19/7/11

Hola!

Hola a tothom. Hi ha algú? No, no he estat "abducida" pels extraterrestres... de moment..., el que passa és que he estat segrestada per la enorme feina i responsabilitat que significa posar en marxa un negoci (vaja negoci he fet jo, amb lo bé que estava sense treballar, jajajaja...). Be, diguem que paga la pena encetar un projecte i lluitar perque es faci possible, això és cert, però també és cert que és dur, doncs requereix molta feina, molta preocupació i una dedicació total i absoluta. Vaja, que no et deixa temps per res que no sigui estar pendent de la "criatura". Però no em queixo doncs la decisió ha estat meva i ho assumeixo amb totes les conseqüències. Confio a més, per això ens em embarcat si no no ho hauriem fet, òbviament, en que amb el temps no només s'anirà consolidant el negoci, sinó que a més ho portaré amb més facilitat i això em permetrà tenir més temps per dedicar-lo a altres temes.

I ara les bones noticies, jajajaja... Malgrat el munt de feina que se m'ha girat, segueixo apreciant l'amistat amb tots i totes vosaltres, les reals i les virtuals, i és per això que he volgut aprofitar aquest dia de festa (hem decidit molt seriosament fer festa un dia a la setmana) per, primer baixar a la platja i gaudir d'un mar mogut però preciós com sempre, i desprès entrar al meu blog i enviar-vos aquest missatge ple de carinyo i de nostàlgia.

Quant a tot el que està passant al món, a Espanya i a Catalunya... ja en parlarem en un altre moment, ara estic molt cansada per posar-me de mala llet, necessito les energies per altres coses. Estan passant moltes coses que no m'agraden gens i, com a tantes persones al nostre voltant, em sento molt, molt indignada, però avui vull dirigir-me a tots i totes vosaltres amb un somriure al llabis, doncs fa massa temps que no em dirigeixo a vosaltres i vull tornar de "bon rotllo". Quant tingui prou temps per posar-me al dia, ja expressaré les meves opinions (que segurament us imagineu la majoria de vosaltres).

Una abraçada molt forta i sincera per a tots i totes vosaltres. Encara que no entri tant sovint com abans, us asseguro que us continuo llegint i em segueix interessant molt tot el que publiqueu. Apa, fins sempre i que, malgrat tot, sigueu molt feliços, al menys tant com us sigui possible. Penseu que, passi el que passi, ser més o menys feliços depén molt més de vosaltres mateixos que de qualsevol altre circumstància (i ho dic per experiència pròpia).

Molts petons per a tothom.


.
.

12/6/11

Quo vadis, indignatus?

He tingut molts sentiments contraposats, antagonics, contradictoris, respecte a aquest moviment anomenat 15-M, Indignats, etc... Vaig començar a mirar obrint la persiana poquet a poquet perque una ja està una mica cremada de patir decepcions varies. De mica en mica em vaig anar animant i vaig tornar a ser la noieta ingènua de temps passats que volia creure i confiar en tot allò que olorés a revolta social, a lluita per la justicia social, que creia que un altre món és possible i que el tenim d'anar a cercar. Aleshores vaig obrir la persiana de bat a bat, vaig aixecar el vidres i vaig deixar passar tot l'aire nou i fresc que ens portava aquest moviment. Mentre els contemplava, sense voler incidir massa per no jugar el paper oportunista que han jugat alguns apropant-se als indignats com si tota la vida haguessin estat uns grans revolucionaris, quan en realitat la única cosa que els preocupa és que perden poder adquisitiu, els vaig anar a visitar algunes vegades i vaig xerrar amb ells, els hi vaig dir que no volia donar consells perque ara és la seva hora i són ells els que han de decidir noves formes de lluita reivindicativa, però que era molt important que concretessin abans de que se'ls omplís el campament d'oportunistes de diverses calanyes, des de politics que són molt d'esquerres quan perden les eleccions i no ho són tant quan les guanyen, fins a okupes que no tenen interès per res que no sigui viure "del cuento", passant per vagabunds, carteristes i altres meravelles que malauradament existirien igual encara que hi hagués feina per a tothom. Alguns em van reconèixer que tenia raó i que es feia molt necessari concretar però m'expressaven el seu temor a no poder aconseguir-ho perque es feia molt dificil concretar res en unes assamblees llargues i desordenades a les que tothom deia moltes coses però ningú prenia una determinació. Altres en canvi em miraven malament perque creien que em ficava a on no em demanaven i fins i tot miraven malament als seus companys com volen dir perquè te la escoltes, que no veus que som nosaltres els que hem de decidir que fer?

Bé, han anat passant els dies i les setmanes i molt em temo que tot això pugui acabar com una altre decepció més per a la col.lecció. He seguit totes les noticies sobre aquest moviment cada dia, les bones i les dolentes, les més afavoridores i les més detractores. He intentat fer-me una idea separant la palla del blat, però no acabo de veure clar qué està passant i a on aniran a petar totes aquestes indignacions. De moment, al menys fins a on jo sé, no hi ha res més que el folclorisme de plantar tomaquets a la Plaça Catalunya, fer soroll de tant en tant i practicar el llenguatge dels sordmuts. Que dius... home, està bé, és maco veure a tanta gent jove, variopinta on les hi hagi, omplint les places públiques. Però... podem esperar alguna cosa més? Avui, repassant la premsa com cada dia per saber com va la cosa, em trobo amb perles que no conviden gaire a l'optimisme.

D'una banda em trobo amb un comentari d'un lector de El Periódico que diu:
Por favor pedir a amigos,conocidos,familiares que no voten ni al psoe ni al pp pasarlo por favor.Si nadie vota a estos dos partidos los que ganen tendran que cambiar las cosas sin posibilidad de no hacer nada.Estarian obligados a cambiar la justicia y la leyes electorales la clave es que psoe y pp no tengan ni un voto.GENERACION NI NI,NI PSOE NI PP PASARLO PORFAVOR,hablar de ello con familiares y amigos y que nadie les vote y TODOS A VOTAR.Que voten a quien sea menos psoe y pp gracias.
I jo pregunto: i ja està? Tot el que hem de fer és no votar ni PSOE ni PP. Però, a qui votem? És igual a qui votem sempre que no sigui ni PSOE ni PP? Em semble una acció molt poc coherent, no? O sigui que, per exemple, si votem tots a PxC, o a Ciutadans, o a la Falange que també és un dels partits petits, ja ho tenim tot solucionat? No sé... em fa l'efecte que qui diu quelcom així no demostra molta capacitat per assumir el compromís de canviar la societat...

D'altre banda, dins d'una noticia sobre el tema em trobo la següent frase:
Acampada enrarecida

Discusiones internas, problemas de convivencia y bloqueos derivados del régimen asambleario eternizan la decisión sobre cómo acabar la acampada de BCN sin que la indignación pierda apoyo.

Si més no, preocupant. Perque enténc que no perdin el recolzament, hi han raons de sobres perque molta gent els vulgui recolzar, tampóc el meu l'ha perdut, també jo segueixo sentint una gran simpatia per aquest esclat de rebelió social i vull continuar confiant en que tindran la capacitat de crear quelcom amb cara i ulls, però si no concreten i es plantegen seriosament alguna forma d'organitzar-se, a on portarà tot aixó?

En un altre article, aquest sobre les accions dels indignats de Madrid, em trobo amb aquestes paraules:
Se produjeron momentos de tensión, cuando los antidisturbios desalojaron a los manifestantes, sin usar en ningún momento las defensas, para que pudieran entrar o salir la larga comitiva de coches oficiales. En una de las esquinas un grupo de manifestantes logró abrir la puerta de un coche con un concejal dentro. Pero el incidente no fue a más. Los indignados se sintieron "satisfechos" por la acción. "Nos han escuchado. Aunque dentro de sus coches, tras los cristales blindados y con aire acondicionado. Pero nos han escuchado", dijo.
¿Nos han escuchado? Com poden ser tant ingenuos? El primer que s'ha de tenir en compte per tenir les idees minimament clares, és utilitzar el llenguatge amb propietat. Segons el Diccionario de Uso del Español de María Moliner, el significat de escuchar es:

Escuchar: atender para oír cierta cosa. Dar oídos, aguzar las orejas estar pendiente de las palabras de alguien

Mentre que el significat de oír és:

Oír: percibir lo que dice alguien

I aquests joves es donen per "satisfechos" perque consideren que els polítics els "han escuchado", quan en realitat jo crec que els han sentit, si, però això no vol dir que els hagin escoltat. També s'ha de dir que no és fàcil escoltar un crit col.lectiu en el que cadascú crida quelcom diferent, però potser encara que el crit fos unànim i coherent tampóc els escoltarien. No os podéis dar por satisfechos porque os oigan, además hace falta que os escuchen. Gritarles a la cara significa que os oyen, no que os escuchan.

Bé, estimats indignats i indignades, jo si us vull escoltar, encara que no us ho vulgueu creure, però siusplau, plantejeu-vos d'una vegada que cony voleu aconseguir de tot aquest moviment i com us plantegeu organitzar-vos per aconseguir-ho. Ah, i no em val que em digueu que ho voleu tot. Això ja ho varem voler els de la meva generació fa quaranta anys i mireu a on hem arribat. Voler-ho tot és just i necessari, però s'ha d'anar pas a pas i per això és necessari saber cap a on enfilar la proa. Concreteu, siusplau, concreteu. Concreteu abans de que tot s'en vagi en orris... siusplau...
.
.

30/5/11

Se abre el debate

Acabo de rebre una carta del Secretari General del meu partit, el PSC. Carta extensa i completa a la que s'ens convida a tota la militància a participar en un profund debat: "Ara serà el moment de les propostes i del debat a fons. Sense apriorismes i sense limitacions. Tots els moviments són legítims i enriquidors. Tothom ha de donar un pas endavant. El Congrés és responsabilitat de tothom. Del primer al darrer militant i simpatitzant. De baix a dalt, sí; però, també, de fora endins."

D'altre banda, acabo de rebre un e-mail d'un company de partit, en el que s'em convida a difondre el missatge arribat des de Sol, amb una serie de propostes que ens fan els participants del moviment 15-M per ajudar a resoldre la greu crisi que patim arreu d'Espanya. Com que una cosa va lligada amb l'altre, doncs un em diu que hem de debatir de baix a dalt i també de fora endins, mentre que l'altre em demana que ajudi a difondre el missatge del 15-M perque als medis no apareixerà i a la web es veu que es comencen a notar entrabancs, us reprodueixo aqui el manifest del 15-M sobre el que us puc dir que no només aprovo al 100% sinó que crec que hauria de formar part del programa de tots els partits que vulguin defensar el socialisme:

Hola, estas son las propuestas aprobadas en la asamblea de la protesta de Sol. Difícilmente se oirán en los medios y la página web no para de caerse así que está bien difundirlas por email.



Haced un esfuerzo por leerlas!!

Estas son algunas de las medidas que, en cuanto ciudadanos, consideramos esenciales para la regeneración de nuestro sistema político y económico. ¡Opina sobre las mismas y propón las tuyas en el foro!



1. ELIMINACIÓN DE LOS PRIVILEGIOS DE LA CLASE POLÍTICA:

o Control estricto del absentismo de los cargos electos en sus respectivos puestos. Sanciones específicas por dejación de funciones.

o Supresión de los privilegios en el pago de impuestos, los años de cotización y el monto de las pensiones. Equiparación del salario de los representantes electos al salario medio español más las dietas necesarias indispensables para el ejercicio de sus funciones.

o Eliminación de la inmunidad asociada al cargo. Imprescriptibilidad de los delitos de corrupción.

o Publicación obligatoria del patrimonio de todos los cargos públicos.

o Reducción de los cargos de libre designación.

2. CONTRA EL DESEMPLEO:

o Reparto del trabajo fomentando las reducciones de jornada y la conciliación laboral hasta acabar con el desempleo estructural (es decir, hasta que el desempleo descienda por debajo del 5%).

o Jubilación a los 65 y ningún aumento de la edad de jubilación hasta acabar con el desempleo juvenil.

o Bonificaciones para aquellas empresas con menos de un 10% de contratación temporal.

o Seguridad en el empleo: imposibilidad de despidos colectivos o por causas objetivas en las grandes empresas mientras haya beneficios, fiscalización a las grandes empresas para asegurar que no cubren con trabajadores temporales empleos que podrían ser fijos.

o Restablecimiento del subsidio de 426€ para todos los parados de larga duración.

3. DERECHO A LA VIVIENDA:

o Expropiación por el Estado de las viviendas construidas en stock que no se han vendido para colocarlas en el mercado en régimen de alquiler protegido.

o Ayudas al alquiler para jóvenes y todas aquellas personas de bajos recursos.

o Que se permita la dación en pago de las viviendas para cancelar las hipotecas.

4. SERVICIOS PÚBLICOS DE CALIDAD:

o Supresión de gastos inútiles en las Administraciones Públicas y establecimiento de un control independiente de presupuestos y gastos.

o Contratación de personal sanitario hasta acabar con las listas de espera.

o Contratación de profesorado para garantizar la ratio de alumnos por aula, los grupos de desdoble y los grupos de apoyo.

o Reducción del coste de matrícula en toda la educación universitaria, equiparando el precio de los posgrados al de los grados.

o Financiación pública de la investigación para garantizar su independencia.

o Transporte público barato, de calidad y ecológicamente sostenible: restablecimiento de los trenes que se están sustituyendo por el AVE con los precios originarios, abaratamiento de los abonos de transporte, restricción del tráfico rodado privado en el centro de las ciudades, construcción de carriles bici.

o Recursos sociales locales: aplicación efectiva de la Ley de Dependencia, redes de cuidadores locales municipales, servicios locales de mediación y tutelaje.

5. CONTROL DE LAS ENTIDADES BANCARIAS:

o Prohibición de cualquier tipo de rescate o inyección de capital a entidades bancarias: aquellas entidades en dificultades deben quebrar o ser nacionalizadas para constituir una banca pública bajo control social.

o Elevación de los impuestos a la banca de manera directamente proporcional al gasto social ocasionado por la crisis generada por su mala gestión.

o Devolución a las arcas públicas por parte de los bancos de todo capital público aportado.

o Prohibición de inversión de bancos españoles en paraísos fiscales.

o Regulación de sanciones a los movimientos especulativos y a la mala praxis bancaria.

6. FISCALIDAD:

o Aumento del tipo impositivo a las grandes fortunas y entidades bancarias.

o Eliminación de las SICAV.

o Recuperación del Impuesto sobre el Patrimonio.

o Control real y efectivo del fraude fiscal y de la fuga de capitales a paraísos fiscales.

o Promoción a nivel internacional de la adopción de una tasa a las transacciones internacionales (tasa Tobin).

7. LIBERTADES CIUDADANAS Y DEMOCRACIA PARTICIPATIVA:

o No al control de Internet. Abolición de la Ley Sinde.

o Protección de la libertad de información y del periodismo de investigación.

o Referéndums obligatorios y vinculantes para las cuestiones de gran calado que modifican las condiciones de vida de los ciudadanos.

o Referéndums obligatorios para toda introducción de medidas dictadas desde la Unión Europea.

o Modificación de la Ley Electoral para garantizar un sistema auténticamente representativo y proporcional que no discrimine a ninguna fuerza política ni voluntad social, donde el voto en blanco y el voto nulo también tengan su representación en el legislativo.

o Independencia del Poder Judicial: reforma de la figura del Ministerio Fiscal para garantizar su independencia, no al nombramiento de miembros del Tribunal Constitucional y del Consejo General del Poder Judicial por parte del Poder Ejecutivo.

o Establecimiento de mecanismos efectivos que garanticen la democracia interna en los partidos políticos.

8. REDUCCIÓN DEL GASTO MILITAR

--------------------------------------------------------

ELIMINAR EL SENADO.

NORUEGA, SUECIA, DINAMARCA, NO TIENEN SENADO, ALEMANIA SOLO 100 SENADORES y EE.UU. UN SENADOR POR CADA ESTADO.

LOS GRANDES TEÓRICOS DEL DERECHO INTERNACIONAL Y CONSTITUCIONAL OPINAN QUE ES UNA CÁMARA INNECESARIA, PRESCINDIBLE Y QUE ESTÁ EN EXTINCIÓN, ¿ENTONCES POR QUÉ TENEMOS QUE MANTENER A 260 SENADORES?

DE ESTA FORMA AHORRAREMOS 3.500 MILLONES DE EUROS CADA AÑO.

ELIMINAR LA PENSIÓN VITALICIA DE TODOS LOS DIPUTADOS, SENADORES Y DEMÁS

"PADRES DE LA PATRIA".

ELIMINAR A TODOS los diplomáticos excepto un embajador y un cónsul en cada país. No es posible que gastemos en esto más que Alemania y el Reino Unido).

Con eso, y con rebajar un 30% las partidas 4, 6 y 7 de los PRESUPUESTOS GENERALES DEL

ESTADO (transferencias a sindicatos, partidos políticos, fundaciones opacas y varios), se ahorrarían más de 45.000 millones de Euros y no haría falta tocar las pensiones ni los sueldos de los funcionarios, como tampoco haría falta recortar 6.000 millones de Euros en inversión pública.

CON LA MITAD DEL DINERO QUE EL ESTADO SE AHORRARÍA CON ESTAS MEDIDAS,

SE ACABARÍA LA CRISIS EN ESPAÑA

Por el cambio de la ley electoral, y por una democracia participativa de verdad, donde nuestra opinión, la de los ciudadanos, sea lo que gobierne, no una papeleta cada cuatro años y que hagan con ella lo que quieran sin dar cuentas ni explicaciones.

Por el cambio de la ley electoral, y por una democracia participativa de verdad ¡Espabilemos de una vez! ¡No sigamos dormidos y aletargados!

SI ESTÁS DE ACUERDO, DIFÚNDELO.

No consiste en hacer lo que nos guste, sino en que nos guste lo que hacemos.

No es más feliz el que hace lo que quiere, que el que quiere lo que hace.
.
.