Ojalá fuese una inocentada

Rouco Varela dibuixa a Madrid un panorama desolador per a la família a Europa

Aquesta és la inocentada del cardenal Rouco Torquemada, no? Per cert, jo diria que s'està furgant el nas, oi?
 
Vaig a dir-li el que penso.
 
Mire usted don Rouco Varela aspirante a un papado inalcanzable, debería usted explicar a sus seguidores qué motivos tiene para odiar de ese modo a tanta gente. Odia usted a los gais, odia usted a las mujeres, odia usted a las personas de vida alegre, odia usted a todo aquél que quiera vivir su vida en libertad. ¿Qué gana usted sembrando ese odio en el alma chiquitita de sus seguidores? ¿Acaso teme que siendo libres y felices las personas se percaten de sus embustes, de sus falacias y de sus malas intenciones? Pues sí, puede estar usted seguro de que todas las personas que defendemos la dignidad humana, que defendemos la solidaridad entre las gentes, el derecho a la libertad personal y como consecuencia a vivir la vida como una quiera, sabemos que no es usted de fiar y sabemos además que es usted un impostor. Sí señor, un impostor. Porque aun siendo atea, me consta que los buenos cristianos abogan por la misericordia, por la tolerancia, por la solidaridad, por los buenos sentimientos en definitiva. ¿Acaso dijo Jesús en alguna ocasión que colgáramos a los gais, que consideráramos infectos a todo aquél que no piense como piensa usted, o que sembráramos el odio y el desprecio entre las personas? NO, nunca lo hizo, si es que hizo algo en realidad. Muy al contrario, sus palabras fueron muy claras: AMAOS LOS UNOS A LOS OTROS. Luego, ¿quién coño se cree que es usted para reinventar la fe cristiana y sembrar el odio, el desprecio y la falta de respeto entre sus feligreses y el resto de la humanidad? ¿qué diferencia hay entre su fundamentalismo y los fundamentalismos de otras religiones que azotan a la humanidad?
 
En fin Don Rouco, debiera usted dejarse llevar más por sentimientos de amor y menos por esa rabia que tanto fomenta por ahí. ¿No será que tantos años de celibato le han agriado el carácter, o es usted de los que dicen para sus adentros "haced lo que yo digo, no hagáis lo que yo hago"? Lo que tiene usted que hacer es empezar por ser honrado y decirles a cuantos asistieron a su concentración que el motivo por el que los congrega a todos juntos es para hacer una demostración de fuerza que le sirva para asustar a los gobiernos y seguir chantajeándolos para que le sigan soltando la pasta ¿a que sí? Lástima que a las buenas personas les cueste tanto dar el paso de apostatar de ese su club que les tiene atados por el miedo al qué dirán y por el temor a que realmente existan ese cielo y ese infierno que manejan ustedes a su antojo según les convenga.

Ah, y por cierto, no haga usted borillas en público que eso está muy feo, hombre.
.
.

BON NADAL

M'agrada aquesta postal de Nadal perque em recorda l'E.T. Ah, quin personatge tan entranyable l'E.T. aquell, tan llejot i desvalgut salvat per aquell nen, l'Elliot, tan bon xicot i tan maco. I quina llàstima quan en passar els anys el noi el van enviar a la Gran Guerra a Leyendas de pasión i va morir acribillat per les bales enemigues. I és que sempre es perd quan es perd la infància. Potser és per aixó que, malgrat el meu ateísme, no puc deixar d'emocionar-me amb les festes nadalenques. I aixó que no sempre surten les trobades amb familia tot lo bé que una podria esperar. No, no em queixo pas, de fet no em puc queixar, seria del tot injust, doncs no em falta de res. Tinc l'amor de la familia, els bons rotllos i el dolents, les rialles i les discussions, les grans abraçades i un munt de petons, el menjar en excès i el beure un xic més del compte, el gastar-se sempre més diners del previst en els regals... Es a dir, tinc uns Nadals estàndar, ben bé com quasi tothom. O sigui que no em puc queixar i no ho faré. Ben al contrari, reivindico el dret a continuar vivint els Nadals amb tota la il.lusió del món, tot i que aquest any m'ha faltat el meu fill que s'ha tingut de quedar a Madrid treballant i aixó sí que ha sigut durillo per mi, encara que m'ha reconfortat el poder parlar amb ell i saber que, malgrat tot, s'ho ha passat la mar de bé amb els seus companys. I es que, que carai, no som els ateus els que estem fora de lloc per celebrar aquestes dates amb alegria, son els xarlatans que van inventar les religions els que es van apoderar de les celebracions ancestrals del solstici d'hivern, com ho van fer amb el solstici d'estiu amb la festivitat de Sant Joan. I d'altre banda hi han aquells als qui els hi molesta sobiranament l'alegria dels altres i es dediquen a criticar durament a tot aquell que vol gaudir de les festes i que vol ser feliç per fer feliç als seus éssers estimats. Es que hi ha molta gana al món diuen. Sí, és cert, hi ha molt gana al món, però jo pregunto, si em passo el dia de Nadal sense menjar res aconseguiré acabar amb la gana al món? Perque si és així, us puc ben assegurar que estic disposada a fer-ho. Es que hi han molts nens que no tenen joguines. Es cert, però tindran si jo deixo de regalar joguines als meus nens? No serà més pràctic donar alguna joguina a les bones gents que si dediquen a recollir per repartir-les entre els nens que no tenen, que el fet de no regalar als meus ni donar als altres? No, estimats pessimistes candidats al Nobel de la Negativitat, viure la vida honradament i intentant ser feliç no vol dir ignorar als demés ni mirar cap un altre banda. A mi m'agradaria saber quantes boques alimenten aquests que acusen als demés per voler ser feliços, quantes criatures tenen joguines gràcies al seu esforç, quines alternatives ofereixen per canviar aquest món i fer desaparèixer la fam i totes les injusticies socials. Perque és ben cert que tot aixó existeix i a fe que fa mal, molt mal, però jo no he vist mai que les lamentacions de les plañideras hagin solucionat la vida de ningú. Sí s'han de denunciar totes les miseries i sofriments de tants i tants éssers humans al món, però mai amargant-li la vida a les bones persones que la única cosa que fan és intentar ser feliços, es a dir, el mateix que farien els altres si tinguessin la oportunitat. S'ha de lluitar per salvar a qui ho necessita, no per condemnar a qui s'ha aconseguit salvar.

I com que ara ja començo a divagar més del compte, acabaré recordant a algunes de les persones que ens han deixat aquest any 2009  que he sentit d'una manera especial:

 Y el padre de mi buen amigo Luis Llorente.

.

.

VISCA EL BARÇA!!!

Ja sé que hi han molts problemes al món, tot i que un l'hem solucionat satisfactoriament, doncs diguin el que diguin els fonamentalistes de qualsevol color, Aminetu Haidar està a casa seva, viva i en companyia dels seus. Segurament molts diran, tan a la extrema dreta com a la extrema esquerra, que el govern espanyol segueix sent el culpable de tot i aquesta vegada estarem d'acord, doncs ha estat el govern espanyol i no un altre el culpable de que s'hagi aconseguit salvar-li la vida i que pugués tornar a casa amb la seva familia. Enhorabona Angel Moratinos, doncs sense aspavientos, sense escàndals, sense soroll i sense tenir en compte cap actitut o comentàri, pensant única i exclusivament en salvar la vida d'una dona que, malgrat s'estigui d'acord amb els seus mètodes o no, era una víctima innocent d'una terrible i històrica injusticia, ha pres les decisions que calien amb total discrecció, serenitat i capacitat diplomàtica perque aquest tema tingués un final feliç. Ara ens queda per solucionar el segrest dels cooperants i espero que, malgrat la mala llet que destil.la la extrema dreta, es pugui trobar també un final feliç i que tots puguin tornar a casa seva sans i estalvis.

I com deia, ja sé que hi han molts i molt seriosos problemes al món, però una és mortal i com a tal també té dret a gaudir de les alegries que ens depara la vida. I aquest Barça és evident que depara moltes i molt grans alegries a milions de persones arreu del món. Així doncs, com que avui és diumenge, ha fet un dia esplèndid i l'alegria que ens va regalar el Barça ahir va ser tremenda, vull dedicar aquest post a tots els seguidors o simplement admiradors del Barça i molt especialment al meu fill Gerard que tot i trobar-se a Madrid per raons de feina, ha vibrat intensament amb aquest Barça de les sis copes. Com va dir en Joan Laporta ahir, la gran virtut del que ha fet el Barça en aquesta primera temporada d'en Pep Guardiola, és que mai cap altre club ho havia fet en tota la història del futbol i que es podrà arribar a igualar però mai es podrà superar.

VISCA EL BARÇA!!!

.