No ens deixem provocar, nosaltres cap a la independència.

Hi ha un tema que em preocupa. Els fatxes de Catalunya fins ara estaven molt calladets perquè suposo que estaven acollonits en pensar que eren una minoria. Ara continuen sent una minoria però com que "la hada madrina", o sigui la Camacho, els a tret a passejar, s'estan embravint i comencen a comportar-se com el que són. Comencen a aparèixer personatges que fins ara estaven sota la catifa i insulten als catalans amb temes com "Si no te gusta España, lárgate", que francament, dir això des de Catalunya resulta grotesc, és com si entrés el veí a casa teva i et digués fot al camp que em quedo jo amb les dues cases, amb la meva i amb la teva. Però el que més em preocupa de tot això no és el que puguin dir aquests ignorants (i dic ignorants no ja per la seva ideologia, que també, sinó perquè parlen tant d’imposar el castellà i fan tres faltes d’ortografia cada dues paraules), el que més em preocupa, deia, és que amb la seva actitud insofrible puguin provocar excessivament als independentistes més joves i es pugui arribar a produir un clima d’enfrontament que ara per ara no ens interessa gens. Nosaltres hem de demostrar al món que som un moviment pacífic basat en el dret democràtic del poble a decidir el seu futur i en el respecte envers els altres, fins i tot envers els que pensen de forma contrària. Això sí, defensant amb fermesa i sense cap mena de dubte el dret inalienable del poble català a ser i exigint un respecte sense intimidacions ni amenaces.

No, no serà fàcil, doncs els mal anomenats unionistes, la majoria són senzillament impositius i imperialistes, la unió està basada en un acord mutu i no en una imposició, se sentiran cada dia més forts i legitimats, tenint com tenen el suport oficial de tot l’aparell de poder estatal i alguns dins de casa, i l’ambigüitat d’alguns partits que encara porten la “catalanitat” en el seu programa polític però que es debat entre el no perdre els vots que s’en van cap a C’s i el no perdre poder al “aparato central del partido”, poder que no han tingut mai per altra banda. En definitiva, no ens hem de cansar d’insistir, especialment entre els i les nostres joves, que no facin cas de les provocacions, que hem d’aprendre a ignorar-los i continuar treballant sense dubtes i sense pauses pels nostres objectius.

“Totes les causes tenen els seus defensors, Catalunya només ens té a nosaltres”

Molt honorable president de la Generalitat Lluís Companys, assassinat fa avui 73 anys per l’únic delicte d’haver estat el president lliurament elegit pel poble català.

El moviment 12O

Tothom té dret a tenir la seva opinió, tothom. Ben cert és que alguns són prou intel.ligents com per a defensar la seva opinió sense faltar als altres, però altres no ho som prou i en algun moment se’ns escalfa la boca i diem coses que poden ser desmesurades. A mí inclús m’ha passat dir quelcom i a continuació penedir-me d’haver parlat massa (bé, parlar massa és un defecte que tinc, deu de ser perquè de petita i de jove no parlava gens i ara recupero el temps perdut). Amb això no vull dir que ens hàgim de reprimir els sentiments i no dir el que pensem. El que vull dir és que, abans d'emetre una opinió, convindria que consideréssim els com i els per què i fessim servir un xic d’empatia per intentar entendre les raons de l’altre. I és clar que poden haver situacions desesperades en les que pugui quedar plenament justificada la sortida de to o l’insult directament, com és en ser víctimes d’injusticies injustificables. Però malgrat tot això, res ens ha d’impedir ser capaços de distingir la diferència entre uns i altres de tots els que tenim enfrontats. Estic segura que algunes de les persones que es manifestaran demà seran bones persones a les que els han fet creure que els independentistes som gent egoista i radical. I moltes altres es quedaran a casa per por, pensant que si van a la manifestació quedaran assenyalats i els independentistes els hi farem passar malament.

I tot això em posa trist. Em posa trist perquè les males persones que ho intoxiquen tot, fan pensar als més porucs que no hi han diferències entre uns i altres i sí, sí que hi han diferències. I són diferències molt notables. Defenso la independència de Catalunya perquè crec que hi ha raons sobrades per fer-ho. Perquè crec que és el dret inalienable del poble de Catalunya, com ho seria de qualsevol altre país sotmés que ho reivindiqués. Cert és que nosaltres també tenim alguns energumens que són d’acció ràpida i pensament lent, que tenen poca capacitat d’empatia i molta soltesa per a l'insult, però afortunadament són els menys. Les majories nostres són les que van sortir als carrers i a les carreteres el dia 11 de setembre i que van demostrar un comportament esplèndid a favor de la independència i en contra de ningú. Majories que vàrem fer una campanya sense insultar a ningú, remarcant amb molta èmfasi que no anavem en contra de ningú i sense utilitzar en cap moment la imatge de cap famós que no ens l’hagués ofert prèviament. En canvi la manifestació de demà està convocada amb mentides, utilitzant de manera fraudulenta la imatge d’alguns personatges populars com els Estopa o l’Andrés Iniesta, fent crides a l’odi i a la violència. He entrat a algunes pàgines de facebook d’alguns feixistes de Madrid i fan crides com “Vamos a destrozar Barcelona”, “Vamos a quemar Cataluña”, etc..., Són com les tribus salvatges de la prehistòria que no entenien cap altre manera de relacionar-se amb altres tribus que no fos la violència extrema i el saqueig. He vist una senyora, que publica en el seu perfil imatges com aquesta, amb comentaris d'amiguetes que riuen i donen suggerències de a qui més "se podría colgar de los harboles" (que té la seva gràcia que imposin el castellà i no ho sàpiguen escriure):



Que no és d’extranyar perquè la imatge de capcelera del seu perfil és aquesta:

I gent del PP de Santa Coloma de Farnès que diuen: “Populars Santa Coloma Farners mUERTE A mas” I molta gent que diuen coses i posen imatges que si en lloc de ser franquistes fossin separatistes com diuen ells, estarien de ben segur a la presó per apologia del terrorisme, com ho està encara l’Otegui.

I aquesta és la gent que ens vol imposar la seva españolidad.  I aquesta és la gent amb la que es manifesteran tots aquells que vulguin sortir demà al carrer a defensar la españolidad de Catalunya. I això és el que li va dir en David Fernández de les CUP a la Camacho i al Cañas i per això es van posar a cridar com uns possessos.

I el que posa més trist de tot és sentir al Navarro i al Lucena del PSC dient que justifica al PP i C’s, com si no sabessim la ciutadania qui és cadascú. Pels que vagin una mica despistats, aqui un document gràfic del Cañas en estat pur que deixa les coses clares sobre qui és i què pretenen els de C’s. Del PP només cal dir que acaben de tombar la possibilitat de que a Espanya es condemni el nazisme...  això ja ho diu tot.

I per acabar, jo aconsellaria a la bona gent que vol reivindicar la españolidad de Catalunya  (que a tot arreu hi ha de tot) però que ho volen fer des de la bona fe i les bones intencions encara que equivocats, que es quedin a casa demà i sortin un altre dia quan tots aquests salvatges als que alimenten el PP i C’s hagin marxat, perquè si no, corren el perill de sortir retratats a la premsa internacional al costat d’alguna imatge de Hitler i després els hi sabrà molt greu. No dic tonteries, aquesta és una de les moltes imatges que m’he trobat pels facebooks d’alguns convocants a la mani de demà a Barcelona.
 

Para entender a Catalunya

Me dirijo a todas las personas buenas que no acaban de entender qué pasa en Catalunya porque les confunden los malintencionados que no hacen más que envenenar el ambiente para ponernos a unos en contra de los otros. Y lo hago en castellano para que todos me entendáis y porque es una lengua preciosa que nunca dejaré de hablar, entre otras cosas porque es mi lengua materna.

“Allá por el 1516 se unen las Coronas de Castilla y Aragón por problemas sucesorios en la segunda. Entendería que llegados a este punto, muchos piensen que aquí nace España, pero se equivoca. Se da una unión entre dos Coronas, pero se siguen manteniendo cortes, instituciones políticas, administración pública, lenguas y moneda. Tanto es el sentimiento de NACIÓN de CATALUNYA que en 1640 estalla la Guerra dels Segadors y Pau Clarís proclama la República Independiente de Catalunya en 1641 (no es algo nuevo de ahora señores). ESPAÑA tal y como se conoce (políticamente) nace con Felipe V y sus DECRETOS DE NUEVA PLANTA allá por el 1716 que ya antes había llenado de sangre Barcelona un 11 de Septiembre de 1714.

 Así pues, resumiendo, CATALUNYA SÍ HA SIDO INDEPENDIENTE. Lo fue 145 años por completo y después aliada con el Reino de Aragón otros 350 años aproximadamente. Conquistó territorios, lucho contra Castilla en varias ocasiones, escribió sus leyes, ganó y perdió guerras, creó su música, sus tradiciones y su carácter luchador.

 Ya está bien de REINVENTAR HISTORIA, ésta es la que hay y hay que conocerla. Hay que entender el clamor de un pueblo, su sentimiento de nación y su ansia de libertad. Puede o no compartirse el concepto de independencia, pero JAMAS debe menospreciarse una cultura, pisotearla y manipularla para conseguir votantes o para dividir.”

Estos tres párrafos con los que inicio mi petición de entendimiento, son parte de un escrito objetivo e inteligente que Julia Otero publicó hace unos días en la prensa. Los he escogido porque explican en cuatro palabras la legitimidad de quienes reivindican la independencia de Catalunya. Si todas las personas, incluyendo a las que están a favor de la independencia por seguidismo o visceralidad, y a las que están en contra por seguidismo, visceralidad y total ignorancia de la realidad, se preocuparan en buscar las razones más allá de los discursos de los políticos o de los gritos de las estrellas de la televisión basura, seguro que podríamos llegar a un entendimiento. El entendimiento del respeto mútuo que es lo que realmente necesitan los pueblos para prosperar, un entendimiento desde posiciones de completa libertad y autodeterminación, como cualquier relación normal y civilizada entre personas adultas.

Sin embargo, hay quienes habiéndose dedicado a la política durante años y no queriendo o no pudiendo perder sus privilegios por no tener otro sistema de sustento, se dedican a menospreciar la historia de este país, dando razones a quienes no la tienen. Porque si bien es cierto que la alta burguesía catalana no va a emancipar a la clase trabajadora, eso es algo que solo puede hacer la propia clase trabajadora, aún menos lo van a hacer los oligarcas de una España rancia que nunca dejó de ser la misma, que masacró a sangre y fuego a una República legítima elegida democráticamente en las urnas. Cierto es que hubo un lapsus en el que algunos políticos hicieron intentos de dignificar la vida de todos los pueblos de España, la triste realidad es que en el fondo nunca dejaron de mandar esos oligarcas, como también es una triste realidad que a Catalunya se la obligara a aceptar un reinado arcaico que sentaba en el trono, por orden de Franco, a un Borbón descendiente de los verdugos que le arrebataron  su derecho a existir.

Pero en fin, vamos a dejar de lado la historia, que no olvidarla ni menospreciarla porque hacerlo es propio de ignorantes, y vamos a ponernos en la actualidad. Catalunya ha intentado por todos los medios llegar a un acuerdo con el gobierno centralista con tal de mantener la paz y lograr una cohesión social con todos los habitantes de nuestro país. Para ello aceptaron  una autonomía que distaba mucho de sus derechos legítimos pero que no dejaba de ser un punto de partida para seguir mejorando. Por eso, aunque en el fondo de su corazón muchos catalanes y catalanas seguían soñando con un país en libertad, trataron de convencerse a sí mismos, gracias en parte a los discuros de algunos políticos que han venido haciendo promesas de un federalismo que nunca prensaron cumplir, que quizás el mejor camino a seguir era el de conformarse y seguir formando parte de otro país a cambio de la paz social y el progreso económico. El problema es que la oligarquía española confundió la predisposición al entendimiento con la resignación y ahí la cagó. Catalunya ha intentado negociar con más o menos éxito sus relaciones con el gobierno centralista, pero el gobierno centralista ha considerado más oportuno obligar a Catalunya a apretarse el cinturón y bajarse los pantalones. Cuando se tira demasiado de una cuerda, acaba por romperse. La oligarquía española, con sus títeres en el gobierno central, ha roto la cuerda con la que ha mantenido engañada a Catalunya desde la transición. Por eso muchos catalanes y catalanas gritan basta. Por eso y porque las nuevas generaciones ya no se sienten obligadas a mantener los pactos que hicieron sus mayores por el miedo a no salir nunca de la dictadura asesina que intentó hacer desaparecer todo vestigio de catalanidad en Catalunya. Solo eso ya debiera dar qué pensar al gobierno central y a todos los políticos que se consideran de izquierdas y están en contra de la independencia de Catalunya. ¿Puede ponerse en duda un sentimiento que ha sobrevivido a trescientos años de represión y que aflora ahora más que nunca en las generaciones que, supuestamente, han nacido y crecido en libertad?

Yo lo dejo aquí y quienes tengan buenas intenciones que piensen un poco y hagan el sano ejercicio de ponerse por un momento en nuestro lugar. Es mentira que Catalunya no es solidaria. Es mentira que Catalunya desprecia a los otros pueblos de España. Es mentira que Catalunya esté contra nadie. Catalunya se limita a reivindicar su derecho a ser. Un derecho legítimo que debiera ser respetado por quienes dicen creer en la democracia y en la libertad.