Adéu Jordi Estadella

Els de la meva generació segur que us recordeu del Tito B Diagonal, aquell pijo que ens feia riure i passar una bona estona des de la radio. Així varem conèixer al Jordi Estadella, un bon professional i una persona encantadora. Jo vaig tenir ocasió de tractar amb ell personalment dues vegades. Una va ser cap allà l'any 79 que vaig participar en un concurs de disfresses a una festa de Carnestoltes que es va fer a un vaixell camí de Malloca, en el que, mira per on, vaig guanyar el primer premi que era un meravellós viatge a Tailandia. En Jordi Estadella era l'animador d'aquella festa i ens ho va fer passar molt i molt bé amb la seva capacitat per engrescar a tothom a passar-s'ho bé. L'altre va ser quan jo era responsable de Markèting de la multinacional a la que treballava i vaig contactar amb una empresa de Barcelona per fer el doblatge de la veu en off que narrava la inauguració de la nova planta de Leeds, a la que va assistir la reina d'Anglaterra. La veu magnifica d'en Jordi Estadella li va donar una qualitat al documental que quan van venir tota la plana major de la direcció de la empresa per a la presentació a la fira de Graphispack, em van venir a felicitar i tot. Ja sé que només es tractava d'una feina comercial, però el cert és que resulta molt gratificant que la teva feina resulti apreciada per tothom per haver sabut escollir els col.laboradors.

Després haig de dir que no he seguit gaire la vida professional d'en Jordi Estadella perque no he estat mai seguidora fidel dels concursos de la tele, però sempre he tingut un record molt agradable de les meves trobades amb ell i lamento moltissim que hagi mort tan jove.

El meu més sincer respecte i agraïment pels bons moments que has regalat a tanta gent.

.

.

Una lliçó d'humilitat

De vegades la vida ens dona una lliçó d'humilitat. Ara hi haurà qui es fregarà les mans en veure l'idol de moda per terra. Hi haurà qui fins i tot s'atrevirà a dir que no és veritat que el Barça sigui el millor equip del món. Ja ens està bé, no és bó que ens deïfiquem tot i que encara som el millor equip del món. Tampóc no serveix de res que diguem que aquesta Champions ja estava perduda per endavant, tot i que és veritat, doncs l'arbitratge que van fer a Milà només s'entén des de la a primacia dels diners per sobre de l'esport. I no m'estic referint a que l'arbitre s'hagués comprat ni res d'aixó (que qui sap perque a Italia encara hi han causes penals pendents per aquest motiu), em refereixo a que a la federació i a tots els que tenen interessos econòmics vinculats al futbol, que no són pocs i parlem de quantitats gairabé obscenes, no els interessa que un club guany la Champios dues vegades seguides, doncs aixó li restaria interès als aficionats dels altres clubs (no us estrany que ens passi el mateix a la lliga). I no vull dir amb aixó que hi hagi una persecució "politica" contra els catalans, aquesta persecució hi es però no precisament en el món del futbol sinó en altres terrenys molt més seriosos i importants per Catalunya, el que vull dir és que l'altre dia quan vaig sentir dir als "experts" que no s'ha donat mai el cas de que un club guanyés la Champions dues vegades seguides, em vaig adonar de que no li deixarien fer al Barça, i menys després d'haver guanyat l'any passat tot el que es podia guanyar, cosa que no havia fet mai cap altre club. O sigui que... esto es lo que hay, el que podem fer ara és aprofitar la experiència per treure'n quelcom de positiu, com ara una lliçó d'humilitat, i enfocar la nostra atenció cap a la defensa dels interessos de Catalunya, que aixó sí és greu, aqui sí ens hi juguem els interessos de tots els ciutadans del nostre país i a més ho tindrem bastant chungo si no estem a l'aguait.

Vinga, amunt aquest ànim i no perdem l'interès pel que realment importa ni la il.lusió per un Barça que, diguin el que diguin qui ho digui, segueix sent el millor equip de la història del futbol.
.
.

Por los derechos humanos

Sra. De Cospedal:

NO ABRIMOS VIEJAS HERIDAS, INTENTAMOS QUE CICATRICEN LAS QUE DEJARON AL DESCUBIERTO FRANCO  Y LOS FRANQUISTAS.
A ver si se entera de una vez, que va usted muy "despistada".

Estoy hasta los mismísimos de todos esos políticos que se erigen ahora en defensores de la democracia, al tiempo que ponen todo su empeño en defender a los corruptos, mirar hacia otro lado ante los excesos de la iglesia, impedir el desarrollo de las leyes de defensa de las minorías y de igualdad de la mujer, y que tratan de destruir la sociedad del bienestar lograda por los trabajadores a base de lucha y sacrificio. No quisiera faltar al respeto a nadie (al contrario de lo que hacen ellos... y ellas), pero no puedo evitar indignarme cada vez que les oigo hacer acusaciones que muy bien pudieran hacérseles a ellos... y ellas.

¿Por qué están tan molestos con el juez Baltasar Garzón y con quienes estamos con él? ¿Qué intentan ocultar?

Francamente (no de Franco sino de sinceridad), creo que nos equivocamos bastante cuando decidimos aceptar borrón y cuenta nueva. Todos los países que sufrieron dictaduras nos han dado una lección en este tema. Nunca debimos aceptar que los franquistas siguieran impunes e incluso ejerciendo cargos que en su día usurparon por la fuerza. Porque aunque sea cierto que a algunos de ellos los eligieron por sufragio universal, no es excusa para no explicar a las nuevas generaciones que en su día fueron diciendo "las calles son mías" y fueron responsables de la matanza de trabajadores en la iglesia de Vitoria. No debimos dejar de explicar bien alto a las nuevas generaciones  cómo se vivía en la España nacionalcatólica del franquismo, los horrores de sus cárceles, de sus orfanatos, de sus escuelas. Las miserias en los pueblos y en el campo, donde los caciques utilizaban a las personas como a animales. Las inmundicias de los barrios periféricos, donde se hacinaban las familias en pisos insalubres o en barracas infames, familias que se veían obligadas a huir de sus pueblos para no morir de hambre. Y mientras todo eso pasaba, los franquistas de convicción y los que se adherian a la causa por conveniencia, se hacían ricos con el estraperlo al que muchas veces llegaban como pago por los servicios prestados al denunciar a sus vecinos supuestamente rojos.

No, no hay perdón para todos aquellos crímenes. Y no solo porque son imperdonables sino porque ni siquiera se han dignado a pedir perdón. Hay que seguir investigando. Hay que apoyar al juez Baltasar Garzón y hay que gritar bien alto que a los demás jueces, en lugar de tratar de procesarlo por tratar de averiguar la verdad, vergüenza debiera darles por no haber hecho ellos lo mismo.