11è CONGRÉS DEL PSC

"Lliçons de català acceptem les que calguin. Però lliçons de catalanitat no n'acceptem ni una"

Aquesta frase del president Montilla ha estat una de les més aplaudides durant el 11è Congrés del meu partit, el PSC. I es que les paraules d'en Felip Puig van ser molt desacertades per a tothom però sobre tot per la seva pròpia opció politica, perque si alguna cosa tenim clar a la esquerra és la defensa de qui és injustament atacat i defensar-nos quan s'ens ofén, tot i que, com diu la dita, ofén qui pot i no qui vol. Obviament hi van haver molts altres moments molt aplaudits, com ara l'informe de tota la gestió feta i les declaracions de compromís de seguir en la línia de treballar no tan sols per governar aquesta societat, sinó per canviar-la i fer-la més justa per a tothom, per seguir en la línia de millorar la qualitat de vida de qui més ho necessita.


Des de la nostra Agrupació d'Horta-Guinardó ens hem de felicitar perque el nostre benvolgut company Jaume Collboni passi a formar part de la Executiva. Estem segurs de que farà una molt bona tasca i li dessitjem tota la sort del món, al temps que li oferim tot el nostre ajut sempre que li calgui. És un bon militant, és una bona persona, intel.ligent, i ara, a més, ens podrà demostrar que és un politic preparat per assumir importants responsabilitats. Jaume, endavant. Estem amb tu.


Jo també m'haig de felicitar perque, malgrat el mur d'homes forts que el protegien, he aconseguit, juntament amb la meva jove i estimada companya Cristina, arribar fins al Zapatero i estampar-li a la cara un parell de petons. Ha estat genial. Quan el veus tant a prop, amb aquell somriure sincer i aquella mirada tan tendre, no saps si aconseguirà complir amb totes les seves promeses d'amor, però saps que ho intentarà. Per la meva part, malgrat que triunfin o fracassin les seves politiques, el reconeixeré sempre com l'home que va tenir la valentia de defensar la dignitat de les dones i dels homosexuals, no només de paraula sinó amb lleis i considerant-los com a temes d'interès d'estat. Tant important ha estat aquest pas endavant promogut i defensat pel presidente Zapatero, que fins i tot els partits més conservadors comencen a plantejar-se la paritat entre homes i dones per no quedar-se "antiquats". Quant als drets dels homosexuals, que tant malament els hi semblen ara, d'aqui a quatre dies ho acabaran incorporant als seus programes per semblar més avançats.


Quant als compromisos d'en Zapatero amb Catalunya, ningú millor que el nostre president Montilla per recordar-li, com ha deixat ben clar avui, que tot i agraint-li molt sincerament la seva presència i els esforços que fa a Espanya per defensar-nos davant de la catalanofobia que altre formacions politiques utilitzen en contra seva, li ha dit que no ens han agradat les primeres notes de la música que hem sentit sobre la proposta del govern central sobre financiació autonòmica, que no obstant esperarem a sentir les notes següents i veure la lletra, però que es tracta d'un tema que no es pot ajornar més malgrat els costos que aixó pugui generar al PSOE a la resta d'Espanya, degut als perjudicis que hi han respecte als catalans.


El president Montilla li ha deixat ben clar al presidente Zapatero que Catalunya l'estima, com li va demostrar a les passades eleccions, però que, tot i que estem disposats a la negociació, no hem de perdre de vista que no es pot arribar a un acord a qualsevol preu, doncs aixó seria dolent per Catalunya i dolent per Espanya. I li ha deixat clar, entre somriures i gestos de simpatia però clar, que si és necessari li tornarà a crear problemes. En Zapatero ha rigut però de ben segur que haurà pres nota.


A mi de les moltes coses encertades que ha dit el president Montilla, doncs tot i que no té el "garbo" que tenen altres politics ni l'accent català més perfecte del món, sempre té les paraules justes, m'ha entusiasmat quan ha dit: La meva forma de veure la politica no és com l'art de lo possible, sinó el fer possible el que és necessari i just. Si Catalunya negocia no és per ajornar els problemes sinó per solucionar-los.


No serà fàcil no. No serà fàcil perque tant d'aqui com d'allà hi han molts interessats en fer fracassar tot alló que ens pugui unir als socialistes de Catalunya i de la resta d'Espanya. Però res que realment pagui la pena és fàcil d'aconseguir, o sigui que, malgrat totes les dificultats, els socialistes ho seguirem intentant i seguirem ajudant al nostre molt honorable president de la Generalitat a fer que la politica no sigui l'art de lo possible sinó fer possible el que és just i necessari.