspitem de quelcom dubtós tampoc.


9 comentarios:

paco dijo...

hola julia, nada que objetar a tu escrito es muy claro y conciso, además hay que tener en cuenta una cuestión muy importante olvidada por muchos, cuando gobierna el partido és cuando más corrupción sale a la luz pública,y hay una razón...es el único partido que pone a la disposición de la ciudadania la jueces anti-corrupción, el otro partido jamás puso éste tipo de jueces.... es claro nó le interesa...saludos fraternales paco

Julia dijo...

Tienes razón Paco, pero ya ves, las gentes tienen mala memoria, o quizás es que hay más tendencia a mirar hacia otro lado que a afrontar los problemas. Cuando gobernamos nosotros sacamos a la luz los trapos sucios aun corriendo el riesgo de que mucha gente crea en la demagogia de la derecha que aprovecha para decir que todos los socialistas somos iguales, cuando gobiernan ellos se tapan unos a otros y roban a mansalva y la mayoría de la gente se encoge de hombros y mira hacia otro lado. Es lo que tiene, que a los votantes de la derecha les da igual que sus políticos sean o no corruptos y a los votantes de la izquierda les falta decisión para separar la paja del grano y exigir lo que hay que exigir a sus políticos, en lugar de "desencantarse", o como se dice ahora, sucumbir a la "desafección".

Un abrazo

Montarto dijo...

Los dualismos son un artificio. Mejor representar la política por un círculo, que expresa mejor la dinámica del Poder. Siempre ha habido corrupción, y siempre la habrá, no te desesperes. Y no te confundas...si quieres establecer una dicotomía en política es mas acertado hablar corruptos y potencialmente corruptos, sin siglas de partidos ni otros romanticismos.

Luis Llorente dijo...

Hay valores o no los hay ese es el tema y no es un tema baladí

Julia dijo...

Gracias por el consejo Montarto, pero ¿sabes?, prefiero decepcionarme cuantas veces hagan falta antes de considerarme de vuelta de todo. Es posible que sea una ingenua y me deje llevar por el romanticismo pero... ¿qué carajo es la vida sin romanticismo, solo sobrevivir?

Cuanta razón tienes querido amigo Luis. Tener o no tener, esa es la cuestión. Y no hablo de riquezas mundanas que esas no sirven para nada, hablo de defender la gran fortuna de poder mirarse al espejo cada día y decirse, "mira chica, no tienes donde caerte muerta pero joder que honesta eres." Y no sé si seré capaz de mantenerme así hasta que muera, pero desde luego lo intento.

RMC dijo...

Los valores son principios basicos que siempre hay que respetar, y con
ellos la renovacion y el progreso.
buen texto.
un placer leerte

Feliz fin de semana
un beso
RMC

Julia dijo...

Gracias RMC, se bienvenido y vuelve siempre que quieras. Por cierto, preciosa foto y precioso poema en tu blog.

Un beso

Anónimo dijo...

Who knows where to download XRumer 5.0 Palladium?
Help, please. All recommend this program to effectively advertise on the Internet, this is the best program!

Luis Llorente dijo...

Reaparece que se añoran tus escritos